Els pagesos, en peu de guerra: els punts enquistats de les reivindicacions

• Han signat un acord aquest dijous amb el conseller Mascort, però una part del sector no se'n refia
• Menys restriccions d'aigua i ajuts de fins al 80%: les claus dels acords amb el govern

Protesta dels pagesos gironins a Pontós | RTVE

Les mobilitzacions del darrer mes protagonitzades pels pagesos i ramaders han estat claus per entendre la situació del sector i les seves principals reivindicacions. Han calgut dues reunions amb el conseller Mascort perquè s'aixequin els talls, tot i que una part dels pagesos encara es manté en peu de guerra.

El sector ha sortit al carrer amb bloquejos a diferents punts, com l'AP-7 i N-II a Pontós, i l'A-2 a Tàrrega, per protestar contra la competència deslleial, la burocràcia, la nova Política Agrària Comuna i les restriccions per la sequera, entre d'altres. També demanaven el canvi de nom del Departament d'Acció Climàtica, la destitució del director de l'Agència Catalana de l'Aigua i més ajuts.

Els punts enquistats: la competència "deslleial"

Els agricultors i ramaders reclamen, entre d'altres, ajuts per la sequera i flexibilitzar les restriccions de reg. Després del paquet de mesures del Govern per donar resposta als reclams del sector, la principal demanda ara és la competència "deslleial" i preus més justos.

Un dels sindicats convocants, Unió de Pagesos, considera que hi ha importacions de productes que "no compleixen les condicions de producció europea" i que, per tant, pateixen una competència "deslleial". D'altra banda, el moviment Revolta Pagesa creu que s'ha arribat a un punt en què la situació del sector és "insostenible" i posa de manifest els problemes que tenen amb la burocràcia, la nova PAC i la fauna cinegètica.

Els francesos s'hi sumen

Aquest dimecres, una representació de 25 pagesos de la zona de Perpinyà ha vingut fins a Pontós (Girona), un dels punts de les protestes a Catalunya, per sumar-s'hi a les reivindicacions dels companys catalans. "Tenim els mateixos problemes", ha dit Eloi Grau, de la Confederation Paysanne.

Cap al migdia, han llegit un manifest conjunt en un acte carregat de "simbologia". "És un problema transfronterer", ha assegurat el portaveu d'Unió de Pagesos i Revolta Pagesa, Jordi Ginebreda.

La Generalitat accepta les demandes dels pagesos

El Govern ha acceptat gairebé totes les peticions dels agricultors i ramaders a la Taula Agrària. Un dels principals acords passa pel canvi del nom del Departament d'Acció Climàtica, que ara sumarà les paraules 'Agricultura, Ramaderia i Pesca'. "Pels pagesos i ramaders és una qüestió transcendental", ha dit el conseller David Mascort.

Una altra de les principals demandes dels pagesos era la destitució del director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, i del seu número dos, Jordi Molist, que s'encarrega de l'àrea d'Abastament. Ara, ambdues parts han acordat que el Govern "remodeli" l'àrea. "Hem de treballar perquè l'ACA tingui més sensibilitat envers l'agricultura i ramaderia", ha dit Mascort.

D'altra banda, Mascort ha anunciat que adoptaran un nou ajut "de mínims" de 200 euros per hectàrea a les zones de regadiu on no s'ha pogut regar. A més, ha explicat que els representants de les quatre entitats pagesos –Unió de Pagesos, Jarc, FCAC i Revolta Pagesa- participaran en el debat de Política Agrària de la setmana que ve al Parlament.

Afectacions per les protestes

Els talls a les principals vies de la plana de Ponent estan provocant importants retencions de trànsit, sobretot de camions, que dificulten l'accés a la ciutat de Lleida. A Pontós, els manifestants també han provocat complicacions a la mobilitat.

En concret, els punts que registren més afectacions són l'A-2 a Tàrrega i Soses, l'AP-2 a Aitona, la C-14 a Bassella i Ponts, l'N230 a Alfarràs, l'N-260 a Pont de Suert, l'N-240 i l'A-22 a Almacelles, l'AP-7 entre Vilademuls i Borrassà, i l'N-152 a Puigcerdà.

Per la seva banda, els transportistes es queixen que els “bloquejos sistemàtics, aleatoris i sense alternatives” dels pagesos els generen pèrdues de 10 milions d'euros diaris i afecta uns 11.000 vehicles. I exigeixen al Govern que “com a màxim responsable de l’ordre públic” garanteixi la lliure circulació.