El Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport o la B-40: els projectes de la discòrdia
- Les formacions polítiques encaren la campanya electoral amb aquests projectes sobre la taula
L'ampliació o no de l'Aeroport del Prat, el traspàs de Rodalies i el perllongament de la B-40 han estat una arma política a Catalunya, i sense dubte marquen la cursa electoral del 12 de maig. Però el projecte que agafa més rellevància i que s'ha convertit en la punta de llança per a posar fi a la legislatura al Parlament ha estat el Hard Rock.
El macroprojecte que s'hauria d'instal·lar al Camp de Tarragona crea profundes divisions entre els grups parlamentaris i guiarà les negociacions postelectorals per a arribar a acords. Amb aquesta premissa, els candidats a les eleccions al Parlament hauran de prendre una decisió sobre si seguir recolzant aquests projectes o renunciar-ne si volen el suport de la resta de partits.
L'escull del Hard Rock
Més d'una dècada després que Hard Rock anunciés la intenció de construir un complex d'oci a tocar de PortAventura, el projecte continua encallat. Els candidats al 12M discrepen sobre si el projecte s'hauria de fer o no, i també sobre les raons per les quals no s'ha desenvolupat.
Entre els partidaris del complex, hi ha PSC, Junts, Vox i Ciutadans. Els socialistes defensen que el Hard Rock tiri endavant com en "qualsevol altre projecte", respectant, això sí, els criteris mediambientals. Per Junts, Vox i Ciutadans s'han posat traves polítiques des del Govern per frenar-lo.
De la part dels detractors, ERC assegura que no és el seu model, però nega traves polítiques i atribueix l'endarreriment del projecte a raons "tècniques". La CUP defensa el mateix: "amb els informes de la Generalitat a la mà, el Hard Rock no és del tot legal i s'hauria de paralitzar", diu el cap de llista per Tarragona, Sergi Saladié.
Els Comuns també apunten a motius tècnics relacionats amb el Pla Director Urbanístic. De fet, la formació encapçalada per Jéssica Albiach va posar com a línia vermella l'aturament de la tramitació del projecte per donar suport als Pressupostos, cosa que va impossibilitar que els comptes tiressin endavant.
Ampliació de l'aeroport: sí o no?
L'afectació sobre l'espai natural protegit que pot tenir una ampliació de l'Aeroport del Prat ha portat a postures contraposades entre les diferents formacions polítiques. L'objectiu de millorar les connexions intercontinentals de Barcelona és compartida per tots els partits, però aquí s'acaba el consens.
Les diferències entre els partits polítics remenen tot un ventall de propostes: ampliar la infraestructura, tot i l'espai natural i protegit que envairia, anteposar els aiguamolls per a promoure un decreixement de l'activitat aèria o buscar l'augment de les rutes amb altres continents a través de l'optimització de les pistes actuals i sense ampliar l'aeroport.
Les patronals són qui més promouen l'ampliació, i durant l'última legislatura s'han fet propostes tan variades com la de construir una pista sobre la mar o allargar una de les existents amb una estructura de pilons sobre la llacuna la Ricarda.
ERC blinda l'espai de la Ricarda i assegura que no "avalarà" una reforma de l'aeroport que impliqui "destruir un espai natural". El PSC, però, es mostra totalment d'acord i es justifica dient que el pla es pot portar a terme sense afectacions al medi ambient. El contrari pensen els Comuns i la CUP, que considera el projecte un "atemptat climàtic". Junts sí que creu que l'ampliació és necessària, però reclama esperar a conéixer l'afectació que en tindria. En la mateixa línia se situen Cs i PPC, que reclamen inversions en les instal·lacions.
Traspàs "integral" de Rodalies
Rodalies s'ha convertit en una arma política entre govern català i espanyol des de fa anys, amb milers d'usuaris descontents que denuncien les contínues incidències en el servei i la falta crònica d'inversió. És una incògnita què passarà una vegada celebrades les eleccions catalanes, amb les comissions bilaterals que s'han posat en marxa per a completar el traspàs de Rodalies durant aquesta legislatura.
El resultat de les últimes eleccions generals i l'aritmètica necessària per a formar el nou govern va portar a l'executiu espanyol i al català a pactar el traspàs de Rodalies, una aspiració de tots els Governs que han passat per la Generalitat des que en 2009 se cedís el servei al llavors tripartit, una reivindicació que des de llavors s'ha ampliat a trens i vies, és a dir, a tota la infraestructura, i a les partides pressupostàries per al seu finançament.
La gran oposició al traspàs no ve de l'arc parlamentari, sinó de la plantilla de Renfe i Adif, que en diverses ocasions ha convocat mobilitzacions per a frenar la iniciativa. Pel que fa a les formacions amb representació al Parlament, la majoria hi estan d'acord que cal traspassar el servei, però hi ha discrepàncies sobre com s'ha de fer. Mentre ERC i Junts defensen un traspàs "integral" de Rodalies i les seves infraestructures, el PSC és menys ambiciós, així com també els Comuns, CUP i Vox. Cs i PP no hi estan d'acord.
Perllongament de la B-40
Així com el Hard Rock ha estat l'escull pels pressupostos del 2024, l'any anterior ERC va haver de cedir a la B-40 per portar endavant els comptes. L'autopista que hauria de connectar Vilafranca del Penedès amb Mataró, un projecte dels anys 60, només s'ha completat per trams, i alguns partits lluiten per acabar-lo. D'altres, creuen que no seria prudent pels efectes negatius en el medi ambient.
La també coneguda com a ronda Nord o ronda del Vallès hauria de connectar la segona corona metropolitana de Barcelona, passant per Abrera, Terrassa, Sabadell, Granollers i finalment a Mataró. El febrer passat es va inaugurar el tram entre Abrera i Terrassa i el mateix dia el ministre de Transports va anunciar un conveni amb la Generalitat per licitar les obres per allargar l'autopista fins a Sabadell, que fins ara havia estat impossible.
Ara com ara, hi ha petits trams en funcionament i d'altres en obres o en projecte. En aquest projecte, els socialistes n'han estat també els grans defensors, així com Junts, PPC, Ciutadans i Vox. ERC, els Comuns i la CUP són contraris al projecte, però els d'Esquerra han hagut de cedir durant la negociació dels pressupostos per poder tirar endavant l'aprovació dels comptes, a petició del PSC.