Nemesi Solà: la reivindicació activa
- Nemesi Solà ser un activista actiu i emprenedor en entitats de reivindicació de Catalunya i el seu fet cultural
- Recuperem les seves declaracions de l'arxiu de TVE Catalunya, en diferents iniciatives amb què va donar ressò al catalanisme
FRANCESCA PUIG
Nemesi Solà, activista defensor de la cultura, els costums i les tradicions catalanes, ha mort als 95 anys. Cristià de base, va entendre que la defensa de Catalunya s'havia de dur a terme decididament i amb empenta. Va formar part d'Òmnium, des de la seva fundació, del moviment escolta i sindicalista. Va ser qui va planificar el segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria el 1967.
Cinc anys de segrest reivindicatiu
El 14 de juliol era previst un acte solemne de coronació de la marededeu de Núria amb les autoritats a primera fila. Per a Solà i els seus companys, la Verge Maria no podia ser en cap utilitzada com a instrument pel franquisme. El grup de joves se la va endur del santuari de Núria, a Queralbs, vuit dies abans, el dia 7, i quan ja la tenien, van fer públic un comunicat en què demanaven el retorn de l'exili de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré i el nomenament de bisbes catalans, en suport a la campanya Volem bisbes catalans.
La campanya Volem bisbes catalans! va prendre veu en ser nomenat el val·lisoletà Marcelo González Martín com a arquebisbe de Barcelona
El segrest l'havia planejat Nemesi Solà, i Ton Ribas i Xavier Margais van ser els que van agafar la imatge i la van amagar a una masia de Vallgorguina primer, i després a Barcelona i més tard, a Vilanova i al Geltrú. No la van tornar fins que Narcís Jubany va ser nomenat bisbe de Barcelona, el 1972, i l'encarregat en va ser el polític Josep Benet. El periple i els autors no es van conèixer fins 50 anys més tard.
A Montserrat, al primer acte de catalanisme després de la guerra
Solà va explicar a TVE Catalunya com es va evitar que la policia cremés la senyera que els activistes havien penjat al Gorro Frigi, perquè presidís l'acte de coronació de la marededeu de Montserrat. Aquesta va ser la primera demostració de catalanisme que el poble va fer davant les autoritats del règim de Franco, en els anys de repressió: era 1947.
Fundador d'entitats
Per a dur a terme accions reivindicatives i efectives, Nemesi Solà, integrat en grups d'escoltes i en el sindicalisme, també va ajudar i fundar entitats com Òmnium Cultural i el Memorial 1714. Va prendre part en la reclamació que el fossar de les Moreres es remodelés perquè tornés a ser com era aquell any fatídic i no estava d'acord amb el projecte dels arquitectes encarregats.
Solà va rebre el premi Joan Amades l'any 2015 i tres anys més tard, el 2018, la Creu de Sant Jordi, en un acte solemne al Palau de la Música, de mans del president de la Generalitat, Quim Torra.
Nascut a Barcelona el 1929, Nemesi Solà era flequer de professió, cristià de base, escolta i sindicalista, va ser membre d'Òmnium Cultural des de l'inici, impulsor del moviment per la Flama del Canigó. Ha traspassat a Sant Pere Pescador, aquest dissabte 16 de març.
