Enlaces accesibilidad

Neu i pluja intensa en un dissabte d'hivern

  • La nevada deixa gruixos de fins a 15 centímetres a cotes baixes i de 20 a 30 cm a cotes més altes.
  • Els Bombers de la Generalitat reben 80 avisos i rescaten cotxes atrapats a Alp i Alt Àneu

Per
Nevada intensa a la C-14, entre Organyà i el Pla de Sant Tirs
Nevada intensa a la C-14, entre Organyà i el Pla de Sant Tirs ACN

La neu i la pluja ha arribat amb ganes aquest dissabte, sobretot al Pirineu i Prepirineu català, deixant el paisatge tenyit de blanc a partir dels 800 metres. És la nevada més destacable, la de major extensió d'aquesta temporada, que ha deixat gruixos de fins a 15 centímetres a cotes baixes i de 20 a 30 cm a cotes més altes. La neu ha provocat afectacions a més d'una trentena de carreteres del Pirineu i el Prepirineu, on és obligatori l'ús de cadenes. L'N-260 entre la Pobla de Segur i Gerri de la Sal (Baix Pallars) continua tallada per una esllavissada de roques que ha passat a tocar del congost de Collegats. El trànsit es desvia per la C-14 i l'N-260 al port del Cantó i no es preveu que s'hi pugui circular almenys fins ben entrat el diumenge.

Dissabte de neu i pluja: una de les nevades més importants de l'hivern

Pel que fa a la pluja, ha caigut de forma general i força repartida per tot el territori. Al conjunt de Catalunya i amb dades fins a les 9 del vespre, aquest dissabte no només ha estat el més plujós del que portem d'any sinó el que més precipitació ha acumulat en 24 hores des del setembre de l'any passat. Les quantitats més destacables s'han recollit a la Catalunya Central, Montseny, Gironès i la Selva.

L'aigua és molt benvinguda a les conques internes, però amb un sol episodi de precipitacions com el de les últimes hores no n'hi ha prou per revertir la situació precària dels embassaments.

Alertes activades

Protecció Civil ha activat en fase d'alerta el pla Neucat i en prealerta l'Inuncat i el pla especial de prevenció per fort onatge. De fet, el matí de diumenge es reprendrà la recerca d'una persona desapareguda a la costa de Barcelona, entre el Fòrum i l'espigó de Bac de Roda, al costat de la platja de la Mar Bella. Segons fonts de Salvament Marítim, han rebut un avís a través del telèfon d'emergències 112 que una persona estava fent alguna pràctica de submarinisme sense oxigen al mar i han activat un helicòpter i un vaixell de rescat per trobar-la. De moment no tenen constància que s'hagi denunciat la desaparició de ningú. Al dispositiu també hi han participat efectius dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil, la Guàrdia Urbana, els Bombers de la Generalitat i de Barcelona, fins que la falta de llum ha obligat a suspendre les tasques.

D'altra banda, hi ha hagut ratxes de vent de fins a 70 km/h a les comarques del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona. Fins a les 17:00, el telèfon d'emergències 112 ha rebut més de 500 trucades relacionades amb les incidències per les condicions meteorològiques.

La majoria de trucades s'han registrat des de les comarques de la Selva (21,59%); Barcelonès (14,98%) i Bages i Vallès Oriental amb 10,13%. La majoria de trucades s'han produït per incidències relacionades amb el trànsit (obstacles), inundacions i risc estructural. Per la seva part, els Bombers de la Generalitat han rebut 80 avisos relacionats amb la pluja i el vent, la majoria d'ells concentrats a les regions d'emergències metropolitana nord i metropolitana sud.

Reaprofitar l'aigua, la clau contra la sequera

Tot i que les pluges ajuden a incrementar lleugerament el nivell d'alguns pantans, és insuficient per revertir la situació d'extrema sequera. Per això és clau la generació de recursos hídrics. Alguns municipis catalans reaprofiten les aigües grises amb petites depuradores instal·lades als mateixos edificis.

A gran escala, Catalunya compta amb prop de 550 que tracten les aigües residuals del 97% de la població catalana. Això suposa anualment uns 700 hm³ d’aigua, 7 vegades l'aigua potable que consumeix Barcelona en un any.

Reaprofitament d'aigües grises: Clau contra la sequera a Catalunya

Com funcionen les depuradores?

L'aigua arriba a les depuradores i se sotmet a diferents etapes per depurar-la. Primer s'eliminen els sòlids més grans, com per exemple sorres, greixos, tovalloletes, entre d'altres. El següent pas és eliminar sòlids més petits per, posteriorment, fer el tractament biològic. Després, més del 90% de l'aigua es retorna al riu per garantir-ne el bon estat i la vida aquàtica.

Agafen una petita part i li fan un tractament extra per obtenir l'aigua regenerada, es filtra en uns dipòsits per després poder-la utilitzar, per exemple, per la neteja de carrers i el reg. La proporció d'aigua que es regenera actualment a Catalunya és molt baixa.

A una cinquantena de municipis a Catalunya, tots els edificis d'obra nova amb més de vuit pisos han de tenir una depuradora que rebi l'aigua de les dutxes i banyeres per reutilitzar-la a les cisternes del vàter. Amb aquest sistema, Sant Cugat ha reduït un 40% el consum d'aigua potable.