Els primers símptomes d'esclerosi múltiple amb 34 anys

• Estefania Galera té 34 anys i fa dos mesos li van diagnosticar esclerosi múltiple
• Aquesta malaltia neurodegenerativa crònica del sistema nerviós central sovint acaba generant discapacitat

L'altaveu - Viure amb esclerosi múltiple

Fa dos mesos la vida d’Estefania Galera va canviar. Amb 34 anys, li han diagnosticat esclerosi múltiple, una malaltia neurodegenerativa crònica del sistema nerviós central. Els seus símptomes acostumen a presentar-se en forma de brots, que poden deixar seqüeles i, sovint, discapacitat.

“Jo em sentia que estava perdent l'equilibri. No podia caminar línia recta. Parlava molt malament. Sentia que arrossegava les paraules i, a més, el que més vaig notar va ser a la feina que no podia escriure.”, explica Galera al programa “L’altaveu”, disponible a RTVE Play Catalunya. Primer, va anar al Centre d’Atenció Primària, però el diagnòstic que li van fer no va ser el correcte. Així que, al cap de dos dies, quan els símptomes persistien va dirigir-se a l’Hospital Vall d’Hebron. En 24 hores ja sabia el diagnòstic: esclerosi múltiple.

Viure amb esclerosi múltiple

Debilitat, fatiga, tremolor, pèrdua de control, formigueig de braços i cames, trastorns urinaris... Això és el que causa aquesta malaltia que acostuma a afectar persones d’entre 20 i 40 anys. Segons les dades, a Catalunya la seva prevalença se situa entre 40 i 60 per cada 100.000 habitants.

Jaume Sastre-Garriga, neuròleg del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, explica que la patologia no és un error del sistema nerviós central sinó de l’immunitari que rep algun element del sistema nerviós central com a estrany i el vol exterminar: “Comença un atac immunològic contra aquest component que avui dia desconeixem amb exactitud. Això fa que en diferents onades aquest sistema immunitari va atacant el nostre cervell en la seva medul·la espinal i va provocant danys a diferent escala.”

“De cop i volta, em trobo que he d'anar amb un bastó“

“De cop i volta, em trobo que he d'anar amb un bastó perquè si no, no tinc equilibri”, comenta Estefania Galera. Està fent rehabilitació, però encara no pot escriure ni fer moviments quotidians com maquillar-se. Malgrat això, el que més li preocupa és la fatiga que pateix: “És un cansament que no és comparable amb res. Em costa molt concentrar-me.” 

La por i la incertesa envaeix els pacients d’esclerosi. “No saber com t'aixecaràs, no saber com estaràs d'aquí a cinc anys, si podràs ser mare, si podràs continuar treballant...” Ara està de baixa laboral, però encara no sap si es podrà tornar a incorporar a la seva feina. “Psicològicament i emocionalment és devastador”, conclou Galera.

““

Tractaments

“És molt important actuar des del principi“

L’esclerosi múltiple és una malaltia crònica que afecta cada pacient de manera diferent. “És molt important actuar des del principi”, assenyala el neuròleg. “Fa trenta anys, quan jo vaig començar, pràcticament no teníem cap fàrmac per tractar-la. Ara tenim un bon grapat de fàrmacs que ens permet individualitzar bastant i atacar-la des de l'inici,” afegeix.  

S’ha d’aconseguir que aquest sistema immune no sigui capaç de produir un dany greu. Per això és important detectar la patologia com més aviat millor. Això és possible gràcies a tècniques com la ressonància magnètica. A més, segons comenta Sastre-Garriga, un altre dels aspectes que ha fet possible un diagnòstic molt més precoç és que hi ha més conscienciació entre la societat i més formació per part dels professionals, “tant els especialistes dels hospitals com els especialistes en medicina familiar i comunitària, que solen ser els primers que reben aquestes persones.”