L'independentisme es reformula per adaptar-se a la desmobilització

• La ressaca del 2017 ha deixat un nou escenari en què les mobilitzacions a favor de la independència ha perdut força
• ERC i Junts han aparcat les apel·lacions a la via unilateral i ara aposten per la negociació amb l'Estat com demostra la llei d'amnistia

Les proclames a favor de la independència continuen vives tot i que el suport s'ha anat reduint

En les últimes legislatures, el Parlament ha comptat amb una majoria a favor que Catalunya tingui dret a decidir el seu futur. Els partits sobiranistes són majoritaris, sí, però no hi ha acord ni rumb perquè els catalans i catalanes votin en un referèndum. Les vies difereixen. Hi ha els que donen per vàlid l'1 d'octubre del 2017, els que aposten per la via unilateral o altres per la via de l'acord amb la Moncloa i el reconeixement internacional.

Actualment, sí que hi ha majoria per a votar, però no perquè Catalunya sigui un estat independent. Segons les últimes enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió, el 51% dels catalans rebutgen la independència, i el 42% la secunda. Malgrat tot, un 76% dels catalans està molt o bastant d'acord a decidir el seu futur en un referèndum versus un 18% que està en total desacord.

Retrocés electoral de l'independentisme

Una de les dades que més evidència aquest retrocés de l'independentisme és que sumant els vots obtinguts per ERC, Junts i la CUP, l'independentisme durant les darreres eleccions generals del 23-J, no s'arriba al milió de vots. Van ser concretament 954.311 vots, el 27,2% del total. La xifra destaca especialment si es compara amb l'obtinguda el 2017, en plena aplicació del 155 ,va suposar que se superessin els 2 milions de vots.

La ressaca ha estat especialment complicada de digerir per ERC, que el passat mes de juny es van deixar pel camí 412.000 vots respecte a la nit del novembre del 2019, i uns 560.000 respecte a la victòria de l'abril del mateix any quan va assolir la fita del milió de vots.

La DUI al calaix

El referèndum és un dels cavalls de batalla dels seus partidaris i detractors durant aquesta campanya electoral, tot i que el finançament ha passat per davant. De fet, la gradual desmobilització al carrer ha coincidit amb la desaparició de les proclames a favor d'una declaració unilateral d'independència dels programes d'ERC i JxCat.

Tampoc la CUP insisteix i ja evita concretar un límit temporal pel referèndum. Defensa que "la primera passa" per avançar és "estar d'acord en recuperar una agenda social i nacional pròpia" des del Parlament i no recórrer a la negociació amb Madrid.

Una vegada pactada la llei d'amnistia a Madrid, el president de la Generalitat i candidat d'ERC a la reelecció, Pere Aragonès, posa l'accent en dues propostes que a la fi de 2017 es consideraven gairebé herètiques: un acord sobre les bases per a celebrar un referèndum d'autodeterminació pactat amb l'Estat i un finançament autonòmic singularitzat per a Catalunya.

I també Junts es mostra força més prudent, malgrat mantenir les apel·lacions retòriques a no renunciar a la via unilateral i al referèndum. De moment, els de Puigdemont van investir amb els seus vots a Pedro Sánchez. De cara al 12M, Puigdemont promet una millor gestió de l'autogovern i planteja propostes més gradualistes com cancel·lar el deute públic de la Generalitat amb l'Estat.

Més ambiciosa en aquest àmbit és Alhora, encapçalada per l'exconsellera Clara Ponsatí, que titlla d'autonomistes ERC i Junts. També Aliança Catalana de Sílvia Orriols fa una posta decidida per la DUI sense passos intermedis.