La ludopatia li va treure tot, però l'atzar li va salvar la vida
L'altaveu
- Francesc Perendreu era ludòpata, ho va perdre tot i la solució va ser que una moneda decidís el seu futur: cara era demanar ajuda, creu era suïcidar-se
- La presentadora Danae Boronat entrevista a l'actual president de l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials (ACENCAS) a 'L'altaveu'
Francesc Perendreu va ser addicte al joc durant nou anys en els quals gairebé no tenia relacions socials i va estar a punt de perdre-ho tot. Després de quasi quaranta anys ara ajuda a altres persones a 'desintoxicar-se'. La presentadora Danae Boronat l'entrevista a "L'altaveu" per conèixer a la seva història, que pot ajudar a qualsevol que es vegi en una situació similar.
Els inicis i l'addicció
Perendreu va descobrir el món dels jocs d'atzar amb dinou anys amb una màquina escurabutxaques. Va veure que guanyava sense pensar i, per aquest motiu, se sentia triomfador. "A poc a poc et vas enganxant, al cap de tres anys ja generes una addicció i quan te n'adones estàs dins d'un pou", afirma. El seu dia a dia era aixecar-se al matí i aconseguir diners per poder jugar, si no ho feia vomitava i tenia diarrees i cefalees importants. "Necessitava jugar cada dia. Podia passar 5 o 6 hores jugant", assegura.
Quedar-se sense res i adonar-se'n
“El més complicat d'aquesta addicció és que no hi ha cura, hi ha rehabilitació“
Un alcohòlic, quan arriba al coma etílic, no pot beure més. En aquest tipus de vici no hi ha límit, tot depèn dels diners que tens. "El més complicat d'aquesta addicció és que no hi ha cura, hi ha rehabilitació", opina Perendreu. Ell va perdre uns 200.000 euros, però es va adonar que era ludòpata quan va veure que no tenia res: els seus familiars no li dirigien la paraula, no tenia amics, tampoc feina, la seva dona el va abandonar i estava arruïnat econòmicament.
Telèfon mòbil amb una aplicació de joc en línia
Vida o mort
“Sense un familiar de suport és molt complicat superar-ho“
Li quedava una moneda. Si sortia cara, demanava ajuda, si sortia creu, es tirava pel balcó per posar fi a la seva vida. Per sort, va sortir cara. La seva mare va ser la primera a assistir-lo i el va portar a un tractament molt experimental. Tot i que l'exaddicte afirma que la teràpia va funcionar perquè la decisió de curar-se era molt seriosa, assegura que sense ella no hagués sigut possible. "Fa 33 anys que em dedico professionalment als tractaments i sense un familiar de suport és molt complicat superar-ho", assenyala.
Ajudar als altres des de l'experiència
Actualment, Perendreu presideix l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials (ACENCAS), on es fan teràpies de grup setmanals, de prevenció de recaigudes, amb famílies i amb parelles. "Ensenyem a la gent a tenir estratègies per afrontar qualsevol problema amb el joc", indica. No obstant això, han detectat que tenen al davant un problema molt gros: el joc en línia. Així que l'entrevistat dona un consell per a les famílies amb algú addicte: no creure'l i demanar ajuda. L'addicte sempre dirà el mateix: "és l'última vegada", "no passarà més", "jo no tinc un problema". Que ell negui l'evidència no significa que els familiars també ho hagin de fer.
