Comença la primavera astronòmica
- Tot i que ja portem dies amb temperatures pròpies d'aquesta època, avui tot just entrem en aquesta estació
- Podrem observar gran quantitat de fenòmens astronòmics diversos al llarg d'aquest període
El dimecres 20 de març a les quatre i sis minuts de la matinada hem entrat a la primavera astronòmica, vint dies i unes hores després de l’inici de la meteorològica. Aquest fet succeeix en el moment en què la terra se situa en el punt de l’òrbita al voltant del sol on els seus rajos arriben de forma completament perpendicular sobre el paral·lel zero o equador terrestre, tot formant un angle recte.
Tot i que l’origen etimològic del concepte equinocci significa “igual nit” i moltes vegades per fer-lo entendre es diu que el dia de l’equinocci coincideix amb el que té les mateixes hores de dia i de nit, realment no és així, sinó que quan hi ha dotze hores de dia i de nit es diu “Equilux” i succeeix uns dies abans de fer el canvi estacional. En aquest cas, va ser el diumenge 17 de març. El retard es deu a la distància que hi ha entre la zona més interna del sol (el nucli solar) i la més externa (la corona).
Què veurem al cel al llarg d’aquesta estació?
Abans de la sortida del sol es podrà veure el planeta Mart durant tota l’estació, on a mesura que avancin les setmanes i els mesos, Saturn i Júpiter també acabaran apareixent al cel matiner. El primer d’ells ho farà a principis d’abril i el segon, durant els últims dies de la primavera, ja en el mes de juny.
D’altra banda, als vespres s’observaran planetes només durant la primera meitat del període estacional amb la presència de Júpiter i Mercuri, però aquests acabaran desapareixent i a principis de maig ja ens quedarem sense cap d’ells.
Un altre aspecte astronòmic a destacar és l’esdeveniment de la pluja d’estels, en aquest cas per partida doble, ja que hi haurà un primer episodi a mitjans d’abril i un altre a principis de maig. En el primer cas, es tracta de les Lírides, les quals assoliran el màxim de meteors a la nit del 22 d’abril, mentre que la segona tongada seran Eta-aquàrids, que tindran el seu punt més àlgid el dia 5 de maig.
Pel que fa a les constel·lacions, durant els primers dies, a les nits es podrà observar un cel semblant el que hi ha hagut durant l’hivern, amb Orió, el Ca Major o Gèminis. Amb el pas dels dies, aquestes s’aniran desplaçant cap al Sol i seran substituïdes pel Lleó, la Verge i El Bover.
Es podrà veure algun eclipsi?
Hi haurà un eclipsi lunar a finals del mes de març i un de sol a principis del mes d’abril. Si bé durant aquest període es podrà gaudir d’unes albades i unes postes de sol espectaculars a Catalunya, cap d’aquests eclipsis es podrà percebre des d’aquí. El punt més proper d’on es podran observar parcialment és a les Illes Canàries o a les costes atlàntiques gallegues. On sí que es podran veure de manera completa és només al continent americà.
El canvi d'hora
Com passa cada cop que hi ha un equinocci, aviat tocarà canviar d’hora. Concretament, el moment d’avançar els rellotges una hora serà durant la matinada del diumenge dia 31 a les 2 AM, que seran les 3 AM.
