Enlaces accesibilidad

Acord "històric" amb sindicats de presons: millores laborals i més seguretat als centres

  • Els treballadors penitenciaris desconvoquen les jornades de vaga
  • A les cafeteries ja no hi treballaran interns, sinó personal extern, entre altres mesures

Per
El Govern i els sindicats de presons han arribat aquesta matinada de divendres a un acord que ha permès desconvocar les dues jornades de vaga.
El Govern i els sindicats de presons han arribat aquesta matinada de divendres a un acord que ha permès desconvocar les dues jornades de vaga.

El Govern i alguns sindicats de presons han arribat aquest dijous a un acord "històric" per millorar les condicions laborals dels treballadors i augmentar la seguretat als centres penitenciaris. Una entesa que ha permès desconvocar les dues jornades de vaga previstes, però que no compta amb el suport d'alguns sindicats que demanen dimissions.

Un acord signat in extremis abans de començar la campanya electoral, quan ja no es podria haver tirat endavant. S'aprovarà aquest dimarts i preveu destinar 30 milions d'euros a millores laborals, pel que fa a salaris i formació, però també més mesures de seguretat, que és el que s'ha reclamat des que el passat mes de març una cuinera del centre penitenciari Mas d'Enric fos assassinada per un intern.

En canvi, però, no hi ha hagut dimissions, una altra de les grans reclamacions dels sindicats. El Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) i Agrupació dels Cossos de l'Administració d'Institucions Penitenciàries (ACAIP) s'havien desmarcat de la vaga i rebutgen la mesura, que celebra UGT, un dels sindicats majoritaris.

Funcionaris de presons protesten davant de Justícia contra l’acord laboral | Míriam Andreu

Augment de la seguretat

Algunes mesures acordades per ampliar la seguretat impliquen:

  • Substituiran els interns a les cafeteries per personal extern i es formarà en defensa personal a tots els treballadors. A les cuines, però, encara hi seran.
  • S'incorporarà una nova partida de radiotransmissors i es donaran polsadors personals als treballadors a qui no en dugui. També es renovaran els equips de respiració autònoma i altres equipaments.
  • Es farà una valoració de les situacions de més risc on serà obligatori treballar en binomis. També es farà una prova pilot per la detecció i inhibició de drons i telefonia mòbil, els estris tallants es fixaran a les taules de treball i el menjar es donarà tallat.
El Govern destinarà 30 milions d'euros a millores laborals a les presons | Núria Alcalà

Millores salarials

L'acord també redreça les condicions laborals de la plantilla:

  • S’ampliarà la borsa de treball en un mínim de 500 efectius.
  • Millora dels torns horaris i la compactació de la jornada laboral. A partir d'ara, el personal de vigilància farà cicles de sis dies: dos de treball i quatre de lliurança.
  • Per al personal de règim interior, els increments retributius suposen un increment del 13% al 22% del complement específic, cosa que pot augmentar el salari en uns 10.000 euros anuals. També es pagaran millor les hores extres i quan es treballi en festius o nits.
  • Per al personal d’administració es preveuen increments d’un 13% al complement específic, s’implantarà el teletreball i es farà una progressiva reconversió dels llocs de treball en llocs genèrics d’oficina.
  • Per al personal de rehabilitació es preveu un increment del 13% del complement específic i s’equipararà salarialment els treballadors i educadors socials.
  • L’acord també preveu les polítiques d’igualtat de gènere, la creació d’una Escola de Formació Penitenciària i d’un cos especial de l’àmbit penitenciari o mesures per al personal major de 55 anys, com ara la no assignació de tasques de protocol de seguretat o assignació a mòduls o àrees d’especial conflictivitat.

Acord "històric"

La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha qualificat d’històric l’acord amb els sindicats de funcionaris de presons i diu que no és només per desconvocar la vaga, sinó que és un pacte en profunditat que millora les seves condicions laborals i que inclou millores en l’àmbit de la seguretat “que donen resposta al que reclamaven els treballadors”.

Vilagrà també ha recordat que era una negociació que va engegar-se al gener, però que es va aturar a causa de la mort de la cuinera de Mas d'Enric que va donar pas a les protestes de milers de treballadors d'arreu de Catalunya.

L'ACAIP rebutja l'acord

L'ACAIP lamenta l'acord d’UGT, CCOO, IAC-CATAC i la Intersindical, perquè no inclou dimissions entre els responsables que han portat la negociació.

També el Moviment Marea Blava els acusa de fer-ho “d'esquena a la plantilla”. Afirmen, no haver convocat cap vaga i que el que hi havia programat era una reivindicació només secundada per uns deu delegats sindicals, per tant, no representen la majoria dels treballadors penitenciaris.

La plataforma afegeix que no es demanava un nou conveni col·lectiu i que es tracta d'una estratègia per part del Govern, que s'ha vist "debilitat davant un escenari de procés electoral a la presidència de la Generalitat".

De fet, el moviment destaca que les mesures que s'aplicaran ja estaven contemplades a l'acord del 2006, però que encara no s'havien complert.

Encartellada simbòlica

Paral·lelament, diversos treballadors de presons han dut a terme la matinada d’aquest divendres una encartellada simbòlica a llocs emblemàtics de Lleida, Tarragona, Figueres i Barcelona. Segons han explicat fonts penitenciàries, s’han escollit poblacions on hi ha hagut o encara hi ha centres penitenciaris en funcionament. De fet, a Barcelona els cartells es poden veure al voltant de La Model.

Cartells penjats per alguns dels funcionaris amb el lema 'Esquerra ho esguerra tot'

Cartells penjats per alguns dels funcionaris amb el lema 'Esquerra ho esguerra tot'

L’objectiu és fer visible el seu malestar envers la gestió del Govern liderat per Pere Aragonès. “ERC ha viscut quatre anys d'esquena a la realitat”, han apuntat en un comunicat. Consideren que durant el mandat hi ha hagut un deteriorament dels sectors econòmics estratègics, malbaratament de recursos i degradació del servei públic.