Hiperpaternitat: com afecta els infants la sobreprotecció dels pares?
Farem el que podrem
- Experts en educació alerten que la sobreprotecció en els fills és contraproduent
- El programa 'Farem el que podrem' tracta la hiperpaternitat, un estil de criança asfixiant per molts infants
NADIA SOMOZA
Quan una persona té fills sembla que veu perills arreu. Precisament, segons alguns experts, un dels errors més comuns en els pares és la sobreprotecció. Al programa de La 2 presentat per Gemma Nierga, 'Farem el que podrem', se'n parla de la hiperpaternitat, un estil de criança que encara que ho sembli no resulta beneficiós. L'actriu Elena Gadel i el locutor Óscar Dalmau, parlen sobre com són com a pares.
Sobreprotegir és educar als fills des de la por. Cristina Gutiérrez, educadora emocional, creu que d'aquesta manera "els invalidem i no permetem que siguin ells els seus propis protectors". L'especialista considera que actualment s'educa en la dependència emocional i es fa creure als més petits que "sense nosaltres no podran". Si els pares fan allò que poden fer ells, només se'ls desprotegeix.
“Si els pares ho han de resoldre tot, ens invaliden com a persones“
Hiperpaternitat
La hiperpaternitat és un estil de criança típic de les classes mitjanes i altes perquè requereix un esforç important de recursos econòmics, físics i emocionals. Eva Millet, periodista i escriptora, assegura que consisteix en una criança sobreprotectora i superatenta. Per la periodista, aquesta atenció esdevé exagerada i els pares es converteixen en una mena d'helicòpters que sobrevolen les vides de les criatures controlant qualsevol moviment. "Hi ha una gran por que és que els fills s'equivoquin i pateixin", assenyala Millet.
Educar als infants perquè siguin autònoms és la millor manera perquè treballin la seva autoestima i es converteixin en amos de les seves pròpies vides. "Si els nostres pares ho han de resoldre tot, ens invaliden com a persones", afirma l'experta.
La hiperpaternitat és un estil de criança
Nens perfectes
En la societat hi ha molta ansietat i això és un dels motors de la criança excessiva i angoixant. Aquests nens se senten responsables d'unes expectatives molt altes que han dipositat els pares sobre ells. Escollir la seva professió, estudis i, fins i tot, parella es pot tornar estressant per ells, que acostumen a dependre dels progenitors per quasi tot.
“Hi ha una gran por que és que els fills s'equivoquin i pateixin“
El pedagog, Ramon Casals, alerta que aquest tipus d'educació no beneficia als més petits: "Els enganyem perquè pensen que són el centre del món, els reis de la casa”. La por estarà present sempre perquè el camí mai serà fàcil, però tothom ha d'aprendre sol. Ara bé, qui vols que eduqui el teu fill? Tu o la teva por? L'única manera d'aprendre és equivocar-se.
