Calaf: "Encara hem d'estar explicant què pot aportar una dona"

• La periodista lamenta que el masclisme continuï present a la majoria dels països: "No era fàcil ser dona i no és fàcil avui"
• Rosa María Calaf reflexiona sobre la tasca de periodista: "Prima el que impacta sobre el que importa"
• EN DIRECTE | Segueix minut a minut l'actualitat d'aquest divendres a Catalunya

Cafè d'idees - Calaf: "Encara hem d'explicar què pot aportar una dona respecte d'un home"

La periodista Rosa María Calaf explica que no recordava la seva cèlebre resposta sobre l'aportació de la dona a la televisió i lamenta que encara avui hagin d'estar explicant "què pot aportar una dona". Calaf va respondre sobre què podia aportar la dona a la televisió i la informació l'any 1970, en una prova per entrar a treballar als informatius de TVE a Miramar: "Justament això, ser una dona, la visió femenina de tots els problemes. Hi ha la idea generalitzada que la dona només pot parlar de cuina", diu en el vídeo recuperat. La periodista recorda quan va sortir del càsting els seus companys li preguntaven com havia pogut dir això i que segur que no l'agafarien: "No entraràs. Aleshores era absolutament normal".

La periodista que no se sent jubilada de la professió i es pregunta si un es pot jubilar de la vida: anota tot el mèrit de la seva carrera a la seva família i especialment al seu pare: "Tenien recursos. M'enviaven a estudiar a França o als Estats Units. Però no era això, era el tarannà de la família", ha explicat. Detalla que va poder tenir seguretat i que el problema, encara avui, és reduir la persona per ser dona: "El permanent sentir 'no, això no és de noies' et va retallant, traient l'autoestima". I recorda que volia fer carrera diplomàtica: "El meu mèrit és molt relatiu, vaig aprofitar el que em va venir donat", ha dit sobre la seva família.

En una entrevista amb Gemma Nierga al Cafè d'Idees de La 2 i Ràdio 4, Calaf reflexiona sobre el paper de les dones periodistes en zones de conflicte on, o no són considerades, o directament són rebutjades pel fet de ser dones. Però apunta que té l'avantatge: pot entrar en el món de les dones, en l'àmbit femení. "Confien més en tu per ser dona, que no les utilitzen com a extres de la teva crònica. Que vols que se senti la seva veu", ha argumentat. La periodista afegeix que en societats molt masclistes en conflicte, les dones substitueixen el paper de l'home en la reconstrucció, en la reconciliació. I diu que les persones que són allà, són les dones: "El cos de la dona és un camp de batalla".

Calaf: "Prima el que impacta sobre el que importa"

Calaf reivindica un periodisme que dona els elements de coneixement a la ciutadania perquè es pugui formar una opinió: "No es pot banalitzar, ni separar el compromís del rigor i els drets de les persones. Si hi afegeixes ser dona, t'ho complica molt, però jo no em canviaria". Argumenta que el periodisme és un element clau de la societat, però "no som herois ni protagonistes" i recalca que el periodista mai ha de ser protagonista. Creu que avui en dia hi ha una "superfialització" de la feina i prima "el que impacta sobre el que importa": "Quan la tecnologia permetia la immediatesa es converteix en un valor per si mateix".

Molesta amb TV3

Calaf també ha lamentat que no la convidessin a l'aniversari dels 40 anys de TV3 tot i haver estat de l'equip inicial que va crear el canal: "Em va saber greu, perquè és una mica com la criatura, la sents teva", ha reconegut. L'entrevistada va treballar un any en la posada en marxa de TV3 i hi va aportar idees que havia vist als Estats Units: "Vaig aportar quatre o cinc folis d'idees. No estava inventant res. Havia viatjat molt, vaig passar un hivern llarg a Los Angeles. Són actius que hi vaig aplicar", ha explicat.

La comunicadora també ha admès que encara té remordiments per no haver denunciat públicament a Alfons Quintà, aleshores al capdavant de posar en marxa Televisió de Catalunya i a qui diu que li "tenia molta por". "El projecte era tan important que transcendia qualsevol problema. Potser em vaig equivocar", ha admès.

Explica que ho va denunciar internament i que era molt difícil treballar amb ell perquè era molt misogin: "El tipus de persona que era, que va acabar assassinant la seva exdona".