El calendari de l'amnistia: quan entra en vigor i quan podran tornar els que estan a l'estranger?

• La norma entrarà en vigor el dia en què es publiqui en el BOE que podria ser ja aquest mateix divendres
• Seran els jutges de les causes relatives al 'procés' els qui l'apliquin en un termini màxim de dos mesos

L'informatiu - i ara què amnistia

Una vegada aprovada definitivament la llei d'amnistia pel Congrés, només queda que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publiqui la norma, cosa que podria succeir aquest mateix divendres o, com a màxim, en un termini d'un parell de dies laborables. Després de la seva publicació en el BOE, entrarà en vigor aquest mateix dia, però la seva aplicació no serà automàtica.

Com i quan s'aplicarà?

Quan la llei és publicada en el BOE, els òrgans judicials que coneguin de les causes relatives al 'procés' tenen un "termini màxim de dos mesos" per a aplicar-la "amb caràcter preferent i urgent".

Experts consultats per Rtve.es han assenyalat que els efectes de l'aplicació de la nova llei no seran automàtics, com es podria pensar, perquè, en tot cas, seran els jutges competents els que hauran de procedir a arxivar els procediments, i només ocorrerà quan estudiïn cada cas, una cosa per a la qual tindran els esmentats dos mesos.

Quins són els següents passos de l'aplicació de la llei d'amnistia?

El primer pas exigeix "l'immediat alçament" de les mesures cautelars que s'haguessin adoptat per "accions o omissions compreses en l'àmbit objectiu de la llei", així com de qualsevol mesura que impliqués "la privació de l'exercici de drets fonamentals i llibertats públiques".

No obstant això, el que sí que haurà de ser "d'aplicació immediata" és l'"alçament de qualssevol mesures cautelars" fixades per a les persones "beneficiàries" de la llei. En aquest sentit, la catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, Mercedes García Aran, apunta que el jutge que estigui coneixent la causa ha de redactar un acte per a acordar l'aixecament d'aquestes mesures.

Quan podria tornar a España Carles Puigdemont?

Segons els juristes consultats, és "difícil" determinar quan podrien tornar a Espanya els líders independentistes que resten fora d'Espanya pel 'procés'. És el cas de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont, un dels principals beneficiaris de la mesura. En el cas del líder Junts, pes sobre ell una ordre nacional de detenció.

En virtut de la llei, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que va ser qui va cursar l'ordre de detenció de Puigdemont, hauria d'aixecar aquesta mesura. García Aran apunta que amb l'entrada en vigor de la llei d'amnistia "queden suspeses" les ordres de crida i cerca, però recorda que fins que no hi hagi un acte d'aixecament de la mesura, seguiria en vigor l'ordre de detenció.

Com i qui aplica la llei d’amnistia? La clau la tenen els jutges

També el catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Madrid, Manuel Cancio, explica que mentre un jutge no redacti un acte que suspengui aquesta ordre de detenció, la policia hauria de procedir a l'arrest de Puigdemont quan trepitgi sòl espanyol.

No obstant això, el catedràtic de Dret Processal de la Universitat Complutense, José Manuel Chozas, creu que en quedar aixecades les mesures cautelars, Puigdemont podria tornar a Espanya el mateix dia en què entri en vigor la llei d'amnistia.

El que no és clar és que passarà si el Suprem, el tribunal que investiga el cas de Puigdemont, planteja una qüestió prejudicial o d'inconstitucionalitat, perquè podria no aixecar les mesures cautelars fins que no hi hagi un pronunciament.

I la resta de líders independentistes?

Tots els experts juristes consultats ressalten que cada cas és diferent, perquè no tots estan acusats dels mateixos delictes i no tots podrien beneficiar-se de la mesura de gràcia. En aquest cas, recorden que queden fora de la llei d'amnistia els delictes més greus de terrorisme o traïció i els delictes de corrupció si hi ha enriquiment personal.

Qui es podrà beneficiar de l'amnistia?

En el cas del terrorisme, s'assenyala que queden sense cobertura "els actes que per la seva finalitat puguin ser qualificats de terrorisme" segons la directiva europea de 2017 i que, al seu torn, hagin causat "de manera intencionada greus violacions de drets humans".

I en el cas de la malversació, estarà cobert per la mesura de gràcia "únicament" quan sigui dirigit a finançar, sufragar o facilitar el 'procés' i "sempre que no hagi existit propòsit d'enriquiment".

Què passarà a partir de l'aprovació de la llei d'amnistia?

Amb l'aprovació i publicació en el BOE de la llei d'amnistia, s'obren tres escenaris possibles. En el més favorable per a Puigdemont, però el més "improbable", segons Barraques, se li aplicaria la llei d'amnistia sense més ni més i podria tornar en un termini breu, que no s'atreveix a vaticinar.

No obstant això, la possibilitat "més raonable" que podria donar-se, segons el catedràtic de la UCM, és que un jutge present una "qüestió prejudicial" davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per considerar que pogués haver-hi col·lisió amb el dret de la Unió Europea. En aquest cas, seguiria tot igual com fins ara. És a dir, no s'aixecarien les mesures i Puigdemont podria ser detingut si torna a Espanya.

Una altra opció possible és que un jutge presentés una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (TC), per considerar que xoca amb la Constitució, per la qual cosa també quedarien suspesos els efectes de la llei d'amnistia.

Si s'acudeix al Tribunal de Justícia de la UE, si s'ha de jutjar pel que ha ocorregut en altres qüestions prejudicials en el passat, podria passar un any o any i mig fins que l'esmentat tribunal resolgui.

En el cas d'acudir al Tribunal Constitucional, no es preveu que pugui resoldre abans de sis mesos, encara que podria portar també anys. Així, els juristes consultats recorden el que va succeir amb el recurs de l'Estatut català, que van passar quatre anys fins que el TC es va pronunciar, o amb el recurs contra la llei de l'avortament impulsada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que l'Alt Tribunal va trigar 13 anys a tenir una resolució.