Castellanismes que el català ha acceptat
Déu n'hi do
- L’ús dels castellanismes és un tema que genera debat entre els parlants i els experts de la llengua
- Gratis, buscar, tarda, entregar o caldo tenen origen castellà, però s’han adaptat al català
L’ús dels castellanismes en català és un tema que genera debat entre els parlants i els experts de la llengua. Alguns els consideren una mostra de la influència i la imposició del castellà, mentre que altres els veuen com una conseqüència normal de l’intercanvi lingüístic entre dues llengües que conviuen en un mateix territori. El cert és que el català ha rebut moltes paraules del castellà al llarg de la història, sobretot en els últims segles, quan el castellà ha estat la llengua dominant i oficial de l’Estat espanyol.
De franc, brou i lliurament
L’Institut d’Estudis Catalans té en compte aquesta realitat i ha acceptat alguns castellanismes i els ha integrat en el sistema lingüístic del català. Així, al diccionari hi trobem paraules com gratis, buscar, tarda, entregar o caldo, que tenen origen castellà, però que s’han adaptat a la fonètica, la morfologia i la sintaxi del català. No obstant això, continuen existint sinònims en català que signifiquen el mateix.
Per exemple, tot i que al diccionari hi ha gratis, les formes pròpies del català són gratuït o de franc. Buscar està acceptat, però originalment en català només s’havia dit cercar. Encara ara, a les Illes Balears segueixen "cercant" coses, en lloc de buscar-les. Tarda també és un castellanisme admès. Inicialment, les zones on es diu tarda només es deia vespre. El vespre anava des del final del migdia fins al principi de la nit. Entregar i entrega són altres d’aquests casos. Les formes més genuïnes en català són lliurar i lliurament. I del caldo fa segles només n'hi deien brou. Però, com que caldo es va començar a fer servir molt, tot i que fos un castellanisme, es va incloure en el diccionari.
Per aprendre més coses sobre castellanismes, recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
