Carles Puigdemont confirma des d'Elna la seva candidatura a les eleccions del 12M

• L'expresident català oficialitza la seva candidatura acompanyat de la plana major de Junts a Elna
• Puigdemont s'ofereix a liderar una llista unitària per "restituir la presidència de la Generalitat"

L'expresident Carles Puigdemont durant la conferència a Elna | Jordi Borràs

Era un secret a veus, però finalment ja és oficial. Carles Puigdemont també es presentarà com a candidat a eleccions catalanes del 12 de maig. L'expresident català assegura que pugnarà per "restituir la presidència de la Generalitat il·legalment destituïda pel 155" i "reprendre el camí a la independència".

Es proposa per liderar una llista unitària que vagi "més enllà" de les sigles de Junts i avança que tornarà a Catalunya el dia que el proposin per ser investit com a President al Parlament. Un retorn que ha garantit encara que "els jutges es neguin a complir" la llei d'amnistia.

Suport de la plana major de Junts

Puigdemont també ha aclarit que renuncia a presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny per centrar-se en el 12M.

Un anunci que ha fet des de l'Ajuntament d'Elna, al sud de França, un lloc simbòlic per l'independentisme, on es van amagar les urnes de l'1 d'octubre. Estava acompanyat de la plana major de Junts, inclosos Jordi Turull, Laura Borràs, Xavier Trias, Míriam Nogueras i Albert Batet, així com exconsellers del seu Govern que el van acompanyar en 2017, com Josep Rull, Joaquim Forn o Lluís Puig, a més de Marcela Topor, l'esposa de l'expresident.

Puigdemont ha explicat els motius que l'han portat a fer el pas malgrat que la seva candidatura o la presència a un eventual debat d'investidura estan condicionades pel calendari de tramitació de la llei d'amnistia.

"No soc conformista, no m'agrada resignar-me, no busco què és el més còmode i el menys arriscat a nivell personal. I jo no podria explicar, ni tan sols a mi mateix que, després de passar sis anys i mig defensant la presidència en l'exili, ara que s'obre una oportunitat per a fer possible la restitució d'aquella presidència injustament, il·lícitament i il·legalment destituïda amb el 155, jo defugís aquesta responsabilitat per raons de comoditat personal", ha argumentat Puigdemont, aclamat pel miler d'assistents entre crits de "president" i de "la independència".

Nova proposta de referèndum

Un anunci que ha anat acompanyat del compromís de presentar novament una proposta de referèndum d'independència al govern espanyol. Assegura que "no renunciarem, però ho podem fer millor".

El seu partit havia alimentat aquests últims dies la possibilitat que Puigdemont encapçalés la candidatura, i ell mateix es va mostrar convençut que podria ser a Catalunya pel debat d'investidura. Algunes organitzacions dins el moviment independentista com AccióRep, MesCat o Reagrupament ja han defensat que lideri "un front ampli sobiranista" de cara a les eleccions catalanes.

Pere Aragonès, Salvador Illa i Carles Puigdemont pugnen per la presidència de la Generalitat a les eleccions del 12-M

Els passos a partir d'ara

La llei electoral permet que Puigdemont pugui ser el candidat de Junts al Parlament perquè no està inhabilitat, com ja va passar a convocatòries anteriors com els comicis catalans de 2021 o els europeus del 2019. A hores d'ara, però, no pot tornar a Espanya sense ser detingut perquè hi ha una ordre de detenció nacional en vigor contra ell.

En cas que surti elegit, el reglament del Parlament li permet recollir l'acte de diputat de forma telemàtica. Ara bé, la investidura ha de ser obligatòriament presencial, segons va fixar al Tribunal Constitucional l'any 2019. I aquí entra en joc la llei d'amnistia. Segons el calendari previst, la seva aprovació seria entre finals de maig i principis de juny.

Fonts de Junts consideren que l'entrada en vigor de la norma obligarà a aixecar de forma immediata l'orde de detenció nacional, obrint la porta al possible retorn de Puigdemont de cara a la sessió d'investidura. Fonts del Suprem recorden que els tribunals tenen fins a dos mesos per aplicar la llei d'amnistia i, per tant, deixar inactiva aquesta ordre de detenció nacional.

D'aquesta manera, queda en mans dels jutges del Suprem esgotar aquest termini o bé aixecar de forma immediata l'ordre de detenció i facilitar així la seva presència a un eventual debat d'investidura.

Disposat a ser detingut?

El seu advocat, Gonzalo Boye, ha advertit la possibilitat que pugui ser detingut si travessa la frontera per recollir per poder ser investit. "És una possibilitat, però el que no es podrà impedir és que sigui president de la Generalitat", va advertir.

El president del Govern, Pedro Sánchez, no veu "cap novetat" en una candidatura de Puigdemont, donat que ja va concórrer a les de 2017 quan ja estava fora d'Espanya. En canvi, el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, ho considera un fet "sense precedents".

També Pere Aragonès, ha defensat que "tothom pugui presentar-se" a les eleccions del 12M i ha celebrat que també hi pugui concórrer l'expresident català i aquest pugui acabar beneficiant-se de la llei d'amnistia.

Els partits de l'oposició ja han començat a acusar a Junts de presentar l'opció de la possible tornada de Puigdemont com a l'única que tenen per intentar guanyar les eleccions tenint en compte que les darreres enquestes no els són favorables. Des de Junts reconeixen que volen plantejar les eleccions com un plebiscit entre la seva figura i la del candidat del PSC, Salvador Illa, deixant en un tercer pla a Pere Aragonès.