Sergi Schaaff: els concursos, triomf de la televisió d'entreteniment
60 anys en catala
- Sergi Schaaff reflexionava i aportava idees per a entretenir l'espectador amb un plus: la vàlua de l'aprenentatge i la divulgació cultural
- Imprescidibles' estrena 'Sergi Schaaff: la bestia televisiva', dedicat al realitzador i que mostra la seva gran imaginació per inventar la televisió que coneixem ara
FRANCESCA PUIG
Sergi Schaaff s'encarava amb un full en blanc quan volia crear un concurs per a la televisió, per a TVE. Ho feia de debò. Ara no tenia una trama per filmar, com quan rodava obres de teatre o programes infantils. La buidor del full i la del plató a punt d'omplir-se amb el seu reguitzell d'idees. El ritual donava bons fruits gràcies a la seva inventiva per jugar amb el temps i l'espai.
A poc a poc, el full s'anava omplint: què li calia, amb què comptava, quin resultat volia, què era el que no podia fallar. Home culte, interessat en l'art, el cinema, la Història i les biografies de grans personatges, Schaaff volia entretenir l'espectador aportant un plus, per a ell rellevant: la divulgació cultural. Si no t'avorreixes, i a sobre, aprens, hi ha moltes possibilitats que vegis el programa fins al final i que l'endemà hi tornis! Com aconseguia enganxar l'audiència? Per què triomfen, els seus concursos?
Constantino Romero i Sergi Schaaff repassant un guió, abans de gravar: les hores de preparació eren moltes
El factor sorpresa
A la seva primera criatura al món dels concursos, Si lo sé no vengo, el concursant havia de mirar de no caure de dalt d'una xarxa, fer un sandvitx de 18 pisos que no s'ensorrés, o canviar ous de cistella amb guants de boxa. Mentrestant, havia de pensar i contestar les respostes, més o menys estressat quan Juanjo Cardenal cridava la mítica frase 'atención, pregunta!'.
Schaaff era un excel·lent pioner del mitjà, l'havia inventat des que hi va entrar, apassionat de la imatge, del cinema i de les immenses possibilitats que descobria. Se li va acudir fer sortir un concursant de plató perquè el perseguís una pedra ben grossa pel jardí dels estudis de Sant Cugat, vestit d'Indiana Jones, i el pobre home va acabar la prova, content però esbufegant. Un altre va acabar ben galdós després de ballar el número principal de 'Cantando bajo la lluvia'!
Impactar l'espectador és un dels factors clau. També va sorprendre en muntar una gran llibreria plena d'enciclopèdies a 'El tiempo es oro', perquè els concursants hi busquessin les respostes. Sergi Schaaff jugava amb les possibilitats i guanyava: posava les eines a l'abast del concursant i l'espectador aprenia a fer cerca als llibres. Dos per un!
L'instint per escollir l'equip
Triar amb encert els guionistes, que són qui basteixen l'ànima d'un concurs, és essencial. Són persones amb cultura i recursos, que neden entre dades de tota mena, històries, vides, la literatura o la fantasia. S'hi submergeixen i aconsegueixen que continuem aprenent.
El presentador és igualment determinant. Schaaff és qualificat sovint com a descobridor de grans presentadors, que en molts casos treballaven amb ell per primera vegada a la televisió, i que continuen, o s'han jubilat, després de grans èxits. Per als concursos, Sergi Schaaff va descobrir Constantino Romero, Julia Otero i Jordi Hurtado. Més bon ull, impossible.
Sergi Schaaff amb Àngels Peñarroya i Jordi Hurtado, celebrant 25 anys de Saber y Ganar
Però en cap cas, no el deixava sol: Sergi Schaaff els ajudava, i ell ho explicava, perquè la càmera imposa, la dicció ha de ser perfecta, la postura, l'ànim. Tot influeix, i si el presentador està còmode, el presentador ve de gust de veure.
Però, i els concursants? També cal escollir-los bé. El realitzador sabia que eren part de l'equip i no dubtava a donar-los una empenta si estaven massa nerviosos, a fer-los confiança. El seu suport emocional anava acompanyat de la seva veu amable i un somriure. Actualment, desenes de concursants que han aconseguit un gran prestigi a Saber y Ganar, volten per altres cadenes i continuen guanyant premis.
El públic fidel
'Què passarà demà? Arribarà el nostre concursant al premi més important del programa o li haurem de dir adeu?'. No és difícil crear curiositat per part de l'espectador si s'han complert els reptes de sorprendre'l, fer-lo aprendre, i entretenir-lo. La televisió de Sergi Schaaff combinava aquests elements perquè l'espectador tornés a seure davant de la tele a l'hora d'emissió. Saber y Ganar, el concurs que li ha sobreviscut, va ser un èxit des del primer any, i ja en porta 27.
El concurs del realitzador, com va passar amb 'El tiempo es oro' o '3x4', crea empatia entre l'espectador i els participants del programa. El presentador o altres persones clau, s'ocupen que el públic en coneguin la procedència, l'ofici, les aficions... Des de la butaca de casa, un se sent a favor més d'un que d'un altre. El cas és no quedar indiferent.
L'esforç d'implicar tothom
Home llest i astut, a qui li agradava rodejar-se d'amics, Schaaff feina moltes reunions per a consultar amb l'equip, saber la seva opinió i en realitat, aconseguir la seva aprovació per a les seves pròpies idees. Escoltava, i encara que es fes el que ell tenia ja planejat, havia aconseguit fer pinya. Així, l'equip treballava amb més interès, bon humor i dedicació, i se sentia part del producte final.
Els concursos de Sergi Schaaff es va encavalcar en el teps: mentre Jordi Hurtado presentava 'Si lo sé no vengo' entre 1985 i 1989, Constantino Romero feia al plató del costat 'El tiempo es oro', des del 1987 fins al 1992. I el programa concurs 3x4 es va fer del 1988 al 1989. Més tard va arribar 'La vida es juego', del 1992 al 1994, també amb Constantino. L'any 1993 va fer el concurs de la Ruta Quetzal, de Miguel de la Quadra Salcedo, per a triar els joves expedicionaris. I 'Saber y ganar', que cada migdia rep les més altes quotes d'audiència de La 2, i això que s'emet set dies a la setmana, des del 1997.
Tres pensaments
Tots aquests fills de Sergi Schaaff han demostrat i continuen demostrant el que ell pensava, que l'esforç de saber, compensa. I una altra de les seves frases: si no miren el programa, segurament és perquè 'no el programen a l'hora adequada'.
Ell era perfeccionista, i si estudiava com havia de ser l'escenografia al teatre, també dedicava tot el temps necessari al plató. Però per a Schaaf, la perfecció no era la finalitat. Ja ho deia: no s'hi arriba mai. Deia que 'la perfecció és el camí'. Bones reflexions de qui ha deixat una excel·lent herència a la televisió pública.
Tots els programes esmentats en aquesta notícia estan disponibles a RTVE Play, de franc, en obert i sense interrupcions.
