Els beneficis de cultivar un hort
Va de Verd - Fer un hort és una activitat física i intel·lectual gratificant i a l’aire lliure
- Per convertir la feina del cultiu en una teràpia hortícola s’han d’afegir objectius positius i avaluables
Horts terapèutics
Els antics ja parlaven les excel·lències de l’hort i del jardí. A Roma anomenaven els palaus enjardinats dels emperadors “horti” i el mateix Ciceró parla de la satisfacció que li proporcionava dedicar un dia a la cura del seu hort - tot i que és veritat que el llatí no distingeix entre hort i jardí i totes dues coses les anomena “hortus”-. Després els monjos i monges medievals van recloure els horts dins els convents i els van omplir d’herbes medicinals. Segurament era la tasca més física que feien abans i, després del seu pas per la capella, podríem dir que era quelcom terapèutic també.
Després d’aquests segles d’experiència, no és gens d’estranyar que avui dia siguin moltes les institucions mèdiques i també socials que incloguin la feina de l’hort entre les seves activitats: des dels centres educatius i penitenciaris fins als hospitals. I és que fer un hort sempre s’ha considerat terapèutic, si entenem com a teràpia qualsevol activitat física i intel·lectual que aporti beneficis al cos i a la ment.
L'hort terapèutic de l'Hospital de la Vall d'Hebron.
Objectius terapèutics
En el darrer segle s’ha imposat amb força la idea d’aprofitar millor els recursos terapèutics que ofereix la feina de l’hort. Els primers estudis i iniciatives de teràpia hortícola sorgeixen a Alemanya, Gran Bretanya, els Estats Units i al Canadà. Es tracta de marcar uns objectius permetin aprofundir i avaluar els beneficis necessaris per a la rehabilitació dels individus que ho necessitin. Aquests objectius poden ser:
- Físics: activitats a l’aire lliure amb possibilitat de fer diverses tasques que beneficiïn diferents parts de l’organisme humà, així com les capacitats motrius i, fins i tot, els sentits.
- Cognitius: per afavorir la concentració, la planificació i l’organització. És estimulant i gratificant.
- Psicoemocionals: sentir-se millor amb un mateix i amb els altres.
- Socials: desenvolupar la feina en equip i les habilitats socials amb contacte en un entorn amable i natural.
Els objectius terapèutics de l'hort.
L’experiència de Can Travé
La cooperativa Tarpuna, especialitzada en iniciatives socials sostenibles, gestiona des de fa un parell d’anys els horts municipals de Can Travé, al municipi de Cubelles, tot i que no poden dir que hi fan teràpia hortícola. “No som terapeutes”, afirma Mònica Ruiz, responsable del projecte, en una entrevista a ‘Va de Verd’. Tot i així, els membres de Tarpuna reben l’assessorament professional d’un terapeuta especialitzat que permet fer un seguiment del grup i de cada individu.
A Can Travé va la ciutadania en general, diversos col·lectius amb necessitats diverses i col·lectius vulnerables, és a dir, persones en tractament de salut mental, en risc d’exclusió social, aturats, jubilats que se senten sols, etc., però, segons Ruiz, tot ho tractem d’una manera molt natural i molt junta. D’aquesta manera, la teràpia hortícola crea un vincle entre ells mateixos i amb la natura. Al final, afegeix, “som una família”.
