Fes el teu herbari per conèixer les plantes que t'envolten
Va de Verd - A l’època antiga ja es classificaven les plantes en herbaris de pergamí
- De tu dependrà l’extensió i la complexitat del recull de flors i fulles que vulguis fer
S’han trobat plecs de pergamí amb restes de plantes premsades a les biblioteques de l’antiga Roma, i els més antics que es conserven els van fer els monjos d’antigues abadies medievals, depositaris de tot el saber que els havia estat llegat. Els van anomenar “hortus siccus”. El primer herbari documentat com a tal es van fer poc després, al Renaixement, i va ser obra del metge i botànic Lucca Ghini, constructor també del jardí botànic de Pisa.
L’afany de coneixements de la humanitat implica preservar, classificar i documentar les espècies i d’això, en botànica, se’n diu fer un herbari. Una tasca que pot ser tan basta o tan concreta com ens la vulguem plantejar. És una activitat que pots fer amb els més petits de la casa.
Recol·lectar fulles
A ‘Va de Verd’, la Cloe, ajudada pel seu amic Aritz, ha decidit fer el seu primer herbari amb fulles d’arbres que troben pels voltants de Terrassa, on viuen tots dos. És un bosc típic mediterrani, majoritàriament de pi, però també amb alzina, algun llorer i matolls… Busquen fulles senceres, que no tinguin fongs ni malures i que siguin encara verdes perquè si no, no quedaran planes entre les pàgines de l’herbari i es trencaran.
La Chloe i el seu amic Aritz recol·lectant fulles al bosc.
Material
Quan tenen un bon grapat de fulles, representatiu del que es veu en aquest tros de bosc, decideixen passar a l’acció. Per fer-ho, necessiten el següent material:
- Un tub de cola blanca
- Paper de diari per premsar les fulles
- Una llibreta amb les fulles gruixudes perquè no traspassi quan s’aplica la cola
- Retoladors per escriure els noms de les plantes i la informació que consideris
Recull de fulles per fer l'herbari.
Premsar
Aquesta feina de premsatge és el primer que cal fer. S’han de posar les fulles, ben planes i separades, entre les pàgines d’un diari vell i, tot seguit, posar-hi un pes al damunt. Per exemple, una pila de llibres anirà bé. Així s’aconseguirà que quedin planes per a l’herbari i, a més, el diari absorbirà la humitat que encara tenen.
Enganxar
S’han d’enganxar les fulles a la llibreta i millor si es fa amb un cert ordre: pot ser alfabètic o, per exemple, es poden posar primer els arbres i després els matolls. S’aplica la cola amb cura perquè posar-ne massa també podria fer malbé les fulles o les pàgines de la llibreta. S’acostuma a posar l’adhesiu a la part de sota de les fulles de manera que l’anvers quedi a la vista, però si es tenen dues fulles de la mateixa planta pot ser interessant que una quedi del dret i l’altra del revés, de manera que també se’n puguin apreciar les nervacions.
Classificar i documentar
En general, és una feina que s’ha d’anar fent a mesura que es recullen les fulles. Saber a quina planta pertanyen permet tenir clar com col·locar-les a l’herbari. El millor és tenir a mà un bon llibre botànic on anar-les identificant o també les pots cercar a internet.
Un cop sabut el nom de cada espècie, s’escriu a la pàgina on hi ha enganxada la fulla. Es pot apuntar el nom comú, el nom científic, escriure les seves característiques, com dir si és un arbre típic de la zona mediterrània, si és de fulla caduca o perenne, fins quina mida pot arribar a créixer, quants anys pot arribar a viure, etc. Fins i tot s’hi pot afegir algun poema, alguna cançó o alguna frase feta que faci referència a la planta que hem afegit al recull.
L’objectiu de tot plegat és tenir un herbari eficaç, on es trobin i es reconeguin fàcilment les espècies recollides al bosc. I, a sobre, si es fa bonic i divertit com ho fa Cloe, molt millor!
