Juan Carlos Unzué: "Hi ha malalts d'ELA obligats a morir perquè no tenen ajudes"
- L'exfutbolista i exentrenador de futbol lamenta que no ha trobat en els polítics la mateixa comprensió i ganes d'ajudar que ha trobat en la societat
- Admet la decepció amb el Congrés dels Diputats: "No ens valen paraules boniques, els malalts d'ELA necessitem fets i accions"
L'exentrenador i exfutbolista de diversos equips de Primera Divisió, Juan Carlos Unzué, admet la decepció que va patir al Congrés dels Diputats defensant la llei que empari als malalts d'Esclerosis Lateral Amiotròfica (ELA) com ell qui pateix la malaltia des de 2020. Aquest dimarts només hi havia cinc diputats per escoltar les seves explicacions de la malaltia i les reclamacions, la resta eren familiars i afectats que "ja saben de què tracta l'ELA i la seva experiència". "Per a qui hem vingut a explicar aquesta malaltia?", ha detallat. L'exentrenador ha explicat que el seu objectiu era que els parlamentaris veiessin en quina situació estan els afectats per la malaltia: "No ens tenen posats en valor. Potser no els importem excessivament".
“Que les ajudes arribin als afectats com abans millor“
En una entrevista al Cafè d'idees amb Ramón Rupérez i Gemma Nierga, adverteix als polítics que no són suficients les "paraules boniques" i demana "fets i accions": "Que tramitin la llei ELA. Que li diguin com en vulguin, però que les ajudes arribin als afectats com abans millor". Per contra, ha celebrat que la gent que està informada de la "crua realitat" està conscienciada i els donen un cop de mà, dins de les seves possibilitats: "No he vist la mateixa sensació en els polítics".
Després de la seva intervenció al Congrés, l'esportista ha demanat celeritat al ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy: "Que les decisions que prenguin siguin ràpides, perquè no tenim temps a perdre. Que ho faci i que sigui efectiu l'abans possible". Recorda que diàriament moren tres persones amb ELA, mentre tres persones més "s'afegeixen a l'equip".
Una malaltia classista
Unzué també ha detallat per què l'ELA és una malaltia classista i molt cara de mantenir: només el 5% dels malalts no estan condicionats per la situació econòmica. I és que les desenes van a càrrec dels malalts i les seves famílies, i per això demana "adequar les ajudes" a les seves necessitats, que són molt específiques. "Hi ha companys que, volent viure a pesar de les limitacions, se senten obligats a morir perquè no tenen ajudes", ha lamentat. "Senten que estan arruïnant a les seves famílies", ha afegit.
I és que l'ELA afecta el cos, però no deteriora al cervell. "Ser conscient del deteriorament físic li dona sentit a la meva vida. Seré Juan Carlos Unzué fins al darrer dia de la meva vida", ha reivindicat. D'altra banda, ha admès que té un pes el "punt de culpa" i "responsabilitat" que senten per la càrrega econòmica que pot suposar en molts casos per a la família.
L'exfutbolista i exentrenador de futbol també ha explicat per quin moment passa la seva malaltia: "Estic agraït i em sento un privilegiat de què no progressi ràpidament", ha celebrat prop de cinc anys després del diagnòstic, però ha advertit que "l'ELA no para". "Fa tres anys que estic en cadira de rodes. Necessito ajuda per a qualsevol cosa que requereixi mobilitat", ha explicat, agraint l'ajuda de la família, especialment de la seva dona, pendent d'ell "quasi tot el dia i durant tot l'any".
El moment del Barça i el Girona
Preguntat pels equips catalans a primera divisió de futbol, ha admès que el Girona està en un moment "històric" lluitant la lliga, que era "inimaginable fa uns mesos", i "jugant molt bé a futbol" del qual està "gaudint molt". Per contra, admet que no és un any fàcil pel Barça, i creu que el Madrid no perdrà la seva diferència: "Estan acostumats a jugar amb la pressió". Tot a això, crec que és un dia "per estar il·lusionats" per poder veure l'equip "triomfar a Europa" en el seu duel contra el Nàpols, als vuitens de final de la Champions. "Donaran tot el que tenen. Quan perds la por al resultat, a vegades treus el millor de tu", ha afegit.
