El 23F: imatges, testimonis i conseqüències, anys després
- Quatre joves catalans que feien la mili a Madrid es van veure obligats a 'assaltar' el Congrés el 23F
- Reunim aquest i més testimonis de l'Arxiu de TVE Catalunya, i debats on es comentaven les teories sobre els fets
Quatre joves catalans no ho han pogut oblidar. El seu testimoni és molt valuós perquè dona idea de com va anar part de l'engranatge d'aquell 23 de febrer del 1981, el cop d'estat que anomenem 23F. Recuperem els seus records de l'Arxiu de TVE Catalunya i també el relat dels fets, des que els colpistes van entrar al Congrés dels Diputats, fins que en van sortir, i les paraules, encara amb l'impacte dels esdeveniments, dels diputats que ho van viure i dels periodistes que en van informar, i altres programes informatius.
Espantats: quatre nois fent la mili a Madrid
El programa Gran Angular va filmar la trobada on quatre catalans van recordar la seva experiència. Feien la mili obligatòria, i ni més ni menys, a la policia miliar a la brigada cuirassada Brunete. Son testimonis en primera persona d'aquella llarga nit, moltes hores d'incertesa de joves que no hi tenien res a veure, però que van ser 'del costat' dels colpistes. Encara en sentien l'angoixa.
Astorats: els diputats i periodistes, i el relat en imatges
Minuts després que acabés el cop d'estat, la redacció d'informatius de TVE a Miramar ja preparava un resum especial i trucava diputats i companys periodistes que hi eren presents per oferir-ho tot de primera mà a l'audiència. L'espai Set dies en va fer un relat acurat, amb totes les imatges i sons disponibles. Tot va començar quan es votava Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern espanyol, després de la dimissió d'Adolfo Suàrez.
S'escolten les primeres veus dels colpistes des de fora de l'hemicicle, entra Tejero, amb la pistola enlaire i crida 'quieto todo el mundo'. El diputat i tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, molts graus per sobre de Tejero, se'n va cap a ell per demanar-li explicacions, però els guàrdies civils que han entrat amb ell li ho impedeixen. Hi ha trets al sostre i entra un altre colpista: anuncia que estan esperant algú: l'autoritat competent, 'militar por supuesto'.
Moltes persones creuen erròniament que aquell moment el van viure en directe per televisió, és a dir, per TVE, però això és de tantes vegades que hem vist les imatges. De fet, va ser les ràdios les que ho va emetre en directe.
D'esquerra a dreta, el general Alfonso Armada, el tinent general Jaime Milans del Bosch i el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero
L'informatiu inclou, a la part final, el debat amb testimonis de primera fila: els diputats Miquel Roca Junyent i Josep Maria Trias de Bes, de Minoria Catalana, Jordi Solé Tura del PSUC, Josep Pujades i Domingo, de Centristes de Catalunya-UCD, i Josep Verde Aldea, del PSC; i els periodistes Emilio López Valls, cap dels Informatius de RNE a Catalunya, Albert Viladot, responsable dels reportatges emesos durant el cop a Ràdio Barcelona, Josep Pernau, cap d'opinió d'El Periódico, i Jordi Maluquer, director del diari Avui.
Condemnats: les conseqüències i les teories al voltant del 23F
La justícia va condemnar 33 oficials implicats, és a dir, de capità cap amunt. A Tejero li van caure 30 anys de presó i en va complir 15, dels quals la darrera part en règim obert. A Armada també li van caure 30 anys i en va complir només sis per raons de salut. A més de la seva estreta i reconeguda relació amb Joan Carles I, va declarar lleialtat a la corona i que era una 'víctima política del cop d'estat'. En canvi, Milans del Bosch mai no va retractar-se de res i es negà a demanar l'indult. El 1985 va dir que 'ho tornaria a fer' perquè considerava 'la situació a Espanya pitjor que el 1936'. Va complir 9 anys i quatre mesos de presó i en va sortir en fer 75 anys.
La polèmica es va anar obrint durant anys, i va ser la revista alemanya Der Spiegel qui va relacionar directament el rei amb els colpistes, dient que n'era simpatitzant. De fet, el 1994 es van desclassificar uns documents de qui era l'ambaixador a Madrid durant el cop d'estat, Lothar Lahn, que va prendre notes d'una trobada amb el monarca a la Zarzuela el 26 de març del 1981, un mes després dels fets. Segons l'ambaixador, Joan Carles sentia "comprensió, potser simpatia" pels colpistes, i li va explicar que al final, els militars 'només volien el mateix que volem tots'. Les teories sobre uns i altres continuen.
El debat del programa El mirall "23F: Una dècada d'enimgmes" recorda el presumpte atemptat contra Joan Carles I a la Corunya el 1985 en què un grup de militars van intentar matar-lo, descontents amb el que va passar el 23F. Es va saber 10 anys després.
