Per què ets massa bona persona? L'origen de la 'mala bondat'
Noticias programas Ràdio 4
- El programa de Ràdio 4 'Xavifòrnia' rep la visita de Xavier Guix, autor del llibre 'El problema de ser demasiado bueno'
- El psicòleg explica quins són els pilars del bonisme i on tenen el seu origen
El bonisme o la 'mala bondat' és un patró de comportament que ens pot portar a deixar de ser nosaltres mateixos per la necessitat de complaure, encaixar i complir amb les expectatives dels altres. Al programa 'Xavifòrnia' Xavier Guix, psicòleg i autor del llibre 'El problema de ser demasiado bueno', detalla perquè algunes persones són massa bones amb els altres i quin és l'origen d'aquesta actitud.
El sentit del deure i l'obediència
“En l'obediència hi ha un sentit del deure moral que és estricte i rígid i que s'ha imposat a la criatura des de petit“
El psicòleg explica que les persones que són molt bones no poden dir que no: "En l'obediència hi ha un sentit del deure moral que és estricte i rígid i que s'ha imposat a la criatura des de petit". L'expert es refereix al mesurador que solen fer servir els pares per determinar si la canalla és bona o no. Bàsicament, la resposta a aquesta qüestió està en el seu grau de docilitat.
Segur que alguna vegada has escoltat 'el nostre fill és molt maco, no ens dona cap problema, és molt bo i es porta molt bé'. En canvi, si genera conflictes, 'és molt nerviós i sempre està queixant-se'. Per tant, segons Guix, el bonisme comença en els nens que són submisos per ser estimats.
Nen rebel.
Portar-se bé
L'autor afirma que, a diferència del concepte d'obediència, el 'portar-se bé' fa referència a la forma, en com acates les ordres: "De quina manera es fa cas correctament? Ràpidament, amb esforç, complaent la resta, fent-ho el millor que es pugui". El bon comportament i la disciplina són els pilars que s'aprenen a casa durant la infantesa i, per tant, són els que la persona duu més interioritzats.
L'angoixa
“És una consciència contínua de no equivocar-se“
L'altra pedra angular del bonisme és l'angoixa, que es distingeix de les anteriors en ser un patiment cap a un mateix. És a dir, genera afectacions físiques per l'autoexigència de dur a terme bones accions i ser bona persona. Aquest malestar amoïna al 'bonista', que es planteja contínuament si fa bé les coses o si diuen el que havien de dir: "És una consciència contínua de no equivocar-se" assegura el psicòleg Xavier Guix, a Xavifòrnia.
