Coneix 6 de les primeres científiques catalanes de la història

• Aquestes són algunes de les pioneres catalanes que van obrir camí cap a la ciència a altres dones
• 10 científiques catalanes que has de conèixer!

Les científiques catalanes més importants per la història

En l'àmbit de la ciència i al llarg de la història, les dones han desafiat estereotips i superats obstacles per a fer contribucions significatives a diversos camps. Des de metgesses fins a físiques, matemàtiques o naturalistes han lluitat per obrir camí a les generacions posteriors.

Explora les vides i assoliments d'algunes de les primeres dones científiques catalanes que han deixat una marca indeleble en la història de la ciència!

1. Juliana Morell

Nascuda al barri del Raval de Barcelona l'any 1594, Juliana Morell és una de les poques dones que apareix al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Amb vuit anys ja parlava i escrivia en llatí, grec i hebreu. Es va traslladar a Lió amb els pares quan era petita i va ser en aquella ciutat francesa on va seguir la seva formació universitària. Va estudiar dret civil i canònic, filosofia i també física i astronomia. Si la presència de dones a la universitat era prou escassa, el fet d'interessar-se per disciplines de l'àmbit científic convertí el seu cas en un dels pocs que estan documentats a tot Europa.

Juliana Morell, física

2. Martina Castells i Ballespí

Nascuda a Lleida l'any 1852 i filla d’una llarga nissaga de metges, no li va ser gens fàcil accedir als estudis. A més dels impediments amb què va topar per ser dona, cal sumar-hi els seus problemes de salut. La seva força de voluntat i tenacitat la van impulsar a ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. En aquell temps s’acabava de derogar la legislació revolucionària de 1868 i la nova llei liberal de la Restauració obligava els alumnes a assistir a classe. El professor Josep de Letamendi i de Manjarrés va permetre-li l’accés a l’aula.

El 29 d'octubre de 1882, a l'edat de 28 anys, fou investida doctora. Va optar per la pediatria com a especialitat tot i que no va tenir temps d’exercir-la. El 1883 es va casar i instal·lar a Reus, però només un any després, va morir a causa d’una nefritis, estant embarassada. Només tenia 31 anys.

Martina Castells i Ballespí, metgessa

3. Maria Elena Maseras Ribera

Nascuda a Vila-seca (Tarragona) l'any 1853, Maria Elena Maseras, va ser la primera dona d'Espanya que va trepitjar les aules de la Facultat de Medicina com a estudiant. Segons s'explica a l'exposició 'Dones de Ciència', elaborada per l'Institut Català de les Dones, la seva entrada va ser rebuda amb aplaudiments per part dels seus companys.

Des del dia 8 de març del 2006, una illa interior de l'Eixample, al carrer Rosselló, porta el seu nom.

Maria Elena Maseras Ribera, metgessa

4. Dolors Aleu i Riera

Una altra metgessa important per la ciència va ser Dolors Aleu i Riera. Nascuda a Barcelona el 1857, es va convertir en la primera dona llicenciada d'Espanya. Va ser doctora a Madrid fins a finals del 1882 i es va especialitzar en ginecologia i medicina infantil.

La doctora Aleu i Riera va portar una vida professional molt activa durant 25 anys i també va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l'àmbit de la maternitat. Va morir el 19 de febrer del 1913.

Dolors Aleu i Riera, metgessa

5. Àngels Ferrer i Sensat

Filla de la pedagoga Rosa Sensat, va néixer a Barcelona l'any 1904. Tot i que la seva mare va ser un referent constant al llarg de la seva carrera, Àngels Ferrer i Sensat va orientar des de molt jove els seus interessos cap a les ciències naturals i experimentals.

Es va llicenciar en ciències naturals per la Universitat de Barcelona el 1926. El mateix any va entrar com a professora a la càtedra de zoografia d'articulats i es va encarregar de les pràctiques de ciències de l'Institut Balmes. També va fer de professora al centre de batxillerat Monturiol de la Mútua Escola Blanquerna.

Àngels Ferrer i Sensat, naturalista

6. Adela Simó Pera

Nascuda a Barcelona l'any 1919, quan encara no havia fet els 18 anys preceptius per a l'ingrés, Adela Simó va ser admesa com a alumna a la prestigiosa Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya. Allà es va formar durant els anys de la Guerra Civil sota la influència de Manolita Ricart.

Va treballar a Anglaterra i Astúries durant un període de la seva vida on la situació de la infermeria a Catalunya era poc satisfactòria.

Després de la reorganització dels hospitals de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, li van confiar la direcció del nou Departament d'Infermeria i la de l'Escola, on des del 1966 va formar les noves infermeres en els coneixements i els principis que sempre havien orientat la seva carrera. Morí l'any 1979.

Adela Simó Pera, infermera