Recta final per l'aprovació de la llei d'amnistia
- La tramitació de la llei a les Corts s'ha allargat uns sis mesos per l'oposició frontal del PP i Vox
- La majoria del PSOE, amb el suport de Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podemos i BNG aixecarà el veto del Senat
Compte enrere perquè el Congrés aprovi definitivament aquest dijous la llei d'amnistia. PP i Vox continuen reiterant la seva oposició a la llei i insten al cap de l'executiu, Pedro Sánchez, a retirar-la i convocar eleccions. El PSOE i els seus socis d'investidura parlen d'un canvi d'etapa.
Una vegada tingui llum veda, els jutges i tribunals tindran dos mesos per aplicar-la. Els magistrats tenen, això sí, en les seves mans les causes que poden veure's afectades i estudien si han de consultar abans al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Els darrers embats del PP
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo defensa que l'última protesta, ahir a Madrid, era necessària per denunciar que la llei no ha passat per les urnes. Des de Junts, Toni Comín, respon que és l'amnistia de la Transició la que té problemes de legalitat. Mentrestant, ERC treu pit d'haver apostat per aquesta via i haver estat "capaços de moure el PSOE i Junts", en paraules de la seva portaveu, Raquel Sans.
Pel que fa als Comuns, Jaume Asens, demana que la fiscalia tingui un paper actiu per buscar l'aplicació immediata de la llei sense esperar que ho facin jutges o afectats. Després d'aprovar-se dijous al Congrés, la llei entrarà en vigor un cop publicada al BOE.
Els possibles beneficiats
L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va fugir d'Espanya el 2017, serà un dels principals beneficiats de la llei d'amnistia juntament amb més de 370 encausats pel "procés". La llei esborra els delictes comesos entre l'1 de gener de 2012 i el 13 de novembre de 2023.
Finalment, la norma delimita els delictes que no quedaran coberts per la mesura de gràcia sobre la base de la legislació europea i internacional, deixant fora les conductes més greus de terrorisme o traïció i els delictes de corrupció si hi ha enriquiment personal.
ERC i Junts han advertit que l'amnistia no és el punt final, sinó el punt de partida per a les seves reivindicacions.
La negociació prèvia
Abans de les eleccions del 23 de juliol, van ser moltes les veus socialistes que negaven que l'amnistia fos possible per als afectats pel 'procés'. El resultat dels comicis generals van forçar al PSOE a acceptar que era la via perquè Pedro Sánchez fos investit president amb els vots d'Esquerra i Junts. No va ser fins a l'octubre que Sánchez va pronunciar la paraula amnistia.
Abans van fer falta mesos de negociacions, amb Brussel·les i Ginebra, incloses per part del PSOE amb fotografies incloses amb Puigdemont i Junqueras. A més van ser negociacions per separat, perquè l'independentisme no es va posar d'acord per fer-ho de manera conjunta, fins i tot tampoc per registrar-la conjuntament al Congrés.
El periple a les Corts
La tortuosa negociació prèvia només va suposar el preludi dels entrebancs posteriors durant la tramitació a les Corts. Junts es va oposar a la seva provació en Comissió al gener. Després, al març ja va haver-hi acord i la norma es va enviar al Senat. Allà el PP l'ha bloquejat durant 2 mesos. I és que els populars, d'ençà que el PSOE va registrar la llei d'amnistia en solitari, han intentat impedir la seva aprovació.
Malgrat tot, la seva aprovació serà un fet aquest dijous amb la majoria de la investidura i ja després l'aplicació de l'amnistia, es calcula que a unes 350 persones, estarà en mans dels jutges. Coincideix la seva aprovació en plena campanya per les europees, una arma electoral que reivindicaran uns i criticaran d'altres.
