Catalunya perd en set anys 9.000 explotacions agrícoles
- L’increment de costos i les noves directives de la PAC porten agricultors i ramaders a dir prou
- Milers d'agricultors i ramaders d'arreu del territori col·lapsen les carreteres en protesta per la situació
El sector primari assegura que està ofegat. Als problemes estructurals s’hi ha afegit la sequera, el context geopolític i les noves directives europees. Alerten que cada cop és més difícil mantenir una explotació.
Segons dades del departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, a Catalunya el 2019 hi havia 55.355 explotacions agrícoles. El 2022, últimes dades disponibles, n’eren 46.302. És a dir, en set anys, s’ha perdut un 16% de finques agrícoles.
Si ens fixem en la ramaderia, en l’última dècada el nombre de granges s’ha reduït en més de 3.000. Per contra, hi ha gairebé cinc milions més de caps de bestiar. Xifres que demostren que per garantir la rendibilitat, les granges cada vegada són més grans.
Les regles de la nova PAC, el centre de les queixes
Els pagesos critiquen l’excés de burocràcia. L'Anna Aragonés és la tercera generació de la família que es dedica a l'agricultura i a la ramaderia. Per fer rendible el negoci ha canviat el tipus de cultius i s’ha adaptat per poder arribar directament al consumidor final: “si hem de portar-ho a un magatzem més val plegar”. Assegura que li és difícil tirar endavant l'explotació i lamenta que cada vegada hagi de passar més hores entre papers. “Se’ns demana més feina burocràtica i moltes de les lleis estan fetes des d’un despatx i no sobre el mateix terreny”.
“L’agricultor sap quin tipus de cultiu és el més adequat per a cada finca. Les finques no són iguals.“
Una de les novetats de la PAC és l’anomenat quadern digital amb l’objectiu que pagesos i agricultors hi anotin tots els passos que fan. També s’han creat els eco-règims, una rotació de cultius per complir amb els compromisos mediambientals. El professor doctor especialista en dret agrari de la CUD-AGM (Universitat de Saragossa) explica que també implica càrrega burocràtica pel fet d’haver de “fer càlculs” per saber cada any què han de cultivar a cada parcel·la. “L’agricultor sap quin tipus de cultiu és el més adequat per a cada finca. Les finques no són iguals”, afegeix l'expert. Per això, apunta que si ha de rotar els cultius, ha de sembrar productes que “realment no són els més adequats pel tipus de terra”.
Donar suport al sector primari és un dels objectius de la Política Agrària Comuna, com també ho és garantir el subministrament d'aliments assequibles. El 2023, els agricultors i ramaders catalans van rebre uns 260 milions d'euros d'ajuts directes.
Restriccions en l’ús de fitosanitaris
Un altre dels cavalls de batalla dels agricultors són les restriccions europees en l’ús de productes per combatre les plagues que no tenen altres països. En aquest sentit, Montse Baró, presidenta d’AFRUCAT, alerta que pot portar a fer “inviable la producció d’algunes espècies dins de la Unió Europea”. Baró assenyala que el sector vol ser sostenible, però que si els productes conflueixen en el mateix mercat, “ha de ser amb les mateixes regles”. I demana que no es retiri un producte fitosanitari fins que no hi hagi una alternativa clara que funcioni.
Reptes de futur
Al llarg de les últimes dècades les tècniques de cultiu han anat canviant i les explotacions s’han anat modernitzant. Jordi Graell, director de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de la Universitat de Lleida, explica que s’ha fet més eficient el reg i s’utilitzen menys fertilitzants. Parla de “tecnificació per millorar l’eficiència”, però assegura que no n’hi ha prou amb l’actual context de sequera i les pèrdues de producció. Una situació especialment complicada per les petites i mitjanes explotacions.
Graell marca tres reptes per superar la crisi: ajuda institucional, continuar modernitzant les explotacions i conscienciació social. “Que la mateixa societat vegi com a essencial el sector primari” per l’ocupació que genera, per la seva aportació a l’economia rural i per la producció d’aliments per a tothom.
