140 anys del naixement de Josep Carner: passió per l'escriptura i un llarg exili

• Josep Carner va néixer fa 140 anys, el 9 de febrer, i la seva vida va estar marcada per l'amor a les lletres i un exili de 30 anys
• Conegut com el 'príncep dels poetes catalans', el recordem amb les imatges de l'arxiu de TVE Catalunya

Josep Carner plorava desconsolat, al costat de la seva esposa en baixar de l'avió a Barcelona el 3 d’abril de 1970

Josep Carner va néixer fa 140 anys, i tot i que se'n conserven poques imatges a l'Arxiu de TVE Catalunya, en resseguim el rastre a través de biografies, història, paraules dels crítics autoritzats i fins i tot una obra de teatre. Va viure una vida llarga i plena d'experiències, marcada sobretot per la passió per l'escriptura i pels seus 30 anys a l'exili.

Les lletres, la passió de Carner

Carner escrivia des de ben petit i va ser molt prolífic, en diferents gèneres. És conegut sobretot com a poeta, i a principis del segle XX ja li deien 'príncep de la poesia' i se'l considera el màxim exponent de poesia Noucentista perquè feia un ús acurat de la sintaxi i de la mètrica. Des de ben jove es va implicar en la defensa de Catalunya i el català. Va ser un dels signants de la Normativa Lingüística del 1913 i la seva firma apareix en el document final. 

Carner va entrar al cos diplomàtic el 1921 de la mà del seu protector Enric Prat de la Riba, i el 1928 va començar a col·laborar amb la Veu de Catalunya. En el periodisme polític, va iniciar una nova manera de redactar sense defugir discrepàncies amb els lectors, i sovint introduïa neologismes al text. També era crític amb la situació dels escriptors i va lluitar perquè es professionalitzés l'ofici durant la Mancomunitat.

El poeta i crític literari Marià Manent va rebre a casa seva l'escriptora Marta Pessarrodona i li va explicar el gran magnetisme personal que tenia Carner i com el va haver de convèncer perquè publiques la seva obra, tot i ser a l'exili, el 1958. De Carner se'n parla poc en aquest capítol del programa 'Crear i viure', però és interessantíssim escoltar les reflexions de Manent sobre les relacions entre escriptors europeus, a mitjan segle passat.

El fil de Marià Manent, Albert Manent, enalteix Josep Carner perquè opina que 'els quatre pilars del Noucentisme són Prat de la Riba per la gran visió política; Pompeu Fabra, per la normalització lingüística; Eugeni d'Ors pel sentit de l'organització de la cultura; i Josep Carner, per la renovació de la poesia i la prosa'. Ho explica en el programa 'Josep Carner. Deure, passió i diversió', d'Enric Bou i Marina Gustà.

L'estat espanyol va forçar Josep Carner a l'exili, com a tants d'altres intel·lectuals, per les seves idees catalanistes i perquè va ser fidel al govern de la República fins al final. És impactant la imatge del 3 d’abril de 1970, a l'aeroport de Barcelona, quan, malalt, amb 86 anys, trepitja Catalunya després de 30 anys d'exili. Va morir just dos mesos després, a casa seva a Brussel·les, el 4 de juny.

Anys després, les seves despulles es van traslladar a Catalunya i es van enterrar a Montjuïc. Les càmeres de TVE Catalunya també en van deixar constància, al programa Giravolt.

El 1984, TVE Catalunya va posar en escena, amb Maife Gil, Rafael Anglada i Alfred Lucchetti, l'obra en tres actes 'Cop de vent'. Carner, que era un escriptor prolífic, no tenia gens de por agafar la ploma per a provar un gènere o un altre.