Carnaval i Carnestoltes: la història en imatges dels dies de balls i disfresses
- El Carnaval és una de les festes més filmades que trobem a l'Arxiu històric de TVE Catalunya, arreu del territori
- Solsona va ser la primera vil·la a recuperar aquests els festejos: música, balls i disfresses, prohibits pel franquisme
FRANCESCA PUIG
Carnestoltes escampa el seu regnat de disbauxa arreu de Catalunya. Inaugura hores de festa i ball, després de moltes hores de preparació de disfresses, música i itineraris. Us convidem a recordar com ho celebren a Reus, a Solsona, a Terrassa, a Barcelona. Molta canalla amb vestits de coloraines a les cercaviles, la guerra de caramels de Vilanova i la Geltrú. D'on ve el carnaval? Per què el celebrem?
Són molt interessants les explicacions dels historiadors Jaume Sobrequés i Xavier Fàbregas, aquest sobre l'ús de les màscares i caretes, al reportatge del programa Dossier. Amagar-se permet fer burla i crítica del poder, les disfresses poden fomentar l'ambigüitat. L'estat i l'Església van prohibir aquestes manifestacions de festa que podia acabar en disbauxa.
Solsona, la primera a recuperar el carnaval després del franquisme
L'espai informatiu Comarques va filmar la festa de Carnaval a Vilanova i la Geltrú, Solsona i Reus, indrets on viuen intensament aquests dies, amb disfresses i balls i les seves particularitats. A Vilanova i la Geltrú és tradicional la Merengada. En aquest programa, un representant de les societats explica per què la sàtira és imprescindible, i les bromes que es fan entre unes societats i altres.
A Solsona van recuperar el carnaval el 1970, fa 14 anys! Faltava molt per la fi del franquisme. Hi parla el compositor solsoní Joan Roure i Jané sobre com triava una tonada o altra, per a recuperar o compondre el bufi, l'himne del carnaval de Solsona. A Reus, a la plaça del Mercadal, dos joves expliquen què és la guerra de tomàquets i perquè l'han recuperat per carnaval.
Els gegants més eixerits i del carnaval de Solsona són la Família Boja! Són obra de l'artista Manel Casserras Boix (1929-1996), restaurador i creador de molts gegants que ballen arreu de Catalunya. Casserras es va empescar el Gegant Boig i la seva nissaga, i al següent capítol de Racons, ell mateix explica com és aquesta feina tan agraïda.
I precisament de Solsona arriba el culpable de tot, el rei Carnestoltes. Al programa Aperitiu amb..., la periodista Anna Castells l'entrevista i ell explica com s'ho fa cada any per hivernar, i tornar a sortir ben espavilat pels volts de la Candelera.
Vilanova i la Geltrú, el carnaval dels caramels i la merenga
Déu n'hi do la canalla com s'hi llença! La merengada és un dels moments que esperen amb més delit a Vilanova i la Geltrú. Un altre dels actes més divertits pels menuts és també la guerra de caramels. N'hem trobat imatges del 1974: segur que a més d'un li duran records ben dolços!
Voleu veure tot el procés que concentren a Vilanova i la Geltrú en pocs dies? El programa Mirador en va fer un reportatge ben complet, que ens transporta fins al 1977.
Les festes catalanes sempre se celebren amb menges específiques, però l'amanida més coneguda de Vilanova, la xatonada, es gusteja tot l'any! Al programa La recepta perduda, Sílvia Abril fa cap a les seves cuines, per aprendre a preparar-la.
La rua de Vilanova i la Geltrú la podeu veure en aquest capítol de la sèrie Temes de Catalunya, dedicat al Carnestoltes. Hi tornen a sortir Solsona i Reus. El guió és de l’antropòleg i folklorista Bienbe Moya.
La preparació del carnaval de Tarragona la vam veure el programa d'Ací, d'allà: les comparses s'afanyen cada any a tenir les disfresses ben fetes i a punt, seguint un tema que han triat. Inés Beltran explica, en aquest programa, perquè aquell any van escollir la figura del drac. Un mite que s'havia perdut a la ciutat i que tornava amb la intenció que sortís als carrers per Carnaval i també per Santa Tecla.
Uns dies que molt gaudeixen i altres treballen encara més: cal vigilar que ningú no prengui mal. Als carrers de Sitges, per exemple, amplien el dispositiu de seguretat.
Moltes hores de feina per a conservar la tradició
Carnaval és una època de col·laboració: quantes hortes per preparar les disfresses, les bandes de música, els recorreguts... Encara que se celebri cada any, hi ha d'haver novetats i ben trobades. Mireu com el jovent de Barcelona anima nens i nenes a participar a la rua: primer de tot, cal pintar-los la cara, que tothom els vegi bé!
Una altra rua infantil ben lluïda és la de Terrassa. L'organització coordina cada pas i l'animació perquè els menuts gaudeixin de l'activitat fora de l'escola, engalanats amb les seves disfresses tan acolorides.
I que duri la festa! Perquè com diu la dita, 'més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer'.
