Per què el coure és tan atractiu pels delinqüents?

• El coure és altament reciclable i es fa servir a les energies renovables i la construcció
• El 80 % dels delinqüents són lladres convencionals, la resta, professionals

A Moncada Bifurcació és on s'han incendiat les instal·lacions pels robatoris de coure RTVE Catalunya

El robatori de coure de diumenge coincidint amb la cita electoral ha estat un dels més greus que s'han produït en els últims mesos a Catalunya. Tot i que, els Mossos van augmentar l'alerta d'aquesta activitat il·legal per tal de fer-ne més seguiment, els delictes relacionats amb la seva sostracció a la xarxa ferroviària han augmentat en el darrer any. Per què el coure és tan atractiu pels delinqüents? 

Robatoris de coure a Rodalies: per què afecten el servei?

El preu de coure puja un 30 % en sis mesos

Robar coure pot ser considerat un negoci rodó, segons els experts. El coure és un metall que és reutilitzable, que és altament reciclable. Fins i tot, expliquen que es pot reciclar gairebé infinites vegades i el seu preu de mercat no para de pujar. L'Emili Vizuete, professor d'empresa de la Universitat de Barcelona, confirma que el seu preu al mercat està disparat: "En sis mesos ha augmentat el preu un 30 %. Ara, ronda 4,80 lliures 2.500 lliures el kilo.

"El coure està relacionat amb la construcció i les energies renovables, pensem que és un metall que condueix molt ble l'electricitat, dinamos, convertidors d'electricitat...", assegura Vizuete. És un metall que condueix molt bé l'electricitat i molt preuat.

Els Mossos d'esquadra i les empreses de gestió de residus els és pràcticament impossible a vegades provar que aquest coure és robat perquè és molt difícil saber la seva traçabilitat.

"El coure és un material que un cop l'ha sostret, i si l'has pelat, l'únic que és... és un ferro. Si l'has tallat és molt difícil saber d'on prové. Ens hem trobat furgoneta carregada de coure, és un ferro, d'on és?", explica Joan Salamanya, cap de la divisió tècnica de seguretat ciutadana i planificació dels Mossos.

Que el coure sostret sigui fàcilment reintroduïble al mercat, no ajuda la policia. Ho reconeixen els Mossos i les empreses de gestió de residus. Es pot vendre fàcilment aquí, fora de les nostres fronteres.

El 40 % dels robatoris de coure, a Catalunya

El 40 % dels robatoris de coure a Espanya es produeixen a Catalunya. De fet, l'any passat van augmentar en un 16 % els fets delinqüencials de coure.

De fet, des de 2010, Mossos compta amb un pla específic contra el robatori de coure i des del passat mes de febrer la policia catalana va augmentar el nivell d'alerta pels robatoris.

Durant el 2023, les inspeccions van augmentar en un 132 % les inspeccions a gestors de residus, un total de 679. Alhora, també les empreses de gestors de residus, unes 327 a Catalunya, que tenen l'obligació de passar informació de vendes cada setmana als Mossos, van denunciar més: un 120% més.

Per altra banda, els controls policials també van augmentar en un 39 % durant el 2023.

Els Mossos han fet 250 detencions per robatoris de coure, en general. 24 d'aquests detinguts estaven relacionades amb la sostracció coure a les línies ferroviàries. Els Mossos incideixen en enxampar-los in fraganti perquè un cop el coure s'ha sostret és molt difícil poder provar que aquest metall és robat als Mossos.

El 80 % dels delinqüents són lladres convencionals

Segons els Mossos d'Esquadra, hi ha dos perfils molt concrets. Per una banda, el 80 % dels delinqüents que roben coure, és el perfil d'un lladre convencional, que veu ara mateix l'oportunitat per fer negoci amb aquest material. Per una altra banda, en un 20 % dels casos es tracta d'un lladre que està millor organitzat, que no acostuma a actuar sol, que sap el que fa, que sap on ha d'actuar, on ha de tallar, que està més professionalitzat.

Una idea que reafirma en Joan Carles Salmerón, director de Terminus, Centre d'Estudis del Transport, qui és caut i creu que s'ha d'esperar el que diguin els Mossos el que digui la investigació judicial. "Hem d'abandonar la imatge clàssica d'una furgoneta atrotinada al costat de la via, robant coure. I hem de pensar que per robar aquest coure, sobretot el coure d'alta tensió. Són persones amb formació especialitzada i amb eines especialitzades, perquè si no serien ells mateixos els que no se'n sortirien. Porten eines i són gent amb formació", detalla.

Per què els robatoris de coure provoquen avaries a la xarxa de Rodalies?

Segons Salmerón, el motiu principal és per les característiques de la xarxa ferroviària catalana. "Tenim dos sistemes d'electrificació a la xarxa ferroviària d'alta tensió, que són les conegudes catenàries, aquells cables que passen per sobre dels trens que aquí van a 3.000 vols de tensió i que els fan funcionar. I també té sistemes de baixa tensió, de ser de 220 volts que fan funcionar els sistemes de seguretat, els ordinadors, els ventiladors, totes les coses que hi ha darrere com tenim a casa nostra.

“si una d'aquestes catenàries, quan cau, toca un sistema de baixa tensió, que el crema absolutament sencer“

Salmerón reconeix que quan roben coure dels sistemes de baixa tensió no és tan problemàtic, però sobretot és més problemàtic quan roben coure dels sistemes d'alta tensió de les catenàries. "Sobretot si una d'aquestes catenàries, quan cau, toca un sistema de baixa tensió, que el crema absolutament sencer. A Montcada Bifurcació, el passat diumenge van intentar tallar un sistema d'alta tensió. Va caure el sistema de la catenària d'alta tensió, va tocar uns dels senyals de l'estació de Montcada Bifurcació i va rostir sencera a l'estació de Montcada".

El robatori de coure va anar acompanyat de diversos incendis, que són els que han provocat aquest desastre actual. 15 milions d'euros és la quantitat que xifra el ministeri per tal de resoldre l'avaria causada.

Quant temps trigarem a recuperar la normalitat a la xarxa de Rodalies?

Salmerón posa el focus en l'estació de Montcada Bifurcació, que és un punt d'enllaç tot el nord de Barcelona: es deriven les línies de Manresa i de Ripoll i Puigcerdà. "Quan es va cremar l'estació, el passat diumenge, es van cremar centenars i milers de metres de cable. Quan va caure la catenària va ser com un llamp el sistema de baixa tensió i va rostir i fins i tot va provocar incendis. No només va provocar incendis, va cremar molts i centenars i milers de metres de cable que s'han de canviar i és una embrolla de cables que té gran. És un treball gairebé tan primmirat que no triga tants mesos a arreglar-lo".