10 pel·lícules on les plantes són protagonistes o apareixen a escenes icòniques

• De l’inici del cinema les plantes han estat presents a les pel·lícules i sovint s’han utilitzat com a elements simbòlics
• El crític cinematogràfic Alberto Rey destaca deu pel·lícules on el verd té protagonisme

Va de Verd - Cinema i plantes

Alberto Rey és crític i comentarista cinematogràfic i a les xarxes és conegut com a @albertoenserie. Però alhora, és un apassionat de les plantes i les flors, fins al punt que ha volgut compartir a ‘Va de Verd’ la seva llista particular de pel·lícules on juguen un paper important com a protagonistes, com a decorat, o fins i tot, com a element simbòlic.

1. Mujeres al borde de un ataque de nervios

L’expert destaca una de les escenes de l’actriu Carmen Maura a ‘Mujeres al borde de un ataque de nervios’ (Pedro Almodóvar 1988). Precisament per fer-se passar els nervis que ha patit, la protagonista es dedica a regar la seva terrassa, irreal, enorme i espectacular al bell mig de Madrid i atapeïda de plantes de tota mena i plena de gallines. Una terrassa que, segons diu l’Alberto Rey, ha esdevingut un veritable fetitxe per a tots els que són de ciutat, però els agraden les plantes.

Escena animada de 'Mujeres al borde del ataque de nervios'.

2. El jardí de l’alegria

En un to molt diferent, però també divertida, la britànica ‘El jardí de l’alegria’ (Nigel Cole, 2000) explica la història d’una viuda acomodada que es dedica a cultivar orquídies i decideix canviar-les per plantes de cànnabis per salvar la seva casa i el seu modus de vida. Aquest argument va generar polèmica en el seu moment perquè es va arribar a dir que incitava al consum i al tràfic de substàncies prohibides.

3. El olivo

Més innocent, però alhora més reflexiva, la pel·lícula espanyola ‘El olivo’ (Icíar Bollaín, 2016) parla de manera simbòlica sobre les arrels i el valor del temps, fent servir la metàfora d’un arbre, l’olivera, que ja de per si és simbòlic des dels inicis dels temps.

4. Els últims dies de l’Edèn

El desaparegut Sean Connery buscava la salvació per la humanitat en una planta amazònica a ‘Els últims dies de l’Edèn’ (John Mctiernam, 1992). A més de ser un bon film, afegeix un nou punt d’interès a la nostra llista: la salvació és a les plantes o, dit d’una altra manera, hem de cuidar les plantes per poder cuidar-nos.

5. Eduard mans tisores

Com oblidar el personatge d'‘Eduard mans tisores’ (Tim Burton, 1990), una criatura capaç d’esculpir en un boix qualsevol cosa que li passés pel cap... Aquesta va ser una de les primeres pel·lícules on vam assistir a la particular fantasia de Burton, poètica, de vegades també fosca i sempre artificiosa per moltes plantes que hi apareguin. De fet, segons Alberto Rey, aquesta és una de les virtuts del director perquè “no hi ha res més artificial que les plantes de les pel·lícules de Tim Burton”.

Escena animada d''Eduard mans tisores'.

6. Big fish

Seguint amb Tim Burton, l’escena de la petició matrimonial ‘Big fish’ (2003) quan la protagonista obre la finestra i troba una fabulosa plantació de narcisos grocs, d’un groc brillant i, com totes les plantes que apareixen a les cintes de Burton, irreals.

7. El mag d’Oz

Al ‘El mag d’Oz’ (Víctor Fleming 1939) i les seves roselles d’un irreal vermell, pioneres del technicolor van fer escola en el seu temps.

8. American Beauty

Una de les escenes més recordades del cinema és la pluja de pètals de rosa damunt el cos nu d’una adolescent a ‘American Beauty’ (Sam Mendes, 1999) un títol que no és casual, com recorda el crític cinematogràfic, perquè és el nom complet d’un tipus de rosa.

Escena animada d''American Beauty'.

9. L’incident

Que les plantes arribin a fer por és més freqüent del que podem pensar. Sovint se les associa a allò que no coneixem, o que no podem controlar, com ara a la pel·lícula ‘L’incident’ (M. Night Shyamalan, 2008) on té lloc una autèntica rebel·lió de les plantes en contra dels humans, que en són víctimes a través del pol·len.

10. L’atac dels tomàquets assassins

Molt més explícita és l’agressió protagonista de ‘L’atac dels tomàquets assassins’ (John de Bello 1978), però cal entendre el context de la pel·lícula, en uns anys en què les hipotètiques conseqüències de l’energia nuclear, mutacions genètiques monstruoses incloses, encara feien esgarrifar.