Els Mossos reclamen un canvi de legislació per lluitar contra els robatoris de coure

• Els Mossos redoblen la lluita contra els robatoris de coure i posen el focus en els compradors
• Posen el focus en el 10 % dels gestors de residus que col·laboren amb els lladres

Dipòsit dels Mossos d'Esquadra on emmagatzemen coure decomissat RTVE Catalunya

Els Mossos d'Esquadra reclamen un canvi legislatiu perquè es pugui perseguir i castigar amb més fermesa aquests grups criminals. I amplien la vigilància, estenent el nivell 2 d'alerta a tot el territori. Això és el que han anunciat aquest dijous en una roda de premsa en la qual la policia catalana intensificarà la pressió contra els lladres de coure i posaran el focus en el 10% dels gestors de residus que col·laboren amb aquestes bandes amb una estratègia semblant a la lluita contra la multireincidència per a atallar aquest fenomen.

Comes ha advertit que els robatoris de coure, tant en empreses com en vies fèrries, és un fenomen global que ha "vingut per a quedar-se" i amb una "difícil resolució a curt termini" perquè es tracta d'una matèria crítica amb gran demanda. Ara es paga a 9,5 euros el quilo.

Més pressió per combatre aquests grups

Davant aquesta situació, els Mossos, segons ha confirmat Comes, incrementaran la pressió sobre els grups: faran més actuacions preventives, com a controls de trànsit, potenciaran l'ús de drons, aviat també nocturns, i aplicaran una estratègia de "tolerància zero" amb els gestors de residus que col·laboren amb aquestes bandes.

Una de les claus, diu Comes, són els gestors de residus. De fet, demana més eines per a fiscalitzar aquests negocis i ha anunciat que faran tot quan els permeti la normativa per a actuar contra aquest 10 % de gestors de residus, que compren el coure robat als lladres i el distribueixen fora d'Espanya. El comissari ha ressaltat que la "gran majoria" dels 326 gestors de residus que operen a Catalunya són "seriosos", però el problema està aquesta trentena d'empreses, que actuen de connivència amb aquestes xarxes i obstaculitzen les inspeccions policials.

"Posarem el focus en aquests gestors de residus, perquè cal atacar no sols la sostracció, sinó a les empreses que el compren de manera il·legal", ha insistit el comissari.

No obstant això, ha reconegut que en tractar-se d'inspeccions administratives -l'any passat es van efectuar 312 i enguany ja se n'emporten 172, de les quals un 17 % acaben en expedient sancionador-, no poden actuar com si es tractés d'un registre autoritzat per un jutge, per la qual cosa si no troben col·laboració, l'única via és la multa econòmica.

A més, ha plantejat la necessitat de reformar el Codi Penal per a castigar amb major duresa el robatori de coure, ja que si es produeix en les vies de tren es qualifica d'un delicte de furt, castigat com a molt amb un any i mig de presó, mentre que comprar el material robat per a vendre'l -el delicte de receptació- es penalitza amb dos anys.

També s'han proposat impulsar amb la Fiscalia més ordres d'allunyament dels lladres respecte de les infraestructures ferroviàries.

Com són aquests robatoris?

El comissari ha explicat que els robatoris de coure els cometen en la seva majoria xarxes criminals extenses, formades per entre dues i quatre persones que han convertit aquest delicte en el seu mode de vida perquè saben que "difícilment" aniran a presó. A més, els lladres tenen una alta rotació, i és difícil atribuir-los pertinença a grup criminal, encara que el 75 % tenen antecedents i d'ells el 30 % acumulen com a mínim deu detencions.

A més, ha detallat que els robatoris de coure es produeixen amb mètodes "poc sofisticats", com per exemple mitjançant perxes de fusta, que usen per a baixar la catenària a escala de sòl, on la tallen amb radials, amb el risc d'electrocutar-se. Una vegada tallat el cable de la catenària, com no té mesures de traçabilitat, el venen de seguida. I si els lladres roben cables de senyalització de les vies, que es troben en el sòl o enterrats, els tallen i no els pelen: directament els cremen perquè no quedi rastre de l'embolcall, que és l'únic element que podria ser identificat.

Robatoris a empreses

Precisament per això, els Mossos parlen de tolerància zero amb les empreses de gestió de residus que no col·laborin amb les inspeccions. A banda de l'impacte en la xarxa ferroviària, a Catalunya els robatoris de coure també preocupen molt al teixit industrial. En un polígon de Terrassa, per exemple, aquest cap de setmana hi ha hagut quatre robatoris de cablejat.

"Això els afecta molt a la seva activitat diària i els suposa uns costos directes, però també indirectes per tot l'efecte contagi que té en el consum de la seva activitat i les deficiències que genera en el conjunt del polígon industrial", ha detallat Oriol Alba, secretari general de la patronal Cecot.

Els danys per a cada empresa, diuen, poden ascendir fins a més de 30.000 euros. Les patronals denuncien un creixement alarmant els darrers mesos.