Alejandro Fernández, el referent del constitucionalisme del PP a les eleccions catalanes el 12M
- Els populars catalans aposten per Fernández per acabar amb el 'procés'
- Feijóo vol que Fernández capitalitzi el vot constitucionalista
Enlaces relacionados
BIOGRAFIA
Lloc i data de naixement: Tarragona, 1976.
Formació: Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Comunicació Política per la mateixa universitat.
Anys en política: regidor a l'Ajuntament de Tarragona des de 2003 fins a 2006 i diputat en el Congrés dels Diputats per la mateixa província des de 2011 fins a 2015, quan va aterrar en el Parlament. També va ser portaveu del Grup Popular en el Parlament de Catalunya entre 2016 i 2018 i és president del Partit Popular de Catalunya des de llavors.
Alejandro Fernández repeteix com a candidat d’unes eleccions del 12M per les que es reivindica com l’opció política que ofereix "solucions de veritat" pels problemes dels catalans. Amb un perfil més moderat que el del seu antecessor, Xavier García Albiol, el candidat popular s'ha erigit en un dels principals referents del constitucionalisme a Catalunya gràcies als seus dots d'orador, exercint d'assot de Pere Aragonès com a portaveu del PP en la cambra catalana. La cap de campanya és l'eurodiputada Dolors Montserrat.
El seu objectiu continua sent recuperar el terreny perdut en els comicis de 2021, quan el PP va tocar fons en aconseguir tres escons, un menys que en l'anterior legislatura que ja va passar de 7 a 4. Per a això, Fernández haurà de reconquerir als votants que van optar per la papereta taronja en les últimes eleccions i al mateix temps evitar fugides a Vox, que ja va irrompre al Parlament amb 11 escons les darreres eleccions.
Els populars ja van reforçar el paper del Partit Popular de Catalunya (PPC) amb el fitxatge de l'exportaveu de Ciutadans al Parlament Lorena Roldán, però no va acabar de veure’s en els resultats electorals.
Algunes diferències amb la direcció del partit, i ara tanquen files
Tot i escapolir-se de la confrontació directa amb els líders del seu partit, les diferències entre la direcció del PP a Gènova i Fernàndez s’han deixat notar des que Feijóo va arribar a la presidència del partit. La primera discrepància pública va sorgir arran que el PP nacional va admetre "contactes del PP amb Junts a l'Ajuntament de Barcelona, entorn del Parlament de Catalunya i el Congrés" per buscar suport a una possible investidura del candidat popular de les passades generals. També ho continuen defensant a través dels portaveus parlamentaris, unes afirmacions que no van caure gaire bé als líders de la branca del PP català.
Recentment, la direcció del PP va estar dues setmanes després de la convocatòria electoral negociant intentant absorbir Ciutadans i elegint un candidat, una tasca que criticaven des del PP català.
El partit espera que aquests moviments ajudin a mantenir aquesta línia d'ascens i que no afecti els seus resultats del 12-M. A Gènova són conscients que les eleccions catalanes tindran una lectura en clau nacional.
30 anys al partit
Fernández va tenir clar des de molt jove que el seu futur passava per la política. Admirador de l'expresident dels Estats Units Ronald Reagan i de l'antiga primera ministra britànica Margaret Thatcher, es va llicenciar en Ciències Polítiques i de l'Administració i va ingressar en les Noves Generacions del Partit Popular el 1994. El 2003 va aterrar en el consistori de Tarragona, el 2011 en el Congrés dels Diputats i, finalment, el 2015 el Parlament. És president del Partit Popular a Catalunya.
