Quins pactes són possibles després de les eleccions catalanes?
- El PSC comença una dura negociació per elegir president socialista 14 anys després
- Abstencions, intercanvi de cromos o possible tripartit per poder conformar un nou govern
- Consulta l'especial Eleccions catalanes 2024 i els resultats del 12-M
Cap partit tindrà majoria absoluta després dels resultats del 12-M. Seran necessaris els pactes entre les diferents formacions catalanes per poder tancar els acords necessaris per arribar a formar un nou govern de la Generalitat.
Els resultats deixen un camí de negociacions que s'espera complicat a partir d'ara per arribar a la majoria absoluta, amb un gairebé impossible tripartit d'esquerres, un bloc independentista que es desdibuixa o un gairebé improbable pacte PSC-Junts+.
Tampoc s'ha descartat la possibilitat d'un bloqueig electoral que comportaria una repetició electoral els pròxims mesos. Per evitar, aquest escenari, quins possibles pactes es podrien arribar les pròximes setmanes abans de la data límit d’investidura pel 25 de juny?
El tripartit d'esquerres es desdibuixa
El bloc tripartit d'esquerres sumen i arriben a la majoria absoluta dels 68 escons. Els 42 diputats del PSC, els 20 d'ERC i els 6 de Comuns Sumar podrien arribar a governar conjuntament o a tancar algun tipus d'acord. Una possibilitat que prenia força la nit electoral per l'aritmètica parlamentària de cara a la formació d'un nou govern a la Generalitat de Catalunya.
Però, el que ha estat candidat d'ERC, Pere Aragonès, s'ha autodescartat i ha assegurat que segurament passarà a l'oposició. L'expresident ja va refredar les possibilitats de reeditar un tripartit al costat del PSC i els 'comuns', tal com van fer en 2003 (llavors amb ICV); però també va admetre que era "una fórmula possible" després dels comicis.
Així també ha allunyat les postures amb els socialistes, afirmant que el PSC actual és "el menys catalanista de la seva història i el que està més a la dreta de la seva història". En el debat de RTVE, Aragonès va recalcar que "ni per activa ni per passiva" acceptarien els vots de "l'extrema dreta, portin l'estelada o la bandera espanyola", en referència també a Aliança Catalana.
Per la seva banda, la candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, durant la campanya va reivindicar pactar amb PSC, ERC i CUP, ja que "el Parlament és un dels més progressistes d'Europa i sempre s'acaba pactant amb la dreta", i ha descartat que "no és possible un pacte amb Junts de cap manera", ja que aquests són "la refundació de Convergència".
“☕ Tripartit parlamentari o repetició electoral: el politòleg @LluisOrriols dibuixa els escenaris per a després del #12M
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) May 13, 2024
🗣️ "Un dels objectius d'ERC pot ser acabar amb la carrera política de Puigdemont. Un Govern d'Illa, seria la fi de la carrera política de Puigdemont" pic.twitter.com/ctfNyOxxfH“
ERC podria tenir la clau de la governabilitat
ERC ho tindria molt difícil per poder revalidar al govern perquè retrocedeix respecte a les anteriors eleccions. Però, podria esdevenir clau per saber si la seva formació facilitaria els seus vots per formar la majoria necessària per governar la Generalitat o quedar-se a l'oposició.
El líder republicà, ha dit durant la campanya que un tripartit era “una fórmula possible” després dels comicis del 12 de maig, però també ha allunyat les postures amb els socialistes, afirmant que el PSC actual és "el menys catalanista de la seva història i el que està més a la dreta de la seva història". En el debat de RTVE, Aragonès va recalcar que "ni per activa ni per passiva" acceptaran els vots de "l'extrema dreta, portin l'estelada o la bandera espanyola", en referència també a Aliança Catalana.
L'abstenció d'ERC per fer president Illa, també amb PP i Vox
Una altra opció és que els republicans catalans s'abstinguessin per fer president Illa, però també necessitaria per part de PP i Vox, que sembla bastant improbable. Així i tot, els analistes ho veuen molt complicat després de la batacada d'ERC, la necessitat de nous lideratges o fins i tot, un nou escenari de repetició electoral que els podria ser més beneficiós per renovar el partit.
"Un dels objectius d'ERC pot ser acabar amb la carrera política de Puigdemont. Un Govern d'Illa, seria la fi de la carrera política de Puigdemont", ha assenyalat, el politòleg Lluís Orriols.
“☕ Tripartit parlamentari o repetició electoral: el politòleg @LluisOrriols dibuixa els escenaris per a després del #12M
— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) May 13, 2024
🗣️ "Un dels objectius d'ERC pot ser acabar amb la carrera política de Puigdemont. Un Govern d'Illa, seria la fi de la carrera política de Puigdemont" pic.twitter.com/ctfNyOxxfH“
El professor de ciències polítiques de la UC3M creu que les úniques opcions són un tripartit parlamentari o una repetició electoral.
Intercanvi de suports entre PSC i Junts?
La tercera opció és la de l'intercanvi de cromos entre PSC i Junts. És a dir, que PSC s'abstingués per facilitar un govern de Junts a canvi de la governabilitat de Madrid.
És un escenari improbable segons què han assegurat dit fins ara, però numèricament possible, ja que els 42 diputats del PSC i els 35 de Junts superen àmpliament la majoria i aconsegueixen els 77 escons. Ara mateix és una opció inversemblant perquè Puigdemont s'ha passat tota la campanya afirmant que en cap cas investiria a Illa.
“L'intercanvi d'estabilitats entre el govern central i autonòmic sol ser molt freqüent, però en aquesta ocasió ho veig improbable“
"L'intercanvi d'estabilitats entre el govern central i autonòmic sol ser molt freqüent, però en aquesta ocasió ho veig improbable", ha dit el politòleg Lluís Orriols en una conversa al Cafè d'idees amb Gemma Nierga.
Puigdemont anit ja va dir, sense concretar, que l'independentisme està en condicions de "construir un Govern sòlid, d'obediència netament catalana", tot i que no hi ha suma independentista possible (fins i tot comptant amb els dos diputats de l'extrema dreta independentista Aliança Catalana).
I del revés? Malgrat la desfeta de l'independentisme, Puigdemont va deixar oberta la porta a una alternativa que no impliqui investir a Illa.
A l'espera de major detall, i pel que s'ha dit pel candidat de Junts durant la campanya, pot entendre's que suggereix una fórmula independentista en minoria comandada per ell, ara líder del bloc secessionista, però que necessitaria el suport indirecte via abstenció d'ERC i del mateix PSC, a canvi de blindar el suport de Junts i Esquerra al Govern de Pedro Sánchez.
De fet, PP i Vox han vaticinat que la decisió sobre la governabilitat i sobre els acords d'Illa es prendran en la Moncloa i tots dos coincideixen que Sánchez deixaria caure a Illa per a mantenir el suport de les forces independentistes.
Els independentistes, lluny de la majoria
Un possible govern d'independentismes es desdibuixa del Parlament i no sumarien per governar. De fet, els 35 escons de Junts i els d'ERC sumarien 55 escons, lluny de poder revalidar una coalició com la que van sortir de les anteriors eleccions.
Encara que se sumin els vots de la CUP que representen 4 escons tampoc serien suficients per arribar a una hipotètica majoria. En el cas que s'afegís l'extrema dreta catalana d'Aliança Catalana, que entra per primer cop al Parlament català amb 2 escons, tampoc el farien possible.
Per tant, l'independentisme perd la majoria absoluta al Parlament. La suma dels partits del bloc secessionista es queda lluny dels 74 que van obtenir el 2021.
Per part de Junts+, Josep Rull, durant la campanya va assegurar que no pactarien amb la formació d'extrema dreta Aliança Catalana "ni per activa ni per passiva". I també han criticat que passi el mateix que l'elecció de l'alcalde de Barcelona, que es decideixi "a Madrid" amb un pacte "singular" entre PSC, Comuns i PP. "El president de la Generalitat es decideix des de Catalunya", han defensat els de Puigdemont.
PSC i Junts, sí que sumaria majoria absoluta
Una última opció que l'aritmètica electoral permet sobrepassar la majoria absoluta fins als 77 escons en un pacte entre els socialistes i Junts+. Però durant la campanya s'han vetat mútuament.
El candidat del PSC a presidir la Generalitat, Salvador Illa, ha reiterat els últims dies que parlaria "amb tots" els partits després del 12-M, a excepció de Vox i Aliança Catalana, els dos partits d’extrema dreta, perquè no vol comptar amb els seus "discursos d'odi".
Si bé, en mig de la campanya, de manera més o menys explícita, afegia Junts en la seva idea d'un govern "transversal", més tard va acabant descartant com ho va fer al Cafè d’idees.
Per altra banda, en el debat d'RTVE, el número 3 de la llista de Junts+, Josep Rull, va assegurar que el seu partit no pactaria amb el PSC i no faria president a Salvador Illa. Rull va insistir que aquests comicis consisteixen a triar entre "el que representa Salvador i el que representa el president Carles Puigdemont" i ha recalcat que "són dos models antagònics des del punt de vista de l'ambició nacional".