Purita Campos: La il·lustradora supervendes darrere 'Esther y su mundo'
- Purita Campos va ser una de les millors dibuixants de còmic a Espanya
- 'Esther y su mundo' van convertir a la il·lustradora en un referent generacional per milers de dones
NADIA SOMOZA
Purificación Campos, més coneguda professionalment com a Purita Campos, és una de les pioneres del còmic espanyol del segle XX. Guardonada amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, va ser una dibuixant de còmics i pintora barcelonina, coneguda principalment pels llibres juvenils 'Esther y su mundo'. Tot i que va arribar a vendre més còmics que Ibáñez o Vázquez, la seva figura no va estar tan reconeguda com la d'altres dibuixants de l'època, només pel fet de ser dona.
“Hi ha dones que van fer una feina increïble i van estar oblidades i menystingudes“
La seva infància
De mare modista, va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona abans de dedicar-se a la il·lustració per a revistes de modes. A través de l'il·lustrador de 'Anacleto', Manuel Vázquez, va aconseguir feina a l'Editorial Bruguera, primer com a portadista i després com a dibuixant en revistes femenines com Dalia (1959), Sissi (1961), Blanca (1961), Ca Ca (1961) o Celia (1963).
Purita Campos va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona
'Esther y su mundo': un referent generacional
L’any 1971, va començar a treballar per a revistes angleses a través de l'agència Creacions Editorials, donant vida als guions de Philip Douglas en la sèrie Patty’s World, traduïda al castellà com 'Esther y su mundo'. Amb aquesta, que duraria fins a 1988, va assolir una tirada setmanal d'entre 300.000 i 400.000 exemplars en diversos països del món. Esther i els seus amics van ser els personatges que la van catapultar a l'èxit. Pràcticament, no hi havia nena que no hagués llegit les seves històries!
'Esther y su mundo' de Purita Campos
La invisibilització de la seva feina
Purita es va convertir en tot un referent generacional per milers de dones que no tenien més vida que ocupar-se de les feines de la llar. Les seves il·lustracions, no només eren atractives i dinàmiques, sinó que les històries d'Esther amagaven guions anglesos i innovadors a l'Espanya de finals del franquisme. Els temes que s'abordaven als còmics, mai s'havien vist en llibres dirigits a dones i la modernitat londinenca era present al país gràcies a ella.
'Purita i el seu món'
En un context molt marcat per la tradició i la moral religiosa, Campos presenta un model diferent de dona. Minifaldilles, problemes d'amigues i nois, festes, la difícil relació familiar amb la seva germana i la mare… Així era la vida d'Esther en una societat molt llunyana de la que es vivia a l'Espanya de l'època. "Personatges que busquen feina, independència, això era molt innovador al país", diu Kiko Saéz de Adana responsable de la càtedra de còmic d'Alcalá de Henares.
"Hi ha dones que van fer una feina increïble i van estar oblidades i menystingudes", assegura la il·lustradora Mariel Soria, en el documental 'Purita i el seu món'. I és que durant el franquisme "totes les autores van passar completament desapercebudes per la categorització del mitjà", explica la historiadora de còmic femení, Marika Vila, que afirma que Purita sempre es queixava d'això.
'Esther y su mundo' número 1
Les noves aventures d'Esther
En la dècada dels 80, la il·lustradora es va centrar en la pintura, organitzant una acadèmia de dibuix i una sala d'exposicions perquè l'editorial Bruguera va tancar. Però va ser a partir de 2006 i motivada per l'èxit de les reedicions del personatge, quan va iniciar 'Las nuevas aventuras de Esther', amb guió de Carlos Portela, el primer àlbum del qual va vendre 20.000 exemplars. Campos va continuar treballant per altres editorials dibuixant les històries de Gina i Jana, també molt conegudes.
Purita Campos va morir el 2019 amb 82 anys
El Govern espanyol va concedir a Purita Campos la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts el 2009 i també va ser distingida amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona l'any 2013. Els reconeixements li van arribar massa tard.
Purita va morir als seus 82 anys el novembre de 2019, deixant tota una generació de dones, a les que va salvar d'una vida monòtona i invisibilitzada, sense un final per la seva estimada Esther.
