Com comunicar-te amb els teus fills i filles adolescents?
- Una bona comunicació és clau entre pares i adolescents
- A 'Farem el que podrem' l'educadora Alba Castellví recomana tres passos per aconseguir mantenir una conversa eficient amb els teus fills i filles
La comunicació és un pilar bàsic de la relació entre pares i fills, i més encara quan són adolescents. Al programa ‘Farem el que podrem’ l’educadora, sociòloga i mediadora, Alba Castellví, exposa els motius de per què durant l’adolescència hi ha una lluita de poder.
Els adults han de continuar acompanyant i orientant els seus “petits”, però ells volen tenir més independència, més privacitat i la sensació que prenen per ells mateixos les decisions que els afecten. “Els adolescents volen sentir que porten les regnes de la seva vida i els pares no s'atreveixen a deixar que siguin ells els que governin en tots els sentits”, explica l’especialista.
Llenguatge de pell
““quan més et rebutgen, més et necessiten”“
Per la psicòloga i experta en criança i família, Mª Lluïsa Ferrerós, a banda de cuidar el llenguatge verbal i gestual, també s’ha de tenir en compte el llenguatge de pell. Aquest últim és, segons diu, “inequívoc” i no es pot malinterpretar com els altres dos. Malgrat que els adolescents siguin esquerps, fent-los abraçades i pessigolles és una manera de dir-los estic aquí i t’estimo. “És precisament quan més et rebutgen, quan més et necessiten”, assenyala Ferrerós al programa presentat per Gemma Nierga.
Saber callar i escoltar
La sociòloga Alba Castellví aconsella els pares i mares seguir tres passos quan conversen amb el seu fill o filla adolescent:
- El més important és saber escoltar sense interrompre.
- Quan acaba el relat, almenys, fer tres preguntes. Han de servir per demostrar interès sobre allò que expliquen, però també per saber-ne més.
- No jutjar ni opinar sense abans haver preguntat: “Vols saber què en penso?" o “Vols que et digui què n’opino?”. En cas afirmatiu, pots donar la teva opinió, mai abans.
Contractes d’ús
Castellví recomana que dins la família hi hagi establertes regles clares, fruit d'acords que respectin les necessitats de tots i totes. Un exemple d'això és fer un contracte amb normes per utilitzar el mòbil, on s'expliquin les conseqüències que té no complir els acords. “En cas que s'hi infringeixi una norma, ja no caldrà que hi hagi una discussió quan els pares vulguin prendre decisions sobre què cal fer en aquell cas en concret, perquè ja està previst d'avançada,” assegura l’experta a ‘Farem el que podrem’.
Possiblement, no hi hagi cap família on després que els fills tinguin mòbil, els problemes hagin disminuït. I què cal per abordar els conflictes? Parlar-ne, perquè segons Alba Castellví una bona comunicació “és la via més fàcil i directe per ser feliç amb la gent que tenim al voltant”.