8M de les dones esportistes: una mirada enrere per seguir avançant
- Esport i dones ja no es poden dissociar, i el 8 de març ha de ser reivindicatiu i també motiu de felicitació pel que hem avançat
- Mirar enrere ajuda a seguir endavant: des de l'Arxiu de TVE Catalunya volem veure el passat i les 'perles' que s'hi conserven
FRANCESCA PUIG
El 8 de març és, indiscutiblement, una jornada de reivindicació, però també ha de permetre'ns veure com hem avançat. Des de temps molt foscos fins ara, quan encara en queden i de molt tràgics.
Des de l'Arxiu de TVE Catalunya ens proposem enguany revisar de quins temps hem arrancat pel que fa a l'esport. Ara, esport i dones ja no es poden dissociar, tampoc en el camp professional. Aquest camí ha estat llarg. Recuperem testimonis que ens ajuden a entendre quina era la inconsciència que planava sobre les esportistes.
D'on han sortit?
Domènech Balmanya (Girona,1914 - Barcelona, 2002) era l'entrenador de futbol de la selecció espanyola el 1967. El periodista Antoni Serra el va entrevistar en ocasió del festival benèfic de Nadal de RNE a Barcelona. Era previst que hi prenguessin part equips de dones. Balmanya les anomena señoritas però no menysprea pas el seu joc. Serra, volent que s'hi esplaï, diu "¿y de dónde han salido?" Balmanya explica que de jugadores de futbol sempre n'hi ha hagut, a Catalunya.
El cas d'una pionera, Amelia Quintanal
Els anys 60 no eren fàcils per les dones esportistes, encara que es volguessin dedicar a l'anomenat esport rei. A Amelia Quintanal, una jove que volia ser entrenadora, li van denegar la petició el 1969.
A Quintanal li van continuar el carnet durant anys, topant un cop i un altre amb la bretxa de gènere. No va ser fins al 2009 -Déu n'hi do, ja se'n van assegurar- que la federació de futbol de Cantàbria no li va lliurar una distinció honorífica anomenant-la 'Primera entrenadora de futbol d'Espanya'. Ell va ser una pionera no únicament per mirar d'aconseguir el seu objectiu, sinó per estar present als camps de futbol i no com a espectadora. Ara, als 86 anys, continua sent un exemple.
Ella va obrir pas a les dones al futbol, com una de les primeres àrbitres, Mari Carmen Gutiérrez.
Sa majestat el futbol… per a homes
El primers equips de futbol de dones que es van formar a Espanya gairebé jugaven d'amagat. Després, en veure que n'hi havia bastants arreu i que a Europa creixia l'afició, es va formar la selecció espanyola el 1971. Però la federació no les reconeixia i no portaven l'escut la samarreta. En la línia de Santiago Bernabeu, futbolista, entrenador i president del Real Madrid durant 35 anys: els biquinis han de ser més petits i el futbol no és per a les dones.
El 1973, Alfredo Amestoy dirigeix un programa sobre les dades al futbol. Les que fan referència a les despeses per un partit les fan sortir a l'esquena d'unes suposades jugadores a les quals, la veu en off, anomena atractivos evidentes i poesía. Participen al programa grans noms d'Europa. Helenio Herrera opina que pot ser interessant veure jugar noies, fins i tot entrenar-les, però que podrien jugar, per exemple, abans de partits importants. D'homes, es clar.
Qui ho tenia clar era l'entrenador alemany de l'absoluta, Hemut Schon: les dones no poden jugar al futbol perquè es poden fer mal al pit. Valerio Lazarov va entrevistar també les esposes dels futbolistes i els va demanar per què s'hi havien casat: si per la fama, els diners o pel seu tipus atlètic. Les respostes el van deixar ben retratat.
A casa, què en diuen?
Deu anys després, el 1983, la selecció espanyola entrenava per prendre part a la Copa d'Europa de Nacions. La federació espanyola ja les reconeix i té 1500 fitxes de jugadores. El periodista pregunta a les jugadores si a casa no els han dit res, d'això de jugar a futbol. Per la seva banda, el seleccionador Teodoro Nieto parla de la maduresa que ha fet falta a Espanya perquè se les vagi a veure pel seu futbol i no pas per la part eròtica (sic) del futbol femení.
Les jugadores paguen la festa
El desembre del 1989 ja són 2.500 les espanyoles federades per jugar a futbol i juguen 12 equips a la lliga. TVE és present al primer partit de la selecció femenina que mira de classificar-se per a la Copa d'Europa, davant Suïssa, al petit camp de Benicàssim. El seleccionador és Ignacio Quereda. La capitana Lola Benito diu que jugar li costa diners de la seva butxaca. Qui ho té claríssim és Maria Teresa Andreu, presidenta del comitè nacional: reclama suport per les jugadores i per a totes les dones esportistes
Lilí Álvarez, una pionera que va anar més enllà
Una de les grans pioneres que va poder donar empenta a l'esport femení va ser Lilí Álvarez (1905-1998). Pertanyia a l'aristocràcia i va poder practicar tota mena d'esports, des de l'hípica fins al billar, però va destacar com a patinadora i com a tenista.
Va defensar activament les dones amb la seva actitud dins i fora de la pista. Va ser la primera de l'estat a portar pantaló curt per jugar a tenis, fet que podia ser vist com un escàndol, i va defensar en els seus llibres la igualtat entre els homes i les dones com un valor cabdal.
El cas dels escacs
El 1996, el programa Línea 900 va emetre un reportatge en el qual es preguntava per què es discriminava les jugadores en equips d'escacs. Presentava també els casos de les nenes que no podien jugar en equips de futbol de nens, si estaven federats. La fortalesa física és una qüestió, però, i la intel·lectual?
