Dia Internacional dels Boscos: la innovació i la resistència a la sequera, una de les claus
- Boscos i innovació, noves solucions per a un món millor ha estat el lema escollit per aquest any
- La resiliència forestal, una de les grans solucions per a afrontar la sequerai l'augment de les temperatures
Gairebé una tercera part de la superfície total terrestre està ocupada per boscos. Dins d’aquests, milers i milers d’espècies hi conviuen i és imprescindible per a la seva supervivència que es conservin aquests espais. En xifres, aquests acullen el 80% de totes les espècies d’amfibis conegudes del planeta, proporcionen el 75% de l’aigua dolça accessible i retenen més de la meitat de les reserves mundials de carboni, que ajuda a mitigar l’escalfament global.
A causa de l’acció humana, principalment, cada any es perden 10 milions d’hectàrees per culpa de la desforestació i 70 milions més es veuen afectades pels incendis, un dels riscos naturals capdavanters a la regió mediterrània. Un altre fenomen que accentua aquesta pèrdua són les plagues d’insectes.
Boscos i innovació
Davant d’aquesta problemàtica, des del 2013, el dia 21 de març de cada any se celebra el dia mundial dels boscos, on es commemora i valora la importància dels diferents tipus de boscos del planeta. Aquesta iniciativa va ser posada en marxa per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2012, i cada any es tracta un tema concret dins de l’àmbit forestal.
Enguany, la temàtica escollida és la innovació i la tecnologia aplicades al control i seguiment dels boscos. Les associacions que s’encarreguen d’escollir-les i organitzar la celebració de cada any són diverses, però hi destaquen el Fòrum de les Nacions Unides Sobre els Boscos (UNFF), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), o l’Associació de Col·laboració en matèria de Boscos (ITTO). El lema escollit per a aquesta edició és “Boscos i innovació: noves solucions per a un món millor”.
Logotip del Dia Internacional dels Boscos
Els avenços tècnics de les últimes dècades han significat un gran canvi a la vida quotidiana de les persones i les societats. El que abans requeria grans dosis de temps i de personal, ara es pot efectuar des de la distància des d’un ordinador i pràcticament de manera automàtica, o bé s’han fabricat aparells i instruments que faciliten i agilitzen els diferents processos. En el cas dels boscos, aquestes innovacions han permès que el sistema de control i gestió forestal s’efectuï d’una forma més eficaç.
La resiliència forestal
En la situació de canvi climàtic en la qual es troba el planeta, els boscos no s’escapen de les seves conseqüències.
A Catalunya, la manca de precipitacions en època estival fa que la seva biodiversitat estigui adaptada a sobreviure amb sequera durant uns mesos, però amb una pujada accelerada de les temperatures i una disminució de les precipitacions al llarg de l’any, cada cop més veuen com els seus ecosistemes pateixen canvis i només aquelles espècies que s’adapten a aquestes modificacions poden sobreviure a les condicions actuals.
Un dels principals efectes que comporta aquest escalfament és la tendència cada cop més propensa als riscos naturals o pertorbacions, on l’exemple més significatiu a la regió mediterrània són els incendis. Per a combatre aquestes situacions adverses, la innovació en el sector de la silvicultura i l’estudi científic sobre la resistència dels boscos s’esdevé com un factor clau per aquesta resiliència davant els canvis que està patint el planeta, tant en l’àmbit físic com en l’humà.
Tot i l’adaptació d’algunes espècies al context actual, un dels problemes que pot suposar l’avançament del cicle vital de les espècies a causa d’aquest escalfament del planeta, és una major vulnerabilitat als canvis de temps sobtats. Per exemple, en el cas de la floració de les plantes, que està sempre associada a l’arribada del bon temps, si en lloc de fer-se durant la primavera es fa en època hivernal, on les nits encara són fredes i propenses a les glaçades en molts indrets de l’interior o de muntanya, aquestes poden provocar la interrupció del seu creixement, per tant, deixar aquestes espècies sense fruita i, en conseqüència, sense collita en el cas dels conreus.
Talar arbres per aconseguir aigua
De fet, la Generalitat farà tales puntuals d'arbres per aconseguir recursos hídrics fent gestió forestal als boscos públics de les capçaleres dels rius. Cada arbre consumeix un 70 % de l'aigua que li arriba de la pluja. Per tant, tampoc arribarà ni als rius ni als aqüífers. Així, la Generalitat retirarà 1 de cada 4 arbres en 61 hectàrees de bosc a la capçalera del Ter. Amb actuacions com aquesta, asseguren, es poden incrementar fins a un 25 % les aportacions d'aigua als rius.
