Dessalinitzadores, depuradores o les estacions regeneradores d'aigua: les alternatives d'abastiment d'aigua
- L'aigua dessalinitzada prové de les úniques dues dessalinitzadores que hi ha a Catalunya
- Com estalviar aigua a casa en plena sequera?
Amb la declaració d'emergència per sequera, les institucions ja plantegen altres mètodes d'abastiment d'aigua per la població, molts d'ells ja existents. La majoria de l'aigua que es consumeix a Barcelona, per exemple, prové de la superfície, però en els darrers anys s'ha incrementat l'abastiment a partir de recursos subterranis procedents del freàtic, l'aigua regenerada, la de mar dessalinitzada. Aquestes dues últimes opcions són peces clau en la lluita contra la sequera perquè sense elles s'hauria decretat l'emergència sis mesos abans, segons els càlculs del govern. Poden arribar a aportar 80 hm³ a l’any d’aigua potable a la xarxa d’abastament d'aigua.
A Catalunya, hi ha dues grans estacions dessalinitzadores: una a Tordera i l'altre a El Prat. Segons dades de la Generalitat, l’any 2023 es van produir 75 hm³ d’aigua dessalinitzada, la xifra més alta registrada fins ara. Les dessalinitzadores treballen a la seva màxima capacitat des de l’agost del 2022 i entre 2022 i 2023, han aportat 140 hm³ al sistema.
La planta de Tordera va ser la primera que es va construir a Catalunya l'any 2002 i dona servei al municipi de Blanes i a les Estacions de tractament d’aigua potable de Tossa-Lloret. Amb la dessalinitzadora de la Tordera es garanteixen i complementen les demandes d'aigua potable a la xarxa d’abastament d’aigua Ter-Llobregat, incorporant 20 hm³/any d'aigua de mar dessalinitzada.
De fet, aquesta instal·lació ha incrementat la seva activitat els darrers anys, de 3,4 milions de m³ el 2020 als 13,5 milions de m³ el 2022 i amb l’actual situació excepcional d’escassetat d’aigua la planta està funcionant al 100% de la seva capacitat.
Està prevista la seva ampliació amb una nova planta dessalinitzadora al costat de l’actual que tindrà una capacitat de producció de 60 hm³/any. Aquesta obra, que el Govern ha negociat perquè formi part del pla estatal contra la sequera, està valorada amb 287 milions d’euros i es preveu que el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico dugui a terme la licitació de les obres durant el primer trimestre de 2024.
La gestió d'aquestes instal·lacions depenen de la de l'Agència Catalana de l'Aigua i l'abastiment d'altres ens creats segons les àrees d'explotació.
L'altra planta es troba a El Prat. Amb la dessalinitzadora del Llobregat es garanteixen i abasteix d'aigua potable a tota la xarxa d'Aigua Ter-Llobregat, i és capaç de produir i d'incorporar 60 hm³/any d'aigua de mar sense sal.
El Baix Llobregat és d'on més aigua regenerada s'obté
A Catalunya hi ha 24 estacions públiques de regeneració d'aigua i també n'hi ha de privades, amb un cabal de disseny de fins a 190 hm³ per any. L'aigua regenerada s'obté després de sotmetre-la a un tractament addicional a l'aigua que ja està depurada per destinar-la, en termes generals, als usos ambientals (cabals ecològics, recàrrega d'aqüífers i manteniment de zones humides), industrials (refrigeració d’instal·lacions), agrícoles, lúdics (com el reg de camps de golf) i municipals (reg de zones verdes, baldeig de carrers). De fet, alguns d'aquests usos han quedat restringits per l'entrada en vigor de l'estat d'emergència en el sistema Ter-Llobregat.
Com es pot veure en el gràfic, hi ha estacions en totes les províncies catalanes a excepció de Lleida.
El Baix Llobregat és la comarca que més aigua pot obtenir d'aquest mètode. És unes de les zones on més estacions es concentren. El 54 % de l'aigua regenerada prové d'aquesta comarca i es fa servir per usos ambientals.
En 25 anys es tripliquen les depuradores a Catalunya
Un altre recurs estrella és l'aigua depurada, depuradores, gestionades per municipis, Consells comarcals, consorcis, l'Àrea Metropolitana de Barcelona o l'ACA. L'augment de construccions d'aquest tipus d'infraestructura ho demostren. L'any 1997 hi havia 188 depuradores a Catalunya, mentre que el 2022 la xifra gairebé es triplica fins a les 547 que actualment hi ha en funcionament. La depuradora de El Prat i la del Besòs són les que més volum al dia poden netejar.
I la previsió és que se'n construeixin més, segons les intencions del Govern. "La regeneració i la depuració de l’aigua són elements fonamentals per l’abastament de l’aigua a Catalunya", assegurava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la inauguració de l’ampliació de la depuradora de Rubí.
