El misteri del cul d'en Jaumet
Déu n'hi do
- “Semblar el cul d’en Jaumet” s’usa per referir-se a algú que mai està quiet
- Una expressió que s’origina al carrer, a la precarietat
Qui era en Jaumet i per què el seu cul és tan famós? Aquesta és la pregunta que molts catalans es fan quan senten l'expressió "semblar el cul d'en Jaumet", que s'usa per referir-se a algú que no para mai quiet, que és molt inquiet o nerviós.
Els passos prohibits d'en Jaumet
Doncs bé, segons la tradició popular, en Jaumet va ser un captaire que va viure a Barcelona fa molts anys i que tenia una manera molt peculiar de demanar almoina. En Jaumet anava pels carrers de la ciutat amb un capell enfonsat fins a les orelles, vestit amb roba vella i bruta, i portava un flabiol amb el qual feia música. Però no era una música agradable ni harmònica, sinó tot el contrari: en Jaumet només produïa unes notes discordants i estridents que feien mal a les oïdes. A més, en Jaumet no es limitava a tocar el flabiol, sinó que també ballava al seu ritme. Però no era un ball elegant ni coordinat, sinó un moviment constant i desordenat, com si tingués formigues als pantalons. En Jaumet es bellugava sense parar, sotraguejant-se i sacsejant-se, sense seure ni estar dret.
Aquest espectacle cridava l'atenció de la gent, que el mirava amb curiositat, sorpresa o fastig. Alguns li donaven una moneda perquè s'anés, altres li deien que callés, i altres simplement se'n reien. El cas és que en Jaumet va quedar gravat en la memòria col·lectiva dels barcelonins, que van començar a usar el seu nom i el seu cul com a referència per a persones molt bellugadisses. Així va néixer l'expressió "semblar el cul d'en Jaumet", que encara avui es manté viva en el parlar català.
En definitiva, el cul d'en Jaumet és un dels culs més famosos de la cultura catalana. Per més curiositats i llegendes de cultura popular catalana, recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
