Com els micromasclismes afecten les relacions en una parella?
- Al programa 'Xavifòrnia', la sexòloga i terapeuta Eva Moreno explica l'origen i els tipus de micromasclismes que existeixen
- L'especialista parla del desequilibri silenciat que existeix en les relacions íntimes entre una parella heterosexual
Els micromasclismes són comportaments diaris discriminatoris i invisibles per part de l'home cap a la dona. Petits gestos dominadors i soterrats que perpetuen els rols de gènere. La sexòloga i terapeuta de parella Eva Moreno, visita el programa 'Xavifòrnia' per parlar i analitzar com afecta aquesta conducta patriarcal en les relacions de parella.
Tal com indica el darrer 'Barómetro de Joventut y Género', un informe elaborat pel 'Centro Reina Sofía de Fad Joventud', el 18% dels joves d'entre 15 i 29 anys residents a Espanya opinen que la violència de gènere no existeix i que és un invent ideològic. Aquesta forma de pensar ha augmentat els darrers anys, perquè falta educació i la desigualtat que existeix entre homes i dones.
Origen dels micromasclismes
L'encarregat de posar nom a aquests comportaments va ser el psicòleg argentí Luis Bonino, l'any 1991. Va voler visibilitzar les accions que intimiden, limiten o restringeixen la llibertat de les dones dins les relacions heterosexuals i les va classificar en quatre tipus:
- Micromasclismes utilitaris
Es caracteritzen per l'abús de les suposades qualitats de la dona per a fer les tasques de la llar, cuidar els més petits o els familiars dependents. Expressions com "t'ajudo a parar taula" o "t'ajudo a cuinar" són exemples clars de comportaments discriminatoris cap a la figura femenina.
- Micromasclismes coercitius
S'utilitza la força de manera moral, psíquica o econòmica i es fa sentir a la parella que no té qualitats suficients per prendre decisions. Fins i tot pot ser que després de prendre una decisió conjuntament, l'home decideixi triar un altre camí, de manera individual i sense donar cap mena d'explicació. Aquests comportaments solen anar lligat a advertències perquè la dona no es queixi o hi haurà represàlies.
- Micromasclismes encoberts
Se centren a emfatitzar la bellesa o aspectes exteriors de la dona, per després desautoritzar la seva veu i restringir la seva capacitat de decisió. També es produeix la manipulació emocional i el control del diàleg, que provoquen sentiments de culpa i subestimació. Són els més difícils de detectar, perquè són els que oculten un objectiu de domini.
- Micromasclismes de crisis
Succeeixen quan la dona, per una raó laboral, social o econòmica, té un paper protagonista dins la relació. En aquest desequilibri, l'home vol deixar clar que té poder i, a més, es fa la víctima per cridar l'atenció. Aquesta conducta busca culpar la dona d'un èxit que li pertany, però que ell no considera just.
Desigualtat en les relacions sexuals
La terapeuta Eva Moreno comenta a 'Xavifòrnia' que aquests micromasclismes també afecten en les relacions sexuals dins de la parella. Un exemple de micromasclisme coercitiu és la imposició d'intimitat. Es tracta de la situació en què l'home busca la parella per mantenir relacions sexuals i intenta que aquestes siguin satisfetes. Si no ho aconsegueix, es posa de mal humor.
La violència invisible que la dona va rebent inconscientment li produeix culpabilitat i angoixa, i la porta a una desconnexió sexual dins la relació. Segons la sexòloga, aquesta manca de desig desemboca en un desequilibri silenciat, també anomenat 'bretxa orgàsmica', que és la diferència en el nombre d'orgasmes que es donen en homes i en dones.