La bretxa de sous entre homes i dones s'accentua per l'impacte dels complements
- UGT situa la diferència de gènere en el cobrament de complements en el 30%, mentre que la diferència salarial va ser del 19,8%
- Les dones treballen gratis 73 dies a l'any i continuen sent les que assumeixen el gruix de les càrregues domèstiques i familiars
La diferència per gènere en el cobrament de complements va ser del 30,34% l'any 2018, mentre que la diferència del salari base va ser del 15,1%. En concret, els homes van percebre un 66,5% més de suplements per hores extraordinàries i un 36,4% més per nocturnitat, treball per torns o horaris de cap de setmana. Afegits tots els complements, la bretxa salarial se situa en el 19,8%, un punt i mig més que la mitjana d'Espanya.
Unes dades que demostren que tot i la incorporació de les polítiques de conciliació, la majoria de dones continuen sent les que se senten obligades a assumir les principals càrregues domèstiques i familiars.
De fet, quan una dona s'incorpora al mercat de treball ja comença amb un salari fins a un 15% per sota del dels homes. Una diferència que es va incrementant fins a la mitjana del 20%, però que a partir dels 35 anys creix fins al 23%. Així es desprèn d'un informe presentat per la UGT que critica que els homes "són els que més disponibilitat horària tenen". El sindicat reclama una millora del salari base per poder minimitzar aquest impacte.
S'estanca la reducció de la bretxa
La bretxa salarial entre dones i homes a Catalunya se situava el 2019 en el 20,64%. El 2020 va disminuir un 0,95% fins al 19,69%. Aquesta minva de la bretxa salarial va ser deguda, en part, per la pujada del salari mínim interprofessional (en endavant, SMI) que va entrar en vigor l’1 de gener de 2019; la pujada va ser d’un 22,3%, fins als 900 euros, i l’any 2020 va pujar fins als 950 euros.
Aquest any, per primera vegada des de 2017, ha canviat la tendència descendent de la bretxa, situant-se en un 19,85%; per tant, la bretxa salarial ha augmentat lleugerament amb 0,16 punts segons les dades de l’any 2021 respecte al 2020.
Aquesta mateixa bretxa pot arribar a situar-se entre el 27% i el 30% en les feines menys qualificades i amb nivell d'estudis baixos o Formació Professional. La bretxa salarial tampoc es trenca, però, en el cas dels càrrecs directius, tot i que baixa fins al 10,79%. El sindicat posa en relleu que el diferent rol de cures entre homes i dones és el que marca aquestes diferències econòmiques.
Efectes de la reforma laboral
La secretària d'Igualtat de l'UGT a Catalunya, Eva Gajardo, ha augurat que les dades de 2022 reflectiran un impacte positiu de la reforma laboral en la bretxa salarial per la seva repercussió en la parcialitat, la temporalitat i l'atur, que Gajardo ha destacat com a "efectes que van configurant la bretxa".
Gajardo també ha assenyalat com a factors que impacten en la bretxa salarial l'edat i la formació, i s'ha referit a una "bretxa vocacional" per la qual les dones tendeixen a professions més precàries. El sindicat ha retret a les administracions la falta de dades i han advertit que això condiciona el disseny de mesures per a revertir la bretxa: "No tenim dades actualitzades ni tenim totes les dades".
73 dies treballant gratuïtament
En paral·lel, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat un informe que situa la bretxa salarial de gènere en el 20% en el conjunt de l'Estat, el que suposa el primer empitjorament des de 2017. Segons aquest sindicat, les dones estan treballant gratis 73 dies a l'any. A aquest ritme, es trigaria "mig segle" a assolir la igualtat de genere.
"Les dades oficials confirmen que la pandèmia va marcar un abans i un després en les relacions laborals entre homes i dones, ja que aquestes últimes han vist augmentat els contractes temporals, les jornades a temps parcial, les reduccions de jornada i el temps dedicat a cura de menors i persones a càrrec seu", apunta el sindicat.
-
Facebook
-
Twitter
-
WhatsApp
-
Copiar Enlace
-
Guardar en Mis Listas
-
Enviar e-mail
