Consells per posar límits als nostres fills i filles
Farem el que podrem
- Experts parlen a ‘Farem el que podrem’ de la importància d’establir límits a infants i adolescents
- Míriam Tirado, consultora de criança i escriptora, alerta de les conseqüències negatives de castigar
Posar límits als fills és tot un art. Sabem la importància que tenen en la seva educació, però, com gairebé sempre, la teoria és més fàcil que la pràctica. A 'Farem el que podrem' diversos experts parlen sobre el tema.
Andrea Zambrano, experta en coaching educatiu, reconeix que a les mares i als pares els fa por posar normes i límits perquè ho viuen com un acte de repressió i violència. L’especialista afegeix que no conceben transmetre aquestes línies vermelles des de l’amor, però que, en canvi, d’aquesta manera estaran cuidant més als infants. Segons assegura, l’absència de límits els posa en perill.
També per Míriam Tirado, consultora de criança i escriptora, els límits són imprescindibles perquè els nens i les nenes creixin de manera saludable. Tirado assegura que són l’estructura de l’edifici en els que es convertiran quan siguin grans i adverteix que és bo que els qüestionin i que s’hi mostrin en contra, però que això no vol dir que els adults hagin de cedir.
Límits ferms i clars
Quan arribem cansats a casa, el que menys volen els pares és haver-se de posar a prohibir coses o a fer que es compleixin les normes, però és imprescindible fer-ho i amb una estratègia clara ho aconseguirem amb més facilitat.
Un dels primers consells és el de no enganxar-nos a l’emoció del nostre fill o filla quan reacciona amb ràbia contra un límit o una petició que li hem fet. Si està enfadat, t’enfades encara més, i aquesta actitud no ajuda a resoldre la situació. El millor, segons recomana Míriam Tirado, és mantenir la calma i mirar d’acompanyar la seva emoció, tot mantenint fermesa en el límit establert. Segons l’assessora, hi ha molts estudis que han demostrat que quan els pares es mostren segurs, la criatura protesta menys que quan detecten algun dubte i els límits són inconsistents. Avui li diem que no, però demà, en funció del nostre estat anímic, cedim.
Farem el que podrem - Límits ferms i clars iStock
Sense negociar
Anar a dutxar-se, deixar de jugar, recollir o menjar provoquen sovint moltes situacions de conflicte a casa, que cada cop són més difícils de gestionar. A les consultes dels educadors arriben cada vegada famílies amb infants més petits perquè no saben com posar-los límits i, amb menys de cinc anys, els fills ja s’han convertit en petits emperadors.
Francisco Castaño, assessor de família i professor, assenyala la manca de límits com l’arrel del problema i anima als progenitors a posar-los des que són ben menuts. També té molt clar que mai s’ha de pactar les decisions amb ells perquè els pares sempre surten perdent. Segons Castaño, els infants i adolescents són millors negociadors.
Pel que fa als càstigs, els tres experts coincideixen a afirmar que són millors les conseqüències naturals i lògiques que les amenaces i els xantatges.
