L'amnistia i la immigració escalfen la precampanya de les eleccions europees
- El PSC, Junts i ERC defensen l'amnistia i topen amb l'oposició frontal de Ciutadans, el PP i Vox
- Els partits discrepen sobre la utilitat del pacte d'immigració i asil europeu per gestionar els fluxos migratoris
- Hi ha més consens en la solució dels dos estats per resoldre el conflicte històric entre israelians i palestins
El pròxim 9 de juny se celebraran a Espanya les eleccions al Parlament Europeu. La legislatura actual que està a punt d'acabar-se ha estat marcada per fets excepcionals i del tot inesperats, com ara la pandèmia de la covid 19 i la invasió russa d'Ucraïna, però també d'altres de recorrents, com per exemple la complicada gestió del fet migratori. Són qüestions que han tensat fins al límit les costures de l'arquitectura europea i han posat a prova la resposta de les seves institucions.
L''Aquí parlem' s'ha desplaçat a Brussel·les per fer balanç de la legislatura amb 7 eurodiputats que n'han estat testimonis des de primera línia: Toni Comín de Junts per Catalunya, Javi López del PSC, Diana Riba d'Esquerra Republicana, Jordi Cañas de Ciutadans, Júlia Miralles de Catalunya en Comú, José Manuel García-Margallo del PP i Jorge Buxadé de VOX. S'aplicarà la llei d'amnistia? Quan serà el català una de les llengües plenament oficials de la UE? Com s'ha de gestionar l'arribada de migrants? Què pot fer la Unió Europea per contribuir a resoldre conflictes bèl·lics com el d'Ucraïna i el Pròxim Orient? Són preguntes que hem traslladat als eurodiputats.
Una llei d'amnistia farcida d'incògnites
La legislatura europea està a punt d'acabar-se però això coincideix amb l'inici d'una legislatura a Espanya que fins ara ha estat molt condicionada per l'aprovació de la llei d'amnistia. Pels socialistes és un pas endavant important per millorar la convivència però també, segons Javi López, per fer tornar Catalunya a Europa: "a qualsevol discussió política, es pot defensar qualsevol postura però des de l'escrupolós respecte a l'Estat de Dret". En canvi, per Toni Comín és just a l'inrevès i servirà "per fer tornar l'Estat espanyol a Europa, que amb la repressió i la deriva autoritària havia quedat fora de les regles del joc i el consens sobre com funciona la democràcia". Comín no aclareix si, un cop aprovada la llei d'amnistia i desplegada, ell i Carles Puigdemont tenen previst tornaran de seguida a Catalunya: "tornarem quan puguem tornar lliures i sense pagar cap preu polític. Ho hem dit sempre".
Júlia Miralles no entén tants escarafalls dels partits de dreta perquè la llei d'amnistia, diu, "no és una preocupació a Espanya ni tampoc ho és per a les institucions europees". En aquest sentit, Diana Riba argumenta que a Europa s'han aprovat més de 50 amnisties, que "són una eina que tenen els Estats per resoldre conflictes" i recorda que la legislatura va començar "amb una vulneració de drets" quan es va impedir a alguns eurodiputats catalans prendre possessió de l'escó.
Qui fou ministre d'Afers Estrangers pel Partit Popular, José Manuel García Margallo, confirma que la dada de les 50 amnisties és certa però matisa que s'han dut a terme només en països on una prerrogativa d'aquestes característiques està recollida a la seva respectiva Constitució, que "no és el cas d'Espanya". García Margallo admet l'habilitat dels partits independentistes a l'hora de jugar les seves cartes en la negociació amb Pedro Sánchez però avisa: "aneu guanyant i per golejada, i ara intentarem que això no acabi amb la destrucció d'Espanya i amb l'assalt a la democràcia".
En una línia crítica semblant, tant Jordi Cañas com Jorge Buxadé estan convençuts que la llei d'amnistia no s'acabarà aplicant. Cañas apunta també cap a Pedro Sánchez i nega que l'amnistia faciliti la convivència: "són ells [els independentistes] els que van desobeir sentències, van dividir la societat, van derogar l'Estatut i van expulsar empreses. Que ara això quedi impune no és pacificar, és donar la raó als delinqüents". A més a més, està convençut que hi ha vincles entre l'independentisme i Rússia.
La plena oficialitat del català a les institucions europees
On sembla haver-hi més consens entre els eurodiputats és en que el català no serà a curt termini una de les llengües oficials al conjunt de la Unió Europea. Es tracta d'un compromís que va assumir el Govern espanyol en la negociació de la investidura de Pedro Sánchez, però la republicana Diana Riba reconeix que en les poques setmanes de legislatura que queden no hi ha marge. En tot cas, està convençuda que és un tema que s'ha d'acabar resolent perquè "no podem tenir 10 milions de persones que no es vegin representades lingüísticament per les seves institucions".
Tampoc ho veu factible, ni a curt ni a llarg termini, José Manuel García-Margallo, que creu que "és una promesa que ha fet Sánchez sabent que no la podrà complir, igual que ho sap Junts". El socialista Javi López admet que és una "fita difícil" però referma el compromís del Govern espanyol i promet que "la seva diplomàcia treballarà per aconseguir l'objectiu, que és passar de 24 llengües oficials a 27", incloent-hi també l'euskera i el gallec.
Jordi Cañas carrega contra els partits independentistes i els demana el mateix respecte pels castellanoparlants a Catalunya: "els que van demanant respecte als drets lingüístics són els mateixos que els treuen als seus conciutadans perquè no els agraden". Des de Vox, Jorge Buxadé apunta que "Europa té ara altres prioritats" i reclama el dret a escolaritzar els fills en castellà.
El repte de gestionar la immigració
La constant arribada de persones migrants que entren de forma irregular als països de la Unió Europea serà un dels temes cabdals a la campanya de les eleccions europees de tots els països de la Unió. A Catalunya, després que Junts per Catalunya pactés amb el PSOE el traspàs de certes competències en matèria d'immigració i la polèmica originada per la gestió del padró que està fent l'alcaldessa de Ripoll, Toni Comín remarca que "immigració i delinqüència no tenen cap mena de vincle i no es poden barrejar". Jorge Buxadé discrepa radicalment d'aquesta visió. No només hi veu una "relació clara" sinó que planteja que "no hi ha més solució que l'expulsió immediata i la deportació dels que entren il·legalment al territori nacional".
El popular García Margallo no està d'acord amb el plantejament de VOX i creu fonamental que aquest tema es tracti "a nivell integral" des d'Europa i no pas de forma individual pels Estats membres. A més a més, apunta que el gran problema no és a les fronteres perquè una gran majoria de migrants "entren de forma legal amb visat i després es queden". Júlia Miralles lamenta que el pacte de migració i asil aprovat recentement a la UE hagi estat "un fracàs" i en la mateixa línia, Diana Riba deplora que "estiguem construint una Europa fortalesa que no té en compte els drets humans". Jordi Cañas celebra que finalment aquest fenomen s'estigui abordant "des del principi de realitat", tractant-lo "de forma responsable però sincera".
Conflictes bèl·lics a Ucraïna i el Pròxim Orient
A l'hora de fer balanç de la legislatura i d'analitzar el paper que Europa ha de jugar al món, la majoria celebren que la Unió Europea reaccionés amb rapidesa a la crisi de refugiats originada per la invasió russa d'Ucraïna. Ara bé, Júlia Miralles troba a faltar una actuació semblant arran del conflicte que va esclatar a l'octubre a la Franja de Gaza i que ha deixat al voltant de 25.000 morts i desenes de milers de ferits.
Precisament, la crisi al Pròxim Orient és el que suscita més debat entre les diferents forces polítiques. El denominador comú és que qualsevol resolució del conflicte passa per implantar la solució dels dos estats avalada per les Nacions Unides. Júlia Miralles, però, no entén que "la UE no sigui capaç d'exigir un alto el foc immediat sense condicions".
Diana Riba critica que en un principi les caps visibles de les institucions europees, la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen i del Parlament Roberta Metsola, donessin suport de forma rotunda a Israel, i Javi López recorda que Israel "té dret a defensar-se però no a venjar-se".
En aquest sentit, Toni Comín apunta que "combatre Hamàs no justifica una matança de 25.000 civils". En canvi, Jordi Cañas veu al darrere de l'atac del 7 d'octubre un "intent de Hamàs de desestabilitzar la regió per mantenir-se en el poder", mentre que Jorge Buxadé lamenta que "s'hagin vist manifestacions a capitals europees justificant les accions de Hamàs i atacant Israel". García-Margallo també marca distàncies entre les parts en conflicte: "malgrat que no m'agrada el goven de Netenyahu, no se'l pot posar al mateix nivell que una organització terrorista". La seva experiència el fa ser relativament pessimista perquè per resoldre el conflicte històric "cal un Israel segur i una Palestina viable" i pensa que l'existència de Hamàs fa impossible aquest escenari.
