Quin és l'origen de donar la turra?
Déu n'hi do
- Quan algú ens molesta, ens avorreix o ens incomoda amb les seves paraules, sovint li diem que ens està donant la “turra”
- No només podem “donar” la tabarra o la murga, sinó també clavar, fotre o pegar
Quan algú ens molesta, ens avorreix o ens incomoda amb les seves paraules o actituds, sovint li diem que ens està donant la “turra”. Però, d’on ve aquesta expressió? I quines altres formes tenim de manifestar el nostre descontentament?
L’origen de “la turra”
Segons el Diccionari de la llengua espanyola, el mot “turra” prové del verb “turrar”, que significa ‘torrar’ o ‘posar al foc’. Així, donar la “turra” seria com ‘fer bullir’ o ‘fer cremar’ a algú amb les nostres insistències o impertinències. En català, també podem dir donar la tabarra, la llauna, la murga o la gaita, amb el mateix sentit.
Però no només podem “donar” la turra, tabarra o la murga, sinó també clavar, fotre o pegar. Aquests verbs, més col·loquials i contundents, expressen una major intensitat o violència en la nostra acció de molestar. Per exemple, podem clavar la murga, fotre la tabarra o pegar la llauna a algú que no ens escolta o no ens fa cas.
A més, hi ha altres expressions que, sense fer referència a cap objecte, també indiquen que algú ens està irritant o carregant. Una d’elles és inflar el cap, que significa ‘omplir de vent’ o ‘fer créixer’ el cap d’algú amb les nostres xerrades o queixes. Una altra és torrar, que torna al concepte de ‘posar al foc’ a algú amb les nostres preguntes o exigències.
I si volem insultar a algú que ens ha “donat la turra”, podem recórrer a un compost molt expressiu: torracollons. Aquest mot combina “torrar” i “collons”, i serveix per qualificar a algú que ens ha fet perdre la paciència o el respecte. Així que, si no voleu ser uns torracollons, ja sabeu: no doneu la turra!
Per aprendre més vocabulari i parar els peus a qui us doni la turra, recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
