Crear un "bessó digital" o com la nostra versió digital podrà afinar el tractament de les malalties

• Els avenços tecnològics en salut se centren en l'evolució de la supercomputació i la intel·ligència artificial de la imatge
• La principal preocupació: la regulació dels avenços digitals en la salut

Punt neuràlgic de la salut digital al Mobile World Congress RTVE Catalunya

Tenir una rèplica del teu cor per millorar el tractament per persones amb cardiopaties. És el que denominen un ‘bessó digital’, el prototip més revolucionari en el camp de la salut que s’ha presentat al Mobile World Congress de Barcelona aquests dies de la mà del Barcelona Supercomputing Center, Elem Biotech i amb la guia del Mobile World Capital. Fa servir una gran varietat de tecnologies més avançades com la supercomputació o la intel·ligència artificial per crear models virtuals de les parts del nostre cos. 

El 'bessó digital’, el prototip més revolucionari en el camp de la salut que s’ha presentat al Mobile World Congress de Barcelona

“Passarem de la medicina que curava una malaltia a la medicina que cura al pacient“

“La idea és que passarem de la medicina que curava una malaltia a la medicina que cura al pacient”, assegura Josep Maria Martorell, director adjunt del BSC. Com ho fan? “La idea és simular la interacció electromagnètica de fluids a través de la multifísica i les matemàtiques”, detalla Martorell. 

Després, l’equip del Mariano Vazquez, CTO i cofundador d'ELEM Biotech, és capaç de replicar l’òrgan humà. “Agafem les dades d’un pacient, una ressonància magnètica entre d’altres i es fa una representació virtual. Es processen i s’afegeixen algunes dades més que es pregunten al pacient. Amb això ja pots veure el teu cor digital batec del cor”. 

“Vam escollir un cor perquè és complex i hi ha fenòmens moleculars, està connectat a la genòmica i, per tant, podem conèixer mutacions, però també com afecten els medicaments”, detalla Alfonso Valencia, director del departament Ciències de la Vida del BSC. “A més, les malalties cardiovasculars tenen una incidència alta i podria tenir un impacte social més gran”, afegeix Vázquez.  

“És útil amb el sistema respiratori i vertebral, i també ho hem provat amb un úter… per simular contraccions”, detalla Núria Montserrat, la líder de l’última part de l’equip es dedica a crear el que es coneix per organoides. “A partir de cèl·lules mare pluripotents generem estructures 2D i ara 3D, tipus esferes que s’assemblen a un cor immadur o minicor”, assenyala la bioenginyera especialitzada en cèl·lules mare pluripotents. 

“En un futur, podrem tenir el teu humà virtual per fer-lo servir amb el metge i conèixer com pot evolucionar la teva malaltia“

“Durant els últims anys, hem passat de crear 40 ronyons a 40.000 que fan de mil·límetres a centímetres”, detalla Montserrat. De fet, segons els creadors d’aquest ‘bessó digital’ serà una realitat en 3 o 5 anys. “En un futur, podrem tenir el teu humà virtual per fer-lo servir amb el metge i conèixer com pot evolucionar la teva malaltia”, assenyala Vázquez. 

La IA al servei de la salut al MWC

Principal problema, com regular la part digital

Els impulsors d’aquest projecte que va néixer el 2015 asseguren que l’impacte de la supercomputació al món de la salut comportarà avenços molt revolucionaris en els pròxims anys. “Un ús més interessant de les dades de pacients per predir malalties i personalitzar els tractaments. El món de la indústria farmacèutica millorarà la investigació de fàrmacs… i alguns assajos, fins i tot es podran fer digitalment”, detalla Martorell. Hi haurà una part dels estudis que els faran amb models digitals i, l’altra, seran amb població real. 

I aquí és on rau el principal escull del futur d’aquests tipus de prototip: la validació i regulació dels assajos clínics virtuals, a banda de les implicacions de privacitat de dades dels pacients. Montserrat espera que la supercomputació vagi a la mateixa velocitat que les regulacions: “el futur ja és aquí”. 

Robots, cascs i dispositius per continuar innovant

Aquest no ha estat l’únic avenç en medicina d’aquest MWC. Un dels robots que més capten l’atenció a la zona de salut d’un dels pavellons és el Robot Surgical. Es tracta d’un robot quirúrgic blanc que sembla una aranya que ja va estar present a l’edició de l’any passat, però que enguany l’han millorat. 

“La gran pèrdua de la robòtica quirúrgica és la percepció del tacte el cirurgià. Li afegim aquesta eina d'intel·ligència artificial que li permet que la percepció del tacte sigui intel·ligent i que pugui protegir unes certes barreres i unes certes estructures crítiques a l'hora de poder treballar i fer la cirurgia amb més precisió i més seguretat”, detalla Jaume Amat-Riera, CEO founder de Robot Surgical. 

Robot quirúrgic millorat amb intel·ligpencia artificial per operar am més precisió

Encara no s’està comercialitzant, però s’està provant en assajos clínics a l’Hospital Clínic de Barcelona. Fins ara, han obtingut uns resultats molt positius i esperen que aviat les autoritats el puguin verificar. 

Detectar l'activitat cerebral just després d'un ictus serà més fàcil i ràpid gràcies a un casc, que ja s'està provant a tres hospitals i que està enfocat al diagnòstic i tractament. “Seria com un escàner cerebral, però ràpid per poder fer la intervenció”, detalla Elias Gargallo, cap de desenvolupament de negoci de la part digital business d'indústries creatives d’Eurecat. 

Casc per millorar el tractament d'un pacient amb ictus

“El que fem és agafar les ones celebrals d’una persona que ha patit un ictus. És composa d’una diadema, un electró dels que hi ha a dintre un iPad i un guant per estimular. Llavors el que fem és agafar aquesta informació i som capaços de veure quan la persona ha de tenir un examen, on és exactament l’ictus i la intervenció que podem fer”, detalla. 

Entre els dispositius més autònoms que es poden trobar al Mobile World Congress, està ATENENA. No és un dispositiu qualsevol: no té botons, ni pantalla tàctil, només cal que parlem amb ell i ja funciona. També pot funcionar en una tauleta.  “Auxili, fa olor de cremat!”, i el telèfon truca a emergències.

La clau d’aquest telèfon és que té intel·ligència artificial integrada que interpreta que estic en una situació de perill i que estic a punt de cremar-me. “Té diferents tecnologies integrades com la de la parla. La conversa la converteix en intenció i darrere hi ha un robot que despenja i truca a emergències”, detalla Albert Isern, creador de Momentum Analytics. Darrere 50 persones implicades en diferents parts del desenvolupament de la tecnologia entre experts en tecnologia web, assistents de veu, robòtica, ciberseguretat, protecció fases, aplicació mòbils, i el comitè bioètica UB per tal de garantir la privacitat de les dades. 

Atenea, un mòbil que es pot fer servir només amb la veu

També pot fer una videotrucada a un familiar si tinc ganes de veure’l o programar una cita medica. Isern explica que la idea va sorgir durant la pandèmia, ell només va poder veure una vegada als seus pares en ple confinament i no sabien com fer servir el telèfon. “Els mòbils són perversos i més per a les persones grans”, es queixa. Per això, amb aquest dispositiu vol ajudar les persones grans que sovint pateixen una bretxa digital. El projecte ha estat finançat amb recursos de NEXT GENERATION i en col·laboració amb la Generalitat aquest any arribarà a 500 persones.