Arrenca la campanya de les eleccions europees amb un marcat accent català
- Els electors escullen a Espanya 61 dels 720 diputats en joc en els comicis del 9 de juny
- Sis dels nou candidats dels partits amb representació al Parlament Europeu són catalans
Uns 400 milions de ciutadans estan cridats a les urnes entre el 6 i el 9 de juny en el marc de les eleccions al Parlament Europeu. En total,s'escullen 720 diputats, dels que 61 sortiran de les urnes a Espanya. A tot l'Estat es podrà escollir entre 33 llistes de les quals actualment només 9 tenen representació a l'Eurocambra.
En aquesta ocasió, la majoria dels partits ha optat per renovar les seves candidatures: de les principals formacions amb representació, només dues repeteixen candidat respecte als comicis de 2019; mentre que la resta són vells coneguts de la política espanyola o autonòmica i curiosament la majoria, sis, són catalans.
Els candidats
Entre els ‘repetidors’, el PP i Vox han decidit mantenir a Dolors Montserrat i a Jorge Buxadé com a caps de llista, respectivament. Al PSOE, Teresa Ribera pren el relleu de Josep Borrell i tornarà a tenir a Javi López com a cara visible del PSC; a Ciutadans és Jordi Cañas l'encarregat de buscar la salvació; i per Podemos, s'estrena en aquestes eleccions l'exministra d'Igualtat Irene Montero.
Pel que fa a les coalicions, Diana Riba lidera Ara Repúbliques (ERC, EH Bildu i BNG, entre altres) i Oihane Agirregoitia està al capdavant de CEUS (PNB i CC, entre altres).
També són novetat Toni Comín, que substitueix a Carles Puigdemont en representació de Junts-UE i Sumar espera aconseguir representació al Parlament Europeu amb Estrella Galán i Jaume Asens com a número 2, en representació dels COMUNS i cara visible a Catalunya.
El CIS situa el PSOE per davant del PP
El PSOE guanyaria les eleccions europees del pròxim 9 de juny amb entre 21-24 escons, fins a sis més que el PP, que podria aconseguir entre 18 i 20 representants, segons l'enquesta preelectoral del CIS publicada aquest dijous.
Pel que fa a les formacions independentistes, l'òrgan demoscòpic dona 2-3 escons a ERC, que es presenta en coalició amb partits sobiranistes com EH Bildu o el BNG amb la marca Ara Repúbliques. Pel que fa a Junts, li dona 1-2 escons. Per darrere de populars i socialistes estaria Vox, que aconseguiria entre 5 i 6 eurodiputats, Sumar (4), Podem (2-3), l'agrupació d'electors 'Se acabó la fiesta' (1-2), Ciutadans (1-2) i la coalició integrada pel PNB, que en tindria entre zero i un.
“Enquesta preelectoral.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) May 23, 2024
🔸El CIS dona la victòria al PSOE, per darrere quedaria el PP i l'extrema dreta sortiria reforçada.
🔸Els partits independentistes mantindrien la mateixa representació que fins ara | @RTVECatalunya
📲 MINUT A MINUT: https://t.co/nFaBZ24EE4 pic.twitter.com/15yLP5XPw5“
Els desafiaments geoestratègics
La campanya del 9J estarà marcada enguany, entre d'altres, pels conflictes de Palestina i Ucraïna, l’ascens de l’extrema dreta, la Immigració i l’economia. Qüestions com la defensa, l'ampliació i les relacions comercials i polítiques seran, per tant, clau en la nova legislatura.
Entre les diverses gestions hi ha la guerra a Ucraïna, que ha fet saltar les alarmes a la Unió i alhora l'ha reforçat, tal com explica Carme Colomina, investigadora del CIDOB. Una posició ben diferent del posicionament sobre el conflicte al Pròxim Orient on les agendes i els interessos dels diferents països ha posat en evidència la dificultat de la UE de "parlar amb una sola veu".
Els 27, però sobretot la Comissió, també hauran d'estar atents a eventuals desafiaments com les negociacions per l'adhesió de nous estats membres i la gestió d'un hipotètic retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units.
Els reptes econòmics
Els darrers cinc anys han estat econòmicament convulsos al conjunt de la Unió Europea, marcats especialment per la crisi energètica i l'elevada inflació. Una de les qüestions més destacades que podrem observar en aquesta nova legislatura és el funcionament de les noves regles fiscals per controlar deute i dèficit, segons ens explica l'investigador del CIDOB, Víctor Burguete.
També el procés de reindustrialització, que ja es va iniciar amb l'acord dels fons Next Generation i que vol reduir la dependència externa de la Unió en sectors estratègics. Tot plegat sense deixar de banda altres qüestions com la moderació de l'IPC o l'harmonització dels impostos.