Garzón retreu a Aznar que no hagi admès errors després de l'11-M: "No està tot explicat"

• L'exjutge de l'Audiència Nacional assegura que en cap moment es va investigar la línia d'ETA sobre l'autoria de l'11M
• Baltasar Garzón defensa que la llei d'amnistia és "plenament constitucional" d’acord amb la normativa internacional
• EN DIRECTE | Segueix minut a minut l'actualitat d'aquest divendres a Catalunya

Cafè d'idees - Garzón retreu a Aznar que no hagi admès errors després de l'11-M: "No està tot explicat"

L'exjutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, retreu a l'expresident del Govern espanyol, José María Aznar, que encara no hagi admès que es van cometre errors després de l'atemptat de l'11 de març del 2004 a Madrid, del qual es compleixen vint anys: "No reconeixen que es van cometre errors, es va instrumentalitzar un fet gravíssim i es ta intentar utilitzar". El magistrat afegeix insisteix que no està tot reconegut, i que tampoc està tot explicat: "El que va passar aquell 11 de març, la manipulació, la mentida, la confrontació contra les institucions de l'Estat, que va durar anys i va ser tan gran que avui encara ens aclapara", ha argumentat.

En una entrevista al Cafè d'Idees de La 2 i Ràdio 4, l'exjutge desconeix si hi va haver una intenció clara d'acusar ETA, tot i reconèixer que hi havia prou dades que mostraven que no havia estat la banda terrorista basca, com ara l'ús de Goma 2 o els versicles alcorànics trobats a una furgoneta: "És una evidència incontestable. Li vaig dir a Acebes i al director general de la Policia li vaig dir que havien de matisar". Revela que va tenir una informació de primera mà de com es pren la decisió política que havia estat ETA: "Els fets mostren el contrari, es matisa. Però no es deixa la línia d'ETA. En cap moment es va investigar ETA perquè no existia cap indici", ha insistit.

Per Garzón, amb aquest atemptat va néixer el discurs de la deslegitimació del govern i de justificar la manipulació per guanyar eleccions: "El 2018 es torna a la deslegitimació. Una no acceptació dels resultats electorals democràtics". L'exjutge recorda l'informe sobre l'àcid bòric que vinculava a ETA com a mostra de falsedat i creu que hi ha partits polítics no treballen a favor de la ciutadania sinó dels interessos propis: "El que va passar sembla fruit de la imaginació de les sèries, però van ser reals".

Des de les 3 de la tarda hi havia certesa que era Al-Qaida

Garzón també insisteix que "des del primer moment" va tenir la impressió que darrere l'atemptat hi havia el terrorisme jihadista i que a primera hora de la tarda "no hi havia cap dubte" sobre l'autoria. Considera difícil dir que si podia haver evitat, però reconeix que hi havia poca consciència com ho demostra el fet que només investigaven el terrorisme jihadista 15 persones a tot l'Estat: "Després dels atemptats hi va haver una consciència més gran. Es creia que Espanya no seria objectiu de grups jihadistes", ha assenyalat.

"La llei d'amnistia és plenament Constitucional"

En clau política, l'exjutge ha defensat que la llei d'amnistia és "plenament constitucional" d’acord amb la normativa internacional, i un instrument "vàlid" i "necessari" posar fi a una "instrumentalització" de la justícia per frenar un procés polític. "Cal posar-hi fi i començar un període de retrobada, disposar de mecanismes que això canviï", sosté. Garzón creu que les accions de Tsunami Democràtic no són terrorisme i reclama aplicar la directiva europea per evitar qualificar de terrorisme mobilitzacions "o als titellaires": "Això cal superar-ho".