De la boira al got: una font inesperada d'aigua gràcies a la tecnologia
- A Catalunya s'està fent una prova pilot en una pedrera abandonada del Garraf
- Es desenvolupen tres sistemes capaços de recol·lectar 500 litres per m²
Aquest divendres 22 de març i com cada any, se celebra el Dia Mundial de l'aigua, un recurs que manca en aquesta època de falta d'aigua extrema. Cal adaptar-se als episodis de sequera, que seran cada vegada més recurrents. Amb aquest objectiu va néixer fa quatre anys Life Nieblas, un projecte amb fons europeus, que ha ideat tres sistemes innovadors per recollir aigua de la boira de la manera més econòmica i eficient, per regar, reforestar o beure. Els sistemes s'han provat en els darrers mesos a l'illa de Gran Canària. A Catalunya s'està fent una prova experimental en una pedrera en desús del Garraf.
Com funciona el projecte?
Un grup d'investigadors, amb la col·laboració de diverses institucions, han aconseguit treure partit a aquella aigua que d'altra manera es perdria, a través de "captadors", una tecnologia més o menys complexa i eficient segons la tipologia. En concret, s'han desenvolupat tres sistemes diferents amb varietat de materials i tecnologies capaces de captar més de 500 litres d'aigua per m² en 10 mesos, segons les proves en les instal·lacions realitzades a Canàries. "Els captadors de boira no són per recollir grans quantitats d'aigua" ha deixat clar Viera, qui insisteix que, de totes maneres, es poden donar usos a unes gotes que fins ara, les persones no aprofitàvem.
Tot i que és apta com a "aigua de boca", els usos més extensius per aquest tipus d'aigua de boira són l'agricultura, així com la possibilitat de regar nova vegetació en llocs per restaurar, com per exemple zones víctimes d'incendis.
"La natura sempre ho fa millor"
Per crear aquesta tecnologia s'han inspirat en la natura perquè, tal com diu el director del projecte, "la natura sempre ho fa millor". Les malles que s'utilitzen en els captadors imiten les fulles dels pins canaris, perquè estan dissenyades per tal d'atrapar les gotes de la boira. Precisament, aquesta observació naturalista ha acabat inspirant la idea del captador de pluja més eficient de tots, l'anomenat col·lector d'acícules. Es tracta d'un col·lector de fàcil muntatge, petit, que presenta uns travessers dels quals pengen uns filets metàl·lics idèntics a les acícules dels pins canaris.
Un altre dels models que s'ha posat a prova ha estat un col·lector de torre: presenta dues cobertes diferents, la malla de kiwi i la de malla volumètrica. Amb aquesta metodologia s'han aconseguit captar fins a 379 litres el metre quadrat.
Un tercer model que va sorgir fruit de la casualitat és el captador individual, una estructura rígida en forma de tub que encercla els arbres plantats per protegir-los dels herbívors. L'estructura és capaç d'atrapar aigua de la boira a la vegada que manté la humitat i evita la depredació dels plançons per part dels animals. Aquesta metodologia serveix tant per les reforestacions com per les plantacions agrícoles.
Les condicions òptimes a Catalunya
L'investigador del CREAF, Vicenç Carabassa, apunta que, tot i que l'entorn més favorable per aquestes tecnologies és Canàries, Catalunya té "potencial". Per exemple, les comarques d'Anoia, Bages i les Garrigues són zones on es donen les condicions òptimes per una màxima captació: boira amb circulació d'aire. Per altra banda, al Garraf estan portant a terme projectes experimentals similars per tranquil·litzar l'estrès hídric. "A Catalunya hi ha recorregut important per aquesta tecnologia, tant per restaurar el nivell de plantació agrícola, com sistema de reg de suport, ja que hi ha zones on arbres fruiters pateixen per la falta de pluges".
Els sistemes han estat provats, superen la fase de prototip i ja són estructures que es poden posar al mercat per fer-se servir en els territoris on es compleixin les condicions òptimes de boira i vent.
Altres projectes tecnològics per la preservació d'aigua
Davant les previsions d'experts i organismes per les quals els períodes de sequera seran més freqüents els pròxims anys, la tecnologia redobla els esforços per millorar l'eficiència de l'aigua en tots els seus cicles. La supercomputació, que amb el seu alt rendiment i capacitat permet oferir eines de suport en tasques com fer còpies de seguretat d'infraestructures hidràuliques per fer-les més òptimes amb el seu funcionament o fer un bessó digital de la terra, per veure que passaria si prenem una decisió o un altre. Paradoxalment, aquest tipus d'instal·lacions, com centres de dades, són grans consumidors d'aigua: cada dia s'utilitzen tones per refredar les infraestructures, tot i que des de les empreses defensen que cada cop són més eficients en l'ús d'aquest recurs i la reducció de gasos de l'efecte hivernacle representen el 5% mundial.