Alimentació i esport: què mengen els esportistes olímpics?

• Xavier Santabàrbara, alumne del doctorat en Salut i Psicologia, parla a ‘Xavifòrnia’ de la relació entre la nutrició i l’esport
• La seva tesi determina que segons qui sigui el país organitzador dels Jocs Olímpics afecta l’alimentació dels esportistes d'una manera o altra

Xavifòrnia - L'alimentació olímpica

Esport i alimentació són dos conceptes que sempre han anat lligats de la mà. Des de l’edat contemporània fins a l’actualitat, els esportistes han descobert noves maneres de proporcionar els nutrients necessaris al seu cos abans d’entrenar una disciplina.

La tesi que està desenvolupant Xavier Santabàrbara, alumne del doctorat en Salut i Psicologia, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) parla sobre la relació entre la nutrició i els esportistes dels Jocs Olímpics (JJOO). El doctorand exposa el seu estudi al programa ‘Xavifòrnia’ de Ràdio 4.

De l’Antiga Grècia a l’actualitat

Els grecs són els primers referents d’atletes de la història. El 1896 se celebraven a Atenes els primers Jocs Olímpics moderns. Com a l'Antiga Grècia, els jugadors bevien vi i, segons Santabàrbara, “pensaven que si menjaven pota de cabra tindrien la força d’una cabra”. A més a més, s’alimentaven de blat, formatge fresc i fruita deshidratada, perquè intuïen que necessitaven energia i, en disciplines de força, incidien en la carn.

“Hem passat d’una nutrició basada en el mite a 100% ciència“

Posteriorment, en els anys 30, els esportistes van entendre que la proteïna era la principal font d’energia pel seu rendiment. En canvi, als anys 60 ho eren els hidrats de carboni. “Els Jocs Olímpics són un exemple de com hem passat d’una nutrició basada en el mite a 100% ciència", assenyala l'estudiant.

El menú dels atletes i el "doping"

Gairebé 130 anys després, tant les pràctiques esportives com l’alimentació dels atletes han experimentat una gran evolució. Deixant de banda el vi i les potes de cabra, en els esports de força és millor alimentar-se de base proteica. En canvi, en els esports de resistència són millors els hidrats de carboni, tot i ser ambdós igual d’importants.

Els Jocs Olímpics compten amb una empresa que s’encarrega del servei de restauració i que a poc a poc va incorporant noves opcions com les veganes o sense gluten. Però per obtenir una nutrició correcta, aquestes persones solen prendre suplements. Santabàrbara afirma que aquests no donen positiu en "doping", però si ho poden fer la contaminació creuada o un aliment que s'hagi vist afectat per alguna raó: "Si un esportista menja un tall de bistec d'una vaca que ha pres un fàrmac, pot donar positiu en dopatge".

Les pròximes olimpíades a París

Per Xavier Santabàrbara, el país organitzador condiciona què menjaran els esportistes olímpics. De cara als jocs d'aquest estiu, la ciutat es vol centrar a fer una experiència gourmet que destaqui la gastronomia francesa. París tindrà una experiència més sostenible: menys petjada de carboni, segona vida dels aliments i reaprofitament de les estructures que s’utilitzen per cuinar. A més a més, volen ser els primers JJOO “plant based” i s’espera que el 60% de l’alimentació sigui vegetariana.

Sigui quin sigui el menú, està clar que cal tenir “mens sana in corpore sano”. Una alimentació equilibrada és clau per un bon rendiment esportiu i la victòria de l'atleta.

Concepción artística del Parque de los Campeones de París 2024