La Cucafera de Tortosa: el monstre que tots els nens estimen

• La Cucafera de Tortosa és un personatge mític a les festes populars i un emblema de la ciutat amb una bonica llegenda al darrere
• La presentadora del programa 'De Carrer', Nerea Sanfe, coneix la història d'aquest ésser mitològic i la significança que té per als tortosins

Figuretes de Cucaferes d'una tenda de Tortosa.

La Cucafera és un element mitològic típic de la ciutat tarragonina de Tortosa que té un aspecte de meitat tortuga i meitat cocodril. Avui dia, aquest personatge és un dels protagonistes a les festes populars de la localitat i té una llegenda al darrere que s'ha confeccionat a partir de diversos escrits. Al programa 'De Carrer', la presentadora Nerea Sanfe va a la rambla tortosina Felip Pedrell, on es diu que va aparèixer aquest ésser, per conèixer a fons la seva història.

Protagonista a les festes populars

La Cucafera és l'emblema principal de Tortosa. El personatge fantàstic és un element habitual a les celebracions populars, i els nens l'adoren. Durant l'època de les festes de la ciutat, es reprodueix la llegenda de la bestiola i s'estableix una espècie de vincle molt fort i únic amb la canalla que fa que sigui un referent identitari per a la localitat.

Tradicionalment, l'ésser mitològic ha precedit les processons del Corpus Christi per representar la idolatria o l'heretgia. A l'inici de les Festes Majors de Tortosa es fa la despertada de la Cucafera. La figura estira-i-arronsa el coll, i obre i tanca la boca constantment fent molt de soroll, un ritual que normalment va acompanyat de tambors. El morro de la bèstia està exposada al Parc Municipal, es mou i mossega. Els nens hi posen les mans per divertir-se, els moviments de la Cucafera no fan mal.

Figuretes de Cucaferes de diverses mides exposades en una tenda.

La llegenda

La història de la Cucafera és la d'una terrible bèstia que va arribar a Tortosa per segrestar la princesa Rubí. El príncep Rufo, en el camí de rescatar a l'emperadriu, va trobar uns follets i els va preguntar què havia de fer perquè el monstre es convertís en un animal bo. Els elfs li van dir que li havia de tallar les orelles i la cua amb la seva espasa, perquè així perdria la força. Per aquest motiu, les figuretes tenen les aurícules retallades i van descuats. El príncep Rufo així ho va fer i la Cucafera, finalment, va esdevenir un ésser benigne. Tots tres, les alteses i la bèstia, van tornar junts a Tortosa i tothom del poble els va aplaudir a l'arribada.

Testimonis de la Cucafera

Al Costumari Català de Joan Amades, el folklorista de la cultura catalana parla d'exemplars que conserva la ciutat de Tortosa on es parla de les Cuquesferes, que són tres: la mare i les dues filles. Totes elles obren i tanquen la boca, i es diu que la mare menjava 13 gats i tres infants al dia, fent un soroll molt fort amb les dents. Tot plegat tenia als nens aporugats.

En canvi, el testimoni del doctor Vicent Garcia, rector de Vallfogona, explica que la faula de la Cucafera és pròpia de la confraria dels pescadors de la ciutat. El poeta revela que el personatge mitològic tenia parentiu amb el drac, i no amb la tortuga i el cocodril, perquè per la boca llençava coets i piules. En qualsevol cas, les diferents versions de la llegenda han contribuït a la perpetuació d'una tradició màgica que fa molt especials i úniques a les festes populars de Tortosa.