Carles Puigdemont, el revulsiu electoral de Junts per la batalla catalana i independentista
- El candidat de Junts+ afronta aquesta convocatòria com l'"oportunitat" per fer possible la "restitució" de la Presidència
- Consulta el programa de Junts+ Puigdemont
Enlaces relacionados
BIOGRAFIA
Lloc i data de naixement: Amer, Girona, 1962. Fill d’una família de pastissers coneguda a Amer.
Formació: Puigdemont no va acabar la carrera de Filologia Catalana i va exercir com a periodista. Va ser redactor cap del diari El Punt, el primer director de l'Agència Catalana de Notícies i director general del diari en anglès Catalonia Today.
Anys en política: El 2006 va ser escollit candidat de CiU a l'alcaldia de Girona i va aconseguir l'alcaldia el 2011. El 2016, va ser escollit president de la Generalitat sense haver passat per les urnes. Contínua fugit de la justícia a Bèlgica després dels fets de l'1 d'octubre.
Sota el nom de Junts+ Puigdemont, l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont torna a presentar-se com a cap de llista en unes eleccions (a les anteriors del 2021 la candidata va ser Laura Borràs), i deixa de banda la seva carrera per les eleccions europees.
Puigdemont afronta aquest 12M amb el compromís de "no renunciar" a declarar la "plena independència si és la voluntat dels catalans" i la promesa de fer un referèndum d'autodeterminació, sense "succedanis".
"És tan possible una amnistia com un referèndum", va sentenciar en la presentació de la seva candidatura el passat 21 de març. Ho va fer envoltat de la plana major del seu partit a l'Ajuntament de la localitat francesa d'Elna, des d’on ha fixat novament la seva residència per poder fer campanya a prop de Catalunya.
Puigdemont afronta aquesta convocatòria com l'"oportunitat" per fer possible la "restitució" de la Presidència "injustament, il·lícitament i il·legalment destituïda amb el 155" l'any 2017, després de l’aplicació de l’article de la Constitució que va intervenir l’autonomia i va obligar a convocar eleccions catalanes.
Trencament amb ERC
Els comicis de 2021, amb Borràs com a candidata, Junts va quedar en tercera posició en uns resultats en què ERC va passar per davant i que van fer que el PSC guanyés, però amb vots insuficients per la Generalitat. D’aquí va sorgir un govern de coalició entre ERC i Junts que va saltar pels aires el 2022, quan el partit dels de Puigdemont van trencar i van deixar un Govern dels republicans en minoria.
Una distància que no ha fet més que dilatar-se. Si el dia de la presentació, Puigdemont també va allargar la mà a ERC per crear un front "unitari", els republicans s’afanyaven a rebutjar la proposta i li recriminaven que ho fes entre retrets i perquè consideren, "és repetir errors del passat".
Ficats ja en precampanya, Puigdemont ha anat endurint el to contra ERC per dir que Aragonès "va començar afirmant que culminaria la independència de Catalunya i ha acabat abraçat a la dependència que ha tingut del Partit Socialista" i alertant contra una possible unió futura entre republicans i socialistes per a un govern d'esquerres, que ja va ser efectiu en els tripartits que van pilotar els socialistes Pasqual Maragall i José Montilla en el passat amb ERC.
Expectatives electorals
Puigdemont ha mostrat la voluntat de "culminar el procés iniciat" de l’independentisme. "Ho farem en un context políticament molt més favorable que el 2017 amb uns aprenentatges adquirits valuosos i amb el conjunt de l'independentisme", va assegurar el candidat de Junts argumentant que "existeix una majoria social a favor del dret d'autodeterminació".
D'altra banda, el líder de Junts s’ha compromès a què si és escollit, tornarà a Espanya pel debat d'investidura si aconsegueix la majoria necessària, fins i tot si els jutges adopten una "actitud de rebel·lia i insubmissió i es neguen a complir la llei", en referència a l'amnistia.
De fet, les aspiracions electorals de l'expresident català depenen en gran part de la tramitació de la llei d'amnistia. En l'actualitat està processat per malversació i desobediència a la causa del ‘procés’ i està investigat per terrorisme a la causa del Tsunami Democràtic.
En cas de complir-se les tramitacions previstes a les Corts Generals, entrarà en vigor al final de maig. Per tant, Puigdemont no podria tornar a Catalunya durant la campanya electoral sense risc de ser detingut, però sí que podria assistir a un debat d'investidura, que tindria lloc com a data límit el 25 de juny, ja que la llei fixa que els jutges i magistrats han d'aixecar les mesures cautelars.
Pel que fa a la seva immunitat política, una vegada accepti l'acta de diputat en el Parlament, perdrà la seva condició d'eurodiputat i, per tant, l'aforament davant el Tribunal Suprem, i haurà de rendir comptes a la justícia davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
En cas de no ser elegit president, Puigdemont assegura que deixaria la "política activa".
Què diuen les enquestes?
L'últim CEO augurava una victòria dels socialistes amb una baralla renyida entre ERC i Junts.
Segons algunes enquestes, perilla la majoria parlamentària independentista al Parlament de Catalunya en la cita de maig, una situació que divergeix de les eleccions anteriors en què l'independentisme va aconseguir la majoria absoluta en vots -fins a un 52% en total- i en escons -ERC, Junts i CUP sumen 74 diputats-.
