La millora del finançament recupera el protagonisme perdut durant el procés
- Gairebé tots els partits aposten per redefinir el sistema perquè la Generalitat disposi de més recursos, però divergeixen en el camí
Durant els anys del procés es considerava una "pantalla passada", i abans, durant la crisi, es es deia que no era "el millor moment". Ara, en canvi, l'aposta per un nou model de finançament "més just" no només ha recuperat protagonisme, sinó que s'ha convertit tal vegada en un dels elements que més uneix als partits catalans. Gairebé tots aposten per revisar el sistema perquè la Generalitat disposi de més recursos. Ara bé, en el que difereixen és en el camí a seguir i en com gastar aquests diners.
El darrer càlcul de la mateixa Generalitat data de l'any passat. Amb les dades de 2021 sobre la taula (dèficit de 2.168 milions), situava la diferència negativa acumulada en els 21.982 milions d'euros, l'equivalent a un 9,6% del PIB. Aquesta xifra se situa en màxims històrics, ja que l'anterior estimació, amb dades de 2019, el dèficit fiscal de les arques catalanes se situava en els 20.196 milions, el 8,5% del PIB.
Sistema caducat
El sistema fa 9 anys que està pendent d'un gran canvi a nivell estatal. Un canvi que no arriba per la falta de consens polític i entre territoris. Madrid, Catalunya i les Balears haurien de ser les més interessades a forçar l'actualització, ja que són les úniques comunitats de l'Estat que fan una aportació neta al sistema de finançament autonòmica. Segons el darrer informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), per davant de Catalunya només se situa Madrid, amb una aportació de 6.313 milions al sistema. I encara en números vermells hi ha les Balears amb 334 milions.
Per la seva banda, les darreres dades de liquidació del model de finançament publicades pel mateix Ministeri d'Hisenda situen Catalunya com la tercera comunitat amb major esforça fiscal (3.153 euros per habitant de mitjana), només per darrere de Madrid (3.769) i Balears (3.248). Ara bé, si ens fixem en els recursos obtinguts després de passar pel filtre de solidaritat del sistema cau fins a la desena posició amb 2.848 euros obtinguts per càpita. La diferència de 305 euros per habitant s'eixampla fins als 595 si es té en compte el cost de la vida a Catalunya.
Les aportacions a la resta de comunitats suposen, a la pràctica, el 9% dels ingressos tributaris autonòmics de Catalunya. Per contra, segons Fedea, les regions que més es beneficien del sistema de finançament són les Canàries, on els ingressos d'aquest fons suposen més de la meitat dels seus ingressos totals, i Extremadura, on superen el 40%.
Les propostes dels partits
Hi ha posicions maximalistes, com que Catalunya gestioni tots els seus recursos, com la plantejada per ERC des de la Generalitat; però també hi ha qui defensa actualitzar el model mantenint la solidaritat entre comunitats.
La proposta d'Esquerra s'inspira clarament en el concert fiscal basc: que Catalunya recapti tots els impostos, per després regular-los i, després, fer dues transferències a Madrid d'acord amb els serveis prestats i la solidaritat interterritorial.
També un dels primers anuncis del candidat de Junts+, Carles Puigdemont, ha estat una reforma de la Llei orgànica de Finançament de les comunitats autònomes perquè Catalunya recapti tots els impostos. També planteja cancel·lar el deute públic de la Generalitat en mans de l'Estat a compte de les inversions pendents, i un mecanisme anual de compensació "per a futurs exercicis". Des de la CUP aposten per la via directa: l'autodeterminació.
El PSC, en canvi, és partidari d'un millor model de finançament que respecti el principi d'ordinalitat i un consorci amb l'Estat per a recaptar impostos tal com preveu l'Estatut. Un model molt similar al dels comuns, que a banda del consorci i l'ordinalitat hi afegeixen la necessitat arribar a un consens de país a partir de la constitució d'una taula de partits.
A l'altra banda de la taula hi hauria el PP que ni tan sols fa aparèixer el finançament dins el seu programa, tot i que el candidat popular Alejandro Fernández ha admès la necessitat d'una revisió del model. Vox i Ciutadans considera que no és una prioritat d'aquesta legislatura.
La veritat és que no sols els partits estrenyen per un nou model de finançament. També els sindicats i la patronal han exigit més i millors recursos per a Catalunya. Aquest mateix any s'han pronunciat en diverses ocasions perquè consideren que el sistema actual escanya la capacitat del Govern per a fer inversions i millorar els serveis públics.
