Any de traspàs: una excepció cada quatre anys
- Aquest 2024 té 366 dies al calendari amb un febrer de 29 dies
- L’existència dels anys de traspàs tenen una explicació científica
El mes de febrer comença com tots, però té un final diferent de la resta. De fet, té dos desenllaços possibles. Tot i que habitualment acaba el dia 28, un de cada quatre anys és un dia més llarg i, en el present any, ens trobem en aquesta situació. Malgrat ser el més curt dels dotze, la seva variació quadriennal va més enllà del simple fet d’afegir un dia més a l’any.
Any de traspàs: què és i per què existeix
Per facilitar els càlculs, es diu que un any té 365 dies i és el resultat del moviment de translació de la Terra. El que no es diu, però, és que per a completar el recorregut al voltant del sol fa falta més temps. Concretament, 5 hores, 48 minuts i 45,10 segons més. La correcció que s’aplica al calendari per fer-ho coincidir el màxim possible és afegir un dia més al mes de febrer cada quatre anys. No obstant això, continua sense ajustar-se exactament.
Podem presentar tres categories d’any. En primer lloc, tenim l’any comú que consta de 365 dies exactes i és el que fem servir per al calendari. En segon lloc, l’any tropical mesura el temps exacte que triga a girar la Terra envers el Sol i equival a 365,24 dies. Finalment, l’any de traspàs té 366 dies i el planeta transcorre una mica més d’una volta per tal de disminuir l’error provocat als últims tres anys, on no havia completat el moviment.
Encara que aquesta rectificació no fa desaparèixer del tot l'error, si esperéssim més temps per corregir-ho, el canvi al calendari seria massa dràstic. Si no tinguéssim aquest any de traspàs, arribaríem a un punt on les estacions meteorològiques quedarien desequilibrades amb el calendari comú. Sense aquesta correcció, en 100 anys aquestes començarien 24 dies més tard del que ho fan actualment i en 700 anys l’estiu septentrional al mes de desembre.
Cada quant n'hi ha d'haver un any de traspàs?
Per saber quins anys tindran o han tingut any de traspàs es va establir una norma per a identificar-los. Seran aquells que siguin divisibles entre 4 o 400 i no ho seran els que siguin divisibles entre 4, però també ho siguin de 100. Si es compleixen els tres factors, és a dir, divisibles entre 4,100 i 400, també serà de traspàs. No obstant això, l’únic cop que s’ha donat aquesta situació va ser l’any 2000, ja que es va començar a adoptar el calendari actual, el calendari Gregorià, l’any 1582. Si bé és cert que l’any 1600 també hi coincideixen les tres casuístiques, la major part dels països encara no havien establert aquest calendari com l’oficial a seguir, encara feien servir el calendari Julià. No serà fins a l’any 2400 quan tornarà a haver-hi un any de traspàs divisible entre les tres xifres.
